Lleida
5/13° C (boira i sol)
97% 26 km/h

9 desembre 2019

La Paeria manté abandonats els vestigis de la guerra civil que va prometre conservar fa tres anys



L’Ajuntament guarda silenci sobre el compliment de la moció del Centre Excursionista aprovada per unanimitat el 2016


Ja fa tres anys i mig que la Paeria va aprovar per unanimitat una moció que l’instava a catalogar, protegir, conservar i difondre els vestigis de la guerra civil al terme municipal (búnquers, nius de metralladora, refugis, impactes de bales i altres).

La moció, presentada a l’abril de 2016 pel Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del Centre Excursionista de Lleida (CEL), va ser aprovada per unanimitat dels grups municipals de la Paeria. Tot i l’entusiasme inicial de l’anterior govern de la Paeria (i encara més dels grups de l’actual), el cert és que ja han passat tres anys i mig i la majoria dels vestigis segueixen abandonats i no s’ha fet cap intervenció de conservació efectiva, encara que alguns estan amenaçats. Tanmateix, les primeres mesures es van prendre relativament aviat i l’Ajuntament va encarregar al Servei de Documentació i Patrimoni de la Universitat de Lleida (UdL) un inventari dels vestigis bèl·lics, que va ser presentat al març de 2018. En tot cas, la Paeria els va restringir a una vintena d’elements, quan en realitat hi ha més del doble.

L’Ajuntament va informar al febrer que aquest patrimoni es va incloure en el Catàleg de Bens Protegits de Lleida del projecte del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), però cal recordar que aquest pla ha estat aturat pel nou govern de la Paeria. És a dir, que els nous vestigis de la guerra civil de Lleida ni tan sols estan protegits hores d’ara (tot i que altres sí que ho estan perquè s’ubiquen en edificis històrics com la Seu Vella).

Sembla ser que es podria dur a terme una iniciativa per prote-gir-los al marge del POUM, però no consta que estigui previst. Per tant, els objectius de la moció resten incomplerts i sembla que aturats, mentre la Paeria guarda silenci al respecte. Cal destacar que la ciutat de Lleida i també l’Horta compten amb un bon grapat de restes de la guerra civil, moltes abandonades i malmeses i la majoria desconegudes.

Aquestes conformarien quatre o cinc rutes diferents per aprofundir en la memòria històrica de la ciutat. Afeccionats al tema i historiadors consideren fonamental recuperar les restes de la guerra civil a Lleida, on es va lliurar la batalla del Segre, i, per tant, demanen a les administracions, en aquest cas a la Paeria, que facin quelcom per conservar-les, difondre-les i estudiar-les. Fins i tot hi ha qui veuria molt adient habilitar a la ciutat un centre d’interpretació de la guerra civil, una època poc coneguda o fins hi tot oblidada per interessos poc democràtics.

PATRIMONI BÈL·LIC

La moció aprovada en 2016 reclama que “al Pla de Protecció de Patrimoni s’incorporin aquells béns del patrimoni bèl·lic que requereixin mesures especials de conservació, d’acord amb la planificació pressupostària que es determini”. La resolució també proposa que “la Paeria, en l’àmbit de les seves competències en turisme i conjuntament amb altres administracions, disseny i rutes turístiques que recorrin els llocs més rellevants que permetin donar un valor afegit a la capital de Ponent”.

Sobre aquest aspecte, la Paeria va informar al febrer que “Turisme està a l’espera que es completin els tràmits d’identificació i protecció dels vestigis històrics, abans de planificar la seva difusió a través de les noves rutes i de les visites guiades”. Tanmateix, avui per avui no hi ha cap projecte sobre el tema. En aquest sentit, la moció del CEL sol·licità que el consistori “difongui els elements a la ciutadania, buscant fórmules basades en criteris d’una Ciutat Educadora per la qual els lleidatans tinguin present la seva història per comprendre el que va esdevenir i perquè estimin la pau”. Sobre aquest particular, la Paeria va informar que la seva regidoria d’Educació organitza el Premi Liceu Escolar, que té com a objectiu promoure la pau.

Per últim, cal valorar la dedicació del CEL, que va aprofitar les al·legacions al POUM (ara aturat) per presentar una llista amb 43 elements (que inclou la vintena inventariada per la UdL) i fins i tot va aportar alguna més amb posterioritat com, per exemple, el Tossal del Pobre, a la partida de Grealó de l’Horta, o la planta subterrània de la Paeria, que es va utilitzar com a refugi antiaeri.

El cartell d’Alcalde Areny encara resta a la passarel·la

El cartell dedicat a l’Alcalde Areny encara resta a la marquesina de la passarel·la de la Universitat, tot i que fa mesos que està previst retirar-la. Ja fa gairebé un any que el nou govern de la Paeria va decidir eliminar el nom de personatges franquistes de quatre carrers, un d’ells el que honorava a Ramon Areny. Amb els carrers va actuar amb certa rapidesa, però la marquesina manté el cartell. La Paeria, que destinarà 10.500 euros a treure’l, va dir que les obres es farien a l’octubre i després a començaments de novembre, però encara no s’han fet.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats

Amb el suport de: