Lleida
21 / 41° C (sol)
97% 26 km/h


Mor als 70 anys l'expilot de Fórmula 1 Niki Lauda



L'austríac va ser tres vegades campió del món.


L'austríac Niki Lauda, ??triple campió del món de Fórmula i una de les icones d'aquest esport en els anys 1970 i 1980, va morir aquest dilluns als 70 anys d'edat, va anunciar la seva família a un comunicat enviat a la matinada de dimarts.

"Amb gran dolor anunciem que el nostre estimat Niki ha mort plàcidament el 20 de maig de 2019, envoltat de la seva família", van assenyalar els cercles pròxims del pilot i empresari, qui havia complert els 70 anys el passat 22 de febrer.

Lauda s'havia sotmès a l'estiu de 2018 a un trasplantament de pulmó que el va obligar a estar hospitalitzat diversos mesos.

El gener d'aquest any va haver de tornar a ser internat a causa d'una grip que va contraure durant el Nadal anteriors a Eivissa (Espanya), on l'expilot tenia la seva segona residència.

"Els seus èxits únics com a esportista i com a empresari són i seran sempre inoblidables. El seu dinamisme inesgotable, la seva rectitud i la seva valentia seran un model i una referència per a tots nosaltres", ha recordat la seva família a la nota en la qual anunciava la seva mort.

Lauda ja havia estat sotmès a sengles trasplantaments de ronyó el 1997 i 2015, en aquest últim cas gràcies a la donació de l'òrgan per part del seu llavors núvia i ara vídua Birgit.

Com corredor va ser uns dels pilots més llegendaris de la història de la Fórmula 1, no només pels seus èxits (campió el 1975, 1977 i 1984), sinó per l'estil de competir i el seu caràcter fora dels circuits.

Nascut en el si d'una família d'empresaris del sector del paper, Lauda va debutar a la Fórmula 1 el 1971 a l'escuderia March, però va fer el gran salt quan va ser fitxat per Ferrari el 1974.

Només un any després de debutar amb la llegendària escuderia va guanyar el seu primer campionat de Fórmula 1.

L'1 d'agost de 1976 va patir el major revés de la seva carrera esportiva i de la seva vida personal, en ser víctima d'un dels accidents més recordats en el història de la Fórmula 1.

Lauda va patir al Gran Premi d'Alemanya, que es corria llavors en el temut circuit del Nürburgring, greus cremades a la cara i al cos.

Malgrat el dramatisme de l'accident i la gravetat de les seves lesions, sobretot a la cara i cap, el corredor va tornar a competir sis setmanes més tard i només un any després es va proclamar per segona vegada campió de Fórmula 1 amb Ferrari.

El 1979 va abandonar de forma sobtada la competició automobilística amb la llegendària frase de "estic fart de donar estúpides voltes" en un cotxe i es va bolcar en els seus plans de fundar una aerolínia privada, en un moment en què aquest sector estava completament en mans d'empreses estatals a Europa.

Després de fundar l'híbrid del que anava a ser la seva primera aerolínia comercial, Lauda Air, va tornar el 1981 als circuits, per conquerir el 1984 el seu tercer i últim títol de F-1.

Un any més tard va anunciar la seva "adéu" definitiu de les carreres de cotxes i va començar la seva segona cursa, la d'empresari aeronàutic.

Lauda va seguir estant fins poc abans de la seva mort molt vinculat al món del motor, ja fos com a relacions públiques, assessor de Ferrari (1992-1997) o director de Jaguar i Mercedes.

Conegut des de sempre per ser una persona que li agradava estalviar, Lauda va ser un dels primers actors del sector que va posar en marxa plans de "low cost" en les seves aerolínies, sigui a Lauda Air, o més tard en Fly Niki o en els últims anys a Laudamotion, el seu tercer i últim projecte aeronàutic.

Aquesta forma austera de portar les seves empreses solia conduir a Lauda a conflictes amb els sindicats de les seves companyies.

En el seu Àustria natal, però també a la veïna Alemanya, on estava molt presenta a les televisions, Lauda era llegendari pels seus àcids anàlisi no només del món de la F-1 sinó de la vida política i social en general.

El 1996 el corredor publicar-conegut per portar sempre una gorra de color vermell, que tapava les cicatrius de l'accident sofert en 1976- una biografia titulada "La Tercera Vida".

El 2011 va ser portada al món del cinema la seva històrica rivalitat a la F1 amb el britànic James Hunt amb la pel·lícula "Rush" i el 2015 va publicar un altre llibre, titulat "Parlem sobre diners".

Ens 1976 i 1991 Lauda va estar casat a Marlene Knaus (xilena d'origen austríac), amb les quals va tenir dos fills Lukas (1979) i Mathias (1981), que es van criar a Espanya.

Aquest mateix any de la separació de la seva dona, Lauda va viure el moment més dur de la seva carrera com a empresari a l'estavellar-a Tailàndia un Boeing 767 de la seva aerolínia Lauda Air a causa d'un problema tècnic, amb 223 passatgers a bord, que van perdre la vida .

El 2004, Lauda va començar a sortir amb l'austríaca Birgit Wetzinger, 30 anys més jove que ell i hostessa en una de les aerolínies.

Un any més tard, ella li va donar un ronyó, després que deixés de funcionar el que li havia donat el 1997 el seu germà Florian.

El 2009, la parella va tenir bessons.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats