Lleida
1/11° C (sol)
97% 26 km/h



Les dones esportistes reivindiquen la necessitat de tenir més visibilitat



Lleida acull la primera jornada ‘Comunicació, dona i esport’


La primera jornada Comunicació, Dona i Esport, impulsada per la plataforma # EllasSonDeAquí de Manzanas Livinda de Grup Nufri amb la col·laboració d’Esport Femení Lleida, va servir per posar de manifest la desigualtat de gènere que existeix encara en el món de l’esport.

Conduïda pels periodistes Paloma del Río i Artur Peguera, la jornada arrencava a la Sala Alfred Perenya amb un diàleg d’experiències de vida entre la veterana periodista Olga Viza i la campiona mundial de ciclisme Dori Ruano. Mentre Viza recordava la sorpresa que en els seus inicis causava la presència de dones en la professió, l’esportista lamentava les penúries que va haver de passar al seu dia i les diferències entre la mateixa selecció masculina i femenina de ciclisme.

“Per a nosaltres tot era més difícil, sobretot aconseguir els recursos necessaris per estar en competició, i el reconeixement mai ha estat el mateix perquè falta visibilitat. A Espanya, per exemple, tenim a Joane Somarriba que ha guanyat tres vegades el Tour de França, però mai ho vam poder veure per televisió”, explicava.

D’entre les moltes anècdotes que va explicar destaca una que exemplifica a la perfecció que aquesta desigualtat arriba a traduir-se en situacions que fan posar vermell. “Recordo un Mundial en què hi havia la taula de la selecció masculina i la taula de la femenina. A ells els van portar costella i quan va arribar el nostre torn ens tocava carn empanada. Quan preguntem per què ens van dir que, és clar, ells havien de fer pràcticament el doble de recorregut”.

A continuació va arribar la primera taula rodona del matí amb l’exgimnasta Lourdes Mohedano, medallista en Mundials i Jocs Olímpics, les periodistes Marga Lluc (RNE) i Eva Cortijo (Lleida TV), i la polifacètica Anna Fillat. Totes van coincidir a assenyalar que la quota d’esport femení en els mitjans de comunicació és escassa i que, especialment en els d’àmbit estatal, s’arriba fins i tot a valorar temes que van més enllà de l’esport en lloc dels mèrits de les esportistes.

“A Lleida pràcticament ens coneixem tots i crec que, en general, no tenim queixa perquè sempre se’ns ha tractat bé, però després en els generalistes pots veure reportatges com ‘Els 10 millors culs dels Jocs Olímpics’ i altres barbaritats”, deia Fillat.

Mohedano va recordar quan un periodista li va acabar preguntant per si era conscient de la seva bellesa, mentre que Lluc feia patents les diferències entre el tracte que es dóna al primer equip femení del Barça i al masculí. Mentrestant, Cortijo concloïa que a nivell local la proximitat entre esportistes i mitjans afavoria que la visibilitat fos més gran.

La segona taula rodona preguntava per què parlem d’esport femení quan és esport? a la periodista i escriptora Cristina Gallo, el cap d’esports de LA MAÑANA, Albert Escuer, i el cap de la secció a Segre, José Carlos Monge. Gallo advertia que el primer problema és “parlar d’esport femení quan en realitat és esport per a dones. A partir d’aquí el llenguatge que s’utilitza deixa molt a desitjar en la majoria dels casos i cal una tasca de conscienciació en aquest sentit”.

Per la seva banda, Escuer explicava que “al final l’esport és un reflex de la societat i vivim en una societat masclista. A nivell educacional hi ha molta feina per fer, però també a nivell institucional perquè són diverses les federacions que elles mateixes fan aquesta distinció. Tenim la Lliga LEB Or, LEB Plata o EBA i després la Lliga Femenina. O l’OK Lliga i l’OK Lliga Femenina. Després en les institucions també es fa aquesta diferenciació i es destinen partides específiques a l’esport femení quan potser seria més pràctic repartir els recursos de manera equitativa des de l’inici”

L’última taula reunia representants del CE INEF Lleida Rugbi, la directora de la Revista Lideras, Paloma Zancajo; l’exesportista Eva Ledesma, i la personal branding Eva Castillo. 

Una de les jugadores de l’INEF, que per cert avui es juguen part de les seves aspiracions d’ascens a casa, recordava com va estar a punt d’haver de renunciar a jugar un Mundial a Austràlia perquè “ens donaven una dieta de 60 euros al dia, amb el que no teníem ni per trucar per telèfon “.

Ledesma destacava que “a més d’entrenar, t’has de dedicar a buscar recursos, vendre la teva marca, publicitar-te... Són coses que en el meu moment no em plantejava i que si pogués tornar enrere sí que faria. De fet, vaig decidir deixar-ho perquè va arribar un moment en què era impossible continuar sense recursos”.

Zancajo va destacar que amb prou feines el 4% dels recursos destinats a l’esport van a parar a les dones, mentre que Castillo va parlar de la importància de saber vendre la teva marca i buscar recursos per tirar endavant.

La jornada va concloure amb la presentació de la quarta convocatòria d’#EllasSonDeAquí, una iniciativa que ajuda a complir els somnis d’esportistes a través de subvencions.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats