Lleida
7/18° C (pluja)
97% 26 km/h

13 desembre 2019


“L'últim indi és l'expressió creativa a nivell musical d'Eduard Costa”



L’últim indi (Eduard Costa Garangou). Músic


Eduard Costa és un cantant i músic nascut a Banyoles. Llicenciat en Ciències Ambientals, abans de dedicar-se professionalment a la música va treballar com a professor i també com a científic. El 2005 va cofundar el grup de pop Els Amics de les Arts, amb qui va actuar en espais com el Palau de la Música, el Liceu o el Teatre Coliseum de Barcelona, així com en festivals com el Canet Rock, Strenes de Girona, CapRoig, Arenal Sound o el Grec. També és cofundador del segell Pistatxo Produccions, amb el què ha creat festivals com El Festivalot de Girona o el cicle Encisat. Des del 2010 es dedica professionalment a la música i ara acaba de gravar el seu primer disc en solitari, L'últim indi, que és, alhora, un projecte musical que es podrà veure al novembre a l'Observatori d'Àger en el marc del cicle Música sota les estrelles.

 

P- El seu últim projecte du per títol L’últim indi, i el defineix com a “cançons que parlen de la vida i de la mort, del vent, del foc i dels senyals de fum, de la terra i de les llavors…”. Dóna la sensació que es tracta d’una tribu de nadius americans...

R- Tots som una mica indios. El disc el que fa és parlar de coses que són presents a tot arreu: et pots quedar mirant una llavor; et pots quedar pensant en comunicar coses, com amb els senyals de fum; pots reflexionar sobre el concepte d'algú que se'n va o mor o, fins i tot, de l'alegria d'estar sota un arbre... Són sentiments, això són les cançons. I els elements que faig servir en aquest disc són unes peces que giren al voltant de la natura, un paisatge molt basat en la natura.

 

P- A banda de la lletra de les cançons, les melodies també et traslladen a la música del indis, com per exemple en el cas del tema La sorra del desert.

R- Guau, què bé! Està molt bé! La sorra del desert és una cançó amb un ritme molt tribal. Una part que a mi m'agrada molts és aquest ritme. Es tracta de ritmes simples però molt constants que et permeten viatjar amb la música i donen com una terra, una arrel, i aquesta cançó, especialment, té aquest ritme. Són ritmes que brillen per la seva senzillesa però, a la vegada, tenen molta força.

 

P- Eduard Costa és l’últim indi?

R- Jo sóc Eduard Costa i l'últim indi és l'expressió creativa a nivell musical d'Eduard Costa, és com musicalment jo m'expresso.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats

Amb el suport de: