Lleida
7/13° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


“No tenim por”



Uns 50.000 manifestants segons l’organització desborden els carrers de Lleida per reclamar la llibertat dels presos polítics


Cinquè dia consecutiu de manifestacions i protestes a Lleida per rebutjar la sentència que condemna els líders del Procés fins a 13 anys de presó. Vaga general. Botigues i institucions tancades i els carrers, plens. Ni les porres, ni els cops, ni els incidents de les últimes nits van impedir que milers de lleidatans sortissin ahir als carrers de la capital del Segrià per reclamar l’amnistia i l’alliberament immediat dels presos polítics. Uns 50.000 manifestants segons l’organització i 30.000 segons la Guàrdia Urbana van desbordar la plaça Ricard Viñes, inici de la manifestació, acompanyats d’uns 150 tractors, que eren aclamats amb lemes com “els tractors seran sempre nostres” o “la nostra policia, bombers i pagesia”. 

Amb l’esperit de les primeres diades, famílies amb nens, parelles i amics arribaven a la Plaça Ricard Viñes estona abans de l’hora de començar.  Vinguts d’arreu de la demarcació coincidien en rebutjar una sentència que consideren “una venjança”. “Hem vingut caminant des de Térmens”, explicava una veïna de la localitat. I com ella, de diferents pobles de la demarcació com Alfès o Alcarràs. Precisament els veïns d’Alcarràs van tenir cert protagonisme quan recordaven cantant que “a Alcarràs, l’1-O no van passar”. 

“som gent de pau”

Ho feien amb un esperit festiu i familiar, recordant que “som gent de pau i que l’actitud cívica sempre ha estat la bandera d’aquest moviment”, però sense deixar de banda la reivindicació durant tot el trajecte fins arribar a l’avinguda Blondel. “Aquesta sentència és un intent d’enviar un missatge  de por a tots aquells ciutadans que opinem diferent però hem de dir que no tenim por”, va defensar Maribel Sáez, mestra i membre de Colors de Ponent en el seu discurs. Sáez, davant dels milers de manifestants, va reafirmar que “tornarem a sortir al carrer” per reclamar “la llibertat dels presos i les preses polítiques i el retorn dels exiliats i exiliades”. I va sentenciar: “Ni les amenaces, ni la repressió, ni la violència, ni els empresonaments injustos faran desaparèixer el nostre anhel de llibertat”.  

Davant “d’aquest atac a la democràcia i a l’autodeterminació, ens cal una resposta política i institucional a l’alçada d’aquest moment històric, ens cal més unió que mai, per demostrar que hem estat, som i serem una societat pacífica. Davant d’aquells que ens volen violents: serenor i tranquil·litat”. 

drets laborals

Però la vaga també va ser convocada per defensar els drets dels treballadors i treballadores. “Entre els motius que han motivat la vaga general, cal destacar la demanda d’un salari mínim interprofessional de 1.200 euros i reclamem el manteniment dels poders adquisitius dels salaris i les pensions. Exigim la derogació de les reformes laborals del 2010 i 2012 i una restitució dels drets laborals i socials i lluitar contra la precarietat laboral”, va defensar Judit Rivera, membre de la Intersindical. “Demanem que es posi en marxa un pla de rescat social que garanteixi uns serveis públics gratuïts i universals”. 

En aquest sentit, van defensar “la retirada del projecte de llei de contractes de serveis a les persones, també anomenada llei aragonés”. De fet, aquest va ser un dels moments que van provocar una forta xiulada entre els manifestants.

Amb totes aquestes reivindicacions, els independentistes posaven punt i final a una mobilització massiva amb el cant dels Segadors i l’exhibició dels castellers. A les 19.45 els organitzadors recalcaven que la seva manifestació quedava desconvocada. Bona part dels independentistes marxaven, però uns quants es quedaven i es dirigien cap a la Subdelegació del Govern. Començava llavors una nova nit d’aldarulls (pàg. 5).

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats