Lleida
7/16° C (núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


La Diputació destina 6,5 milions als projectes d’arrelament que ajudin a frenar la despoblació



Aplica per primera vegada uns ajuts basats en la discriminació positiva i atorga més diners als municipis que presenten més risc


Bovera (Garrigues), Josa i Tuixén (Alt Urgell), Almatret (Segrià), Juncosa (Garrigues), Cabanabona (Noguera), Ivorra (Segarra), El Cogul (Garrigues), Fulleda (Garrigues), Biosca (Segarra) i Guimerà (Urgell) són els deu municipis de la demarcació de Lleida que presenten els índexs més alts d’envelliment i despoblament. Combatre aquesta realitat territorial, s’ha convertit en un dels principals cavalls de batalla d’ajuntaments i institucions. E

n aquest mateix diari, publicàvem el passat 26 de setembre un reportatge sobre les iniciatives endegades pels consistoris per guanyar nous veïns i revertir la tendència del despoblament cap al repoblament. Però quin és el paper que juguen les institucions? Fins ara, la Diputació basava el repartiment dels fons seguint criteris d’igualtat i en funció del nombre d’habitants de cada població. Ara, el nou equip de govern ha implementat un canvi de model basat en l’equitat. Ho fa mitjançant els criteris de discriminació positiva, de manera que els municipis en risc de despoblament o amb nuclis disseminats i mal comunicats han vist incrementada l’aportació de l’ens per a fer inversions i manteniments en matèria de Salut, inversions locals, arranjaments de camins i, fins i tot, la contractació d’accions culturals.

Aquest 2020, la Diputació ha destinat gairebé 6,5 milions d’euros (6.475.350€) a municipis en risc de despoblació o que pateixen els efectes negatius d’un entorn de muntanya, amb serveis o comunicacions deficients. Per seguir aquests criteris de discriminació positiva, l’ens ha definit un coeficient que li pertoca a cadascun d’aquests municipis per envelliment, situant l’índex del mateix en els 60 anys. Així, en funció de l’índex de despoblament (si és més elevat o no) quantifica l’im-port a destinar. L’ens, en paraules del seu president, Joan Talarn, remarca que no són línies “estrictament per a projectes de repoblament” o que puguin “frenar” el despoblament, però considera que són factors “molt importants” de desequilibri.

“Això ens permet tenir una radiografia de la demarcació, nosaltres els hi facilitem els recursos perquè els destinin per als projectes que consideren necessaris. Els diners els hi donem per factors perjudicials com poden ser l’orografia, dificultats de serveis... I cada poble decideix quines prioritats dona al seu municipi amb aquests recursos de més que disposen”. L’objectiu d’aquests nous plans econòmics és implementar projectes que permetin l’arrelament de la població al territori i ajudin a frenar el despoblament. L’ens també vol deixar clar que no obliga cap ajuntament a dur a terme un projecte o un altre. “Treballem per ampliar l’autonomia local de cada municipi, facilitant-los-hi el màxim de recursos i eines però en cap cas sense la voluntat de ser intervencionistes”.

“UN MODEL MÉS JUST”

És la primera vegada que la Diputació aplica aquests criteris de discriminació positiva. La validesa del model, “més proporcionat i just”, es veurà amb el temps, tot i que el feedback amb els ajuntaments és molt positiu. “A nivell d’institució ara arriba la prova de foc, que és quan comencen a arribar les justificacions i la tramitació de tots aquests expedients”. Si els ajuntaments no justifiquen els diners que han rebut per avançat, els hauran de retornar. L’ens espera que aquest nou model arreli als municipis i espera consolidar-lo en els pressupostos del 2021. “Ara els ajuntaments saben els diners que els hi tocarà de la diputació i, per tant, poden fer uns pressupostos més acurats”.

Ciutadilla municipalitza una botiga de queviures per evitar la ‘fuga’ de veïns

Ciutadilla (Urgell) és un exemple de municipi que en el seu dia es va quedar sense botiga. Durant dos anys els veïns no van tenir accés a aquest servei bàsic i havien d’anar a Tàrrega per fer la compra. Davant aquesta problemàtica, l’ajuntament va fer un sondeig per preguntar si existia la necessitat d’habilitar una nova botiga. La resposta unànime va ser sí i el consistori es va posar mans a l’obra per fer realitat la demanda dels veïns. Va treure a concurs la gestió de l’espai, i se’n va fer càrrec de les despeses de manteniment en tractar-se d’un equipament públic.

El seu alcalde, Óscar Martínez, explica que aquest “és un exemple de com un ajuntament pot fer front als efectes del despoblament perquè els responsables de la botiga de tota la vida es jubilen i els fills no volen seguir amb el negoci”. Martínez sosté que gràcies a aquesta iniciativa, “la gent que abans no comprava al poble, ho va començar a fer”. Això, segons el seu parer, ha generat un punt “d’interacció social” que ha permès “revitalitzar” el poble. El batlle de Ciutadilla considera que aquest servei fomenta la relació de gent de diferents generacions i l’arrelament, ja que “et sent part de la comunitat”.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats