Lleida
4/20° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


L’origen de la metàstasi, una troballa esperançadora



Un científic de Barcelona ha descobert quines són les claus del seu inici, la qual cosa obre les portes a la seva possible curació


La metàstasi és responsable d’un 90% de totes les morts per càncer, encara que no se sap gran cosa sobre el que fa que les cèl·lules canceroses siguin capaces de desenvolupar-la. 

Una recerca liderada pel científic català Joan Massagué ha aconseguit donar amb les claus del seu origen, la qual cosa obre les portes a la seva possible curació. 

L’investigador Joan Massagué ha descobert, al costat del seu equip de l’Institut Sloan Kettering de Nova York, que les cèl·lules que inicien la metàstasi dels tumors aprofiten les capacitats de curació de les ferides per a propagar-se. En un sentit literal, han provat que la metàstasi és la curació d’una ferida que ha sortit malament.

Segons els investigadors, aquestes troballes sobre l’origen de la metàstasi obren una possible via per a trobar un tractament contra ella.

L’origen de la metàstasi

Com explica Gloria Pascual, investigadora associada del Laboratori de Cèl·lules Mare i Càncer de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona, la metàstasi és un procés pel qual determinades cèl·lules dins del tumor primari o tumor d’origen són capaces de desprendre’s, sortir a circulació, viatjar en sang (al mateix temps que sobreviuen), aconseguir determinats òrgans vitals, instal·lar-se i regenerar un nou tumor.

“Aquest procés, que dit així sembla molt fàcil, en realitat és d’extrema complexitat”, apunta Pascual, que explica que “té diferents etapes a superar i les cèl·lules dins del tumor primari que aconsegueixen superar-les totes, representen un percentatge molt baix”.

Al costat de Salvador Aznar Benitah, la investigadora ha escrit un article sobre aquest descobriment del doctor Masagué a la revista ‘Nature Cancer’, la mateixa en la qual el científic ha publicat les seves últimes troballes. Pascual explica que una de les dificultats principals en aquest camp ha estat, i és, trobar les particularitats de les cèl·lules metastàtiques.

Així actuen les cèl·lules

“A diferència dels tumors primaris, en els quals s’han trobat certes mutacions que són clau perquè una cèl·lula normal o sana es converteixi en cancerosa, quan s’ha anat a investigar la cèl·lula metastàtica per veure què és el que la diferencia d’una cèl·lula no metastàtica, no s’han trobat mutacions, o no més de les que ja descrivien a una cèl·lula cancerosa normal. 

Això ha impossibilitat el tractament, bé sigui per prevenció o per desenvolupament de nous fàrmacs. I el que s’ha anat sospitant, i ha posat en evidència el laboratori del doctor Massagué, és que el procés de metàstasi està molt influït per les condicions ambientals que troben les cèl·lules dins del tumor i no depèn tant de l’adquisició d’una mutació específica”, exposa la investigadora.

Aquestes cèl·lules que inicien la metàstasi no actuen igual en tots els tipus de càncer perquè diferents tipus de tumors tenen diferents estímuls. Com explica Pascual, hi ha moltíssims tipus de tumors i cadascun rep estímuls específics.

L’objectiu final de la recerca en metàstasi, com exposa, és poder descobrir noves dianes terapèutiques que estiguin dirigides específicament contra la cèl·lula metastàtica.

“El doctor Massagué i el seu equip han identificat específicament una proteïna, L1CAM, una molècula mediadora de metàstasi. Això obre la veda per a la generació de nous fàrmacs que puguin utilitzar-se en determinats processos tumorals i especialment en aquells que responguin o que presentin nivells elevats d’aquesta proteïna”, apunta.

Reptes actuals en recerca

L’objectiu ara, per tant, és veure com es pot atacar a aquestes cèl·lules que tenen actitud de regenerar. “Aquesta recerca ha permès veure que, durant el procés tumoral, determinades cèl·lules adquireixen característiques regeneradores i això té molt a veure amb la metàstasi, perquè al cap i a la fi el que estan fent és regenerar el tumor d’origen en un òrgan destino on s’instal·len”.

Com explica, en el microambient del tumor es generen determinats estímuls que tenen a veure amb la regeneració, i les cèl·lules metastàtiques poden encendre uns gens que normalment estan apagats, entre ells la molècula L1CAM. Això els aporta un benefici a l’hora de superar les diferents etapes del procés metastàtic.

Els fàrmacs

Quant als fàrmacs contra la metàstasi són més complexos que els que es desenvolupen contra els tumors primaris i han de ser molt específics per a atacar únicament a la cèl·lula metastàtica. Hi ha moltes dianes encara per descobrir, encara que, com explica Pascual, el problema amb aquestes cèl·lules és que es converteixen en resistents a les teràpies convencionals.

“Així com el tumor primari, una vegada localitzat, és molt fàcil d’extirpar o tractar perquè normalment respon bé, les cèl·lules amb metàstasis generen una certa resistència a aquests fàrmacs, la qual cosa les fa més forts; per això és molt important descobrir dianes específiques”.

Després d’això encara quedarien per fer una sèrie d’assajos clínics, primer en ratolins i després es passaria a una fase clínica en la qual determinats pacients, segons el seu perfil, puguin beneficiar-se del tractament.

Factors de risc

“L’obesitat és un dels factors que s’han estudiat, i s’està veient que la influència de la dieta també pot fer que en determinades situacions cèl·lules que tenen apagats aquests gens els encenguin i facilitin que surtin a circulació, s’infiltrin en òrgans i creixin en ells. Hi ha altres factors de risc com fumar o l’exposició a la radiació”, subratlla Pascual.

El pronòstic de la metàstasi

“Estem en el camí correcte; el que falta és caracteritzar bé aquestes cèl·lules, què és el que les defineix, què és el que les diferencia d’una cèl·lula no metastàtica. I si podem entendre quines són les característiques d’aquestes cèl·lules i conèixer-les en profunditat, serà llavors quan puguem atacar-les”, conclou.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats