Lleida
20-41° C (sol)
97% 26 km/h


Lola Dueñas: “A Espanya, molts tenen mania a Almodóvar”



L’actriu, que té dos Goya i un Gaudí, va ser la gran estrella de la cloenda de la Mostra de Cinema Llatinoamericà


Lola Dueñas arribava a l’hotel Zenit amb un somriure d’orella a orella, el mateix amb el qual rebia la nit del dijous el Premi d’Honor de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya.

L’actriu madrilenya va ser, sense cap mena de dubte, una de les grans estrelles de la cerimònia de clausura del festival lleidatà, que enguany celebrava el seu 25è aniversari. Filla del també actor Nicolás Dueñas i de la representant d’artistes María Navarro, va debutar a la gran pantalla amb Mensaka (1998), una pel·lícula de la que guarda molt bons records, sobretot del director, Salvador García Ruiz. “Va fer tres pel·lícules meravelloses i no ha tornat a rodar. Quan penso en això, em poso molt trista”, recorda a LA MAÑANA l’actriu. Aquesta és la realitat d’un sector, que un dia et tracta com una estrella i l’endemà et deixa en l’oblit. 

D’això, Dueñas en pot parlar amb autoria, ja que l’arribada de la crisi la va obligar a emigrar a França. “Portava un any sense treballar, estava tristíssima, i vaig vendre la meva casa de Madrid i me’n vaig anar a París. Per sort, va sonar la flauta i vaig fer realitat un dels meus somnis, fer cinema francès”. Tanmateix, l’actriu confessa que “he treballat molt” i que ha tingut la sort de rodar amb directors de la talla de Pedro Almodóvar o Alejandro Amenábar i participar en pel·lícules com Mar Adentro, amb la qual va guanyar el primer dels dos Goya que té. “Amb els directors més potents és més fàcil treballar perquè saps que les coses sortiran bé i que hi haurà pel·lícula”, explica Dueñas, encara que va assenyalar que “molts tenen mania a Almodóvar i l’obliguen a fer una obra mestra cada any”. Parla, sobretot, de Los amantes pasajeros, pel·lícula que “no va agradar gens” i que segons l’actriu només “pretenia fer riure a la gent en un moment molt fotut del país”.

Dueñas també va reivindicar el paper de les dones al cinema i va parlar de Viaje al cuarto de una madre, amb la que va guanyar el Gaudí a millor actriu per la seva interpretació d’Estrella, dirigida per Celia Rico, “la primera dona directora amb la que he treballat a Espanya en 25 anys de carrera”. No obstant això, l’actriu diu que la tendència “està canviant” i comenta que “és importantíssim que escriguin i dirigeixin elles perquè davant els ulls d’un home, una dona es torna menys interessant i va perdent amb els anys”.

Sobre la situació actual que viu la indústria cinematogràfica a Espanya, es mostra optimista i explica que “ara tots els meus companys estan treballant” i afegeix que va haver-hi una època “molt difícil” per als actors en la qual “només un 8% podien viure de la seva professió. I un actor no existeix sense el treball”.

Respecte a la possibilitat de fer el salt a la producció o direcció, reconeix que “la producció és un idioma que no parlo”, mentre que la direcció “sí que m’ha temptat però no m’atreveixo perquè cal tenir alguna història a explicar i ja tenim gent que ho fa molt bé”, tot i que assegura que cada vegada “m’agrada més posar-me darrere la càmera”. Dueñas també va posar en valor la tasca que fa el cinema a Espanya, “amb molts menys recursos” que països com França o els Estats Units i va confessar que es posa de “mala llet” quan veu el dineral que gasten les superproduccions.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats