Lleida
17/30° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


L'humil art de les piques baptismals i d'oli de les Valls d'Àneu interpel·la les grans obres del Romànic al MNAC



Oriol Vilapuig situa "al mateix nivell" els baixos relleus redescoberts amb la simbologia religiosa icònica del període


L'artista Oriol Vilapuig acaba de situar al bellmig de la col·lecció d'art romànic del MNAC un "imaginari" de l'època que no hi era present: el de dels baixos relleus esculpits a les piques baptismals i d'oli disseminades per les esglésies de les Valls d'Àneu. Des de la contemporaneïtat, l'artista rescata d'alguna manera totes aquestes representacions i simbologia que convivia amb altars i pantocràtors, però que connecten amb una "veu diferent", més propera a la natura i el paganisme. 'Son' (com el poble on va fer la primera descoberta) interpel·la així les icòniques pintures romàniques i genera una nova mirada a la pròpia col·lecció, de la ma del MNAC, interessat a fer-se més "sexi sense ser banal".

Assidu de les Valls d'Àneu, Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) construeix un relat artístic al voltant dels baixos relleus que es troben en desenes de piques baptismals (o d'oli) a les esglésies de la zona. L'artista dona visibilitat a aquestes expressions d'art a través de la tècnica del 'frootage', que permet que les imatges apareguin per contacte.

Complementàriament, Vilapuig obre l'estudi sobre aquest imaginari que troba en les piques dels segles XI al XIII amb altres camps i experiències, totes vinculades al mateix territori. Formes de la natura, esquerdes, terres de còdols, marques ancestrals o petjades d'animals.

"L'imaginari de la pintura romànica obeeix a un programa iconogràfic i ideològic molt determinat, que el de les piques, que el defuig i connecta amb una veu diferent", subratlla l'artista. Per Vilapuig és una via d'obrir els imaginaris del Romànic a partir d'una altra veu, "potser més silenciada", i que amb aquest exercici "s'amplifica".

El projecte té tres dimensions. D'una banda, totes les formes inventariades per l'artista són presentades a les sales del Romànic del MNAC amb un espai construït especialment per aqueta mostra, un habitacle de cinquanta metres quadrats amb vuitanta 'empremtes'. Això s'acompanya d'un muntatge audiovisual d'imatges procedents d'arxius i publicacions d'àmbits diversos, a les mateixes sales, i finalment d'un llibre que com un "atles visual" reforça les altres dues expressions artístiques.

Per Vilapuig, la mera "acció" de "tocar" aquestes piles és una part important d'aquest projecte. En descobrir la primera imatge d'un d'aquests baixos relleus d'una pila, l'artista no només va descobrir "un drac immens", ocult durant centenars d'anys. La "sorpresa" va venir del fet mateix de tocar la pedra, de donar-li una altra visibilitat, separant-la de la seva matriu. "Una operació d'una banda d'apropament i de l'altra de distanciament de la pedra".

"El museu és el que dona context i dimensiona aquesta operació, amplifica el gest en el context del Romànic", comenta sobre la relació entre el seu projecte i la col·lecció del museu. 'Son. Empremtes i figuracions de les Valls d'Àneu' forma part dels projectes que porta a terme el MNAC per establir ponts entre la societat, el present i les obres que conserva el museu, convidant artistes contemporanis a treballar amb la col·lecció.

"El projecte d'Oriol Vilapuig concentra perfectament el moment en que es troba el museu, i allò que el museu pot i vol fer", comentava aquets dimecres el seu director Pepe Serra. Fent projectes "que no obliguen l'artista imposant-li un discurs", com aquest, és una de les vies que l'equipament està explorant els darrers anys amb la idea de fer "més sexi el museu sense ser banal".

Per Serra aquesta és l'aposta de més "risc" que el MNAC fa en aquesta línia, després d'haver convidat anteriorment a artistes com Perejaume a dialogar amb la col·lecció de Barroc, o acollir projectes de David Bestué o Pere Llobera. "Feliçment, molts artistes s'apropen a nosaltres sense que els ho demanem, com ha passat amb l'Oriol", deia apuntant a l'origen d'aquesta col·laboració.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats