Lleida
19-32° C (núvols)
97% 26 km/h


Localitzen 32 enterraments d’època andalusina al jaciment del Pla d’Almatà de Balaguer



Un projecte ‘Madina Balaghi’ liderat pel Museu de la Noguera i la UAB impulsa un pla d’excavacions pels propers quatre anys


Un equip liderat pel Museu de la Noguera i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha localitzat 32 enterraments d’època andalusí al jaciment del Pla d’Almatà de Balaguer. Aquesta troballa, que revela la importància que havia tingut aquesta primera ocupació de Balaguer entre els segles VIII i XI, se suma a les tombes que ja es van trobar a la necròpolis del Pla d’Almatà el 1994.

El projecte d’arqueologia islàmica Madina Balaghi que s’impulsa en aquest jaciment declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, forma part d’un programa d’excavacions quatriannuals que va començar l’any 2018 amb l’anàlisi de les dades obtingudes en les anteriors campanyes d’excavació.

La campanya d’enguany va començar amb un camp de treball que es va centrar en extreure les capes de terra que cobrien aquesta zona de la necròpolis del Pla d’Almatà (Maqbara) i continua ara amb la campanya d’excavacions del Curs d’Arqueologia Islàmica de la UAB. “L’obertura del cementiri pot aportar molta informació de la gent que vivia a Balaguer al segle XI”, explica la directora del Museu de la Noguera, Carme Alòs, que destaca que l’equip que impulsa el projecte està liderat “íntegrament per dones” i que compta també amb la participació d’Helena Kirchner, Marta Monjo, Eva Solanes i Júlia Oliver.

La necròpolis del Pla d’Almatà es va descobrir el 1994 i en aquell moment es van excavar 14 tombes. Es treballa amb la hipòtesi que abans de convertir-se en ciutat el jaciment havia estat un campament militar (de fet a l’excavació dels anys noranta es van localitzar dos esquelets amb ferides de fletxa).

Els treballs que es fan a la necròpolis estan dirigits per l’antropòloga Júlia Olivé i intentaran determinar on era el mur perimetral del cementiri, que era de dimensions “molt grans”. I és que tots els enterraments estan situats a l’entorn de l’antiga mesquita (aproximadament al lloc on ara hi ha el Sant Crist) i estan ubicats en direcció nord-est/sud-est, en posició de decúbit lateral i amb la cara mirant cap a la Meca, com mana el rictus islàmic.

Tot i que ja se sabia de la necròpolis del Pla d’Almatà, Júlia Olivé se sorprèn de la densitat dels enterraments. “És força alta i les tombes estan molt juntes i en el mateix nivell”. Els esquelets que s’han començat a retirar tenen una mida mitjana d’1,70 metres i de l’anàlisi del Carboni 14 i d’altres proves de laboratori se’n determinarà des de l’estat de salut que tenien les persones que vivien al Pla d’Almatà fins a les formes d’alimentació.

Helena Kirchner també explica que entre d’altres detalls es podrà saber si es tracta de persones que sempre havien viscut aquí o si procedien d’altres països. I això es possible perquè segons els minerals que determinaran les anàlisis se sabrà si l’aigua que bevien era la d’aquí o la d’un altre indret. 

A més a més de l’excavació de la necròpolis, durant aquesta campanya també s’han tornat a obrir els antics forns de terrissa que aportava la ceràmica que es feia servir a la ciutat. La vaixella utilitzada en el dia a dia, tot l’utillatge de taula, els recipients per cuinar i el material per il·luminar les cases, com les llànties, són alguns dels elements que s’han localitzat durant les campanyes d’excavacions que s’han fet anteriorment i que ara podran aportar més informació.

Sobre la conservació de tot el que es vagi excavant en aquesta i les posteriors campanyes, Carme Alòs explica que es buscarà finançament per intentar museïtzar-ho. I és que la Llei de Patrimoni obliga a tapar i conservar tot el que s’excava o, en cas contrari, consolidar-ho per ensenyar-ho al públic.

UN EXTENS JACIMENT DE 27 HECTÀREES DOMINANT EL RIU SEGRE

El Pla d’Almatà és un jaciment de 27 hectàrees que van fundar els àrabs el segle VIII i que representa el primer lloc habitat de Balaguer. En un immens promontori damunt del riu Segre i dominant l’entrada al Prepirineu i al Pla del Mascançà (Pla d’Urgell) el jaciment es va descobrir als anys 80 arran de la construcció d’una piscina. Per la seva potència arqueològica se l’ha conegut en el món científic com l’Empúries Islàmica.

Fundat el segle VIII possiblement com a campament militar va evolucionar posteriorment com a ciutat i va estar ocupat fins a principis del segle XII, quan va quedar abandonat després de la conquesta cristiana de Balaguer. És, segons els experts, una de les ciutats més grans de l’Al-Andalus (la de més dimensions a Catalunya) i Carme Alòs explica que si totes les cases estaven ocupades es podria parlar d’una població que podria arribar fins les 3.000 persones.

Des de l’any 2005 el Pla d’Almatà està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional i hi ha una petita part museïtzada que ensenya l’estructura de quatre cases i dos trams de carrers. 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats