Lleida
4/20° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Justícia instal·larà càmeres a les cel·les d'aïllament, contenció i escorcolls de la presó de Ponent



La mesura s'aplicarà a tots els centres penitenciaris catalans i vol poder documentar "situacions d'estrès" en benefici d'interns i funcionaris


El Departament de Justícia eliminarà totes les zones cegues dels espais més crítics de les presons amb la instal·lació de càmeres a les cel·les d'aïllament i contenció i a les sales d'escorcolls que no en tinguin. Actualment, només els centres més moderns –Puig de les Basses i Mas Enric– tenien plenament desplegat aquest sistema. A la resta, la instal·lació es farà en dos fases. La primera ha començat als centres de Brians 1 i Ponent i l'objectiu és que durant el 2021 es faci a la resta de centres. L'objectiu de la mesura és documentar "situacions d'estrès" en benefici tant dels interns com del funcionaris. En aquest sentit, Capella ha fet una defensa aferrissada d'un personal "compromès amb els drets humans i la dignitat d eles persones".

La consellera ha volgut desmitificar així la crítica a certes conductes per part del personal de la presó. "Afronten situacions molt complexes que requereixen molt d'ofici", assegura. Malgrat tot, algunes d'aquestes situacions poden acabar irremeiablement amb incidents que acaben sent motiu de controvèrsia.

L'objectiu del Departament en aquest sentit és doble: garantir el tracte adequat als presos per part dels funcionaris i evitar denuncies falses. Segons dades de Justícia, des de 2017 s'han obert un total de 152 expedients per presumptes maltractaments, dels quals només cinc han acabat amb expedients disciplinaris amb sancions als treballadors.

Amb les noves càmeres es vol evitar això i per dotar el sistema de la màxima informació a l'hora d'analitzar un eventual incident, les cel·les d'aïllament, les cel·les de contenció i les sales d'escorcolls de les presons tindran almenys dues càmeres cadascuna, una de les quals enregistra també so.

Per garantir la intimitat dels reclusos, una part de la imatge que capten les càmeres està encriptada, com la zona del sanitari de les cel·les i l'espai on se situen els presos a l'hora d'escorcollar-los. Aquestes imatges només es desencriptarien en cas que fos necessari resoldre algun incident.

El pla de desplegament del sistema de videovigilància ha començat a Brians 1 i a Ponent i en una segona fase s'arribarà també a Dones, Quatre Camins, Brians 2, Joves i Lledoners, mentre que les presons més modernes, com Puig de les Basses (2014) o Mas Enric (2015) ja el tenen instal·lat.

"No tenim res a amagar"

La consellera de Justícia assegura que les mesures que ha pres el Departament no volen donar resposta al darrer informe del Consell d'Europa, que recull denúncies de maltractaments físics a les presons catalanes, especialment a Brians 1. "Ja ens havíem posat les piles abans", reconeix la consellera, que recorda que fa més d'un any que s'està treballant en el projecte.

Capella ha detallat que a Brians 1 ja hi ha en funcionament 45 d'aquestes noves càmeres i que abans del mes d'abril estarà dotada tota la presó. "En alguns casos hem anat més a poc a poc, però ara les millores tecnològiques ens permeten fer-ho perquè la tendència és a anar millorat", explica la consellera

En aquest sentit, la mesura ha estat rebuda també amb bons ulls per part del personal penitenciari. Un dels funcionaris de Brians 1, Albert Duchamp, assegura que la instal·lació del circuit de videovigilància a les "zones calentes" serviran per "acabar amb els mites de la caverna que envolten la presó". "No tenim rea a amagar", assegura el treballador.

Càmeres unipersonals, en estudi

D'altra banda, el Departament de Justícia està estudiant també la incorporació de càmeres unipersonals als uniformes dels treballadors, com les que ja utilitzen algunes policies, per tal que les actuacions dels funcionaris es puguin enregistrar també de forma dinàmica i amb visió subjectiva.

Tecnologia, infraestructures, 5G, telecomunicacions o teixit industrial són només alguns dels exemples de les temàtiques a abordar en aquestes sessions de Mollerussa CONNECTA’T a les que s’ha referit Solsona i que pretenen tractar el present i el futur de les Terres de Lleida. “Parlem, discutim, diguem que formem part de les Terres de Lleida, que existim (...), tenim molt a dir, molt a fer”, ha reivindicat Solsona, qui ha defensat la gran potencialitat de les comarques lleidatanes.  

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats