Lleida
4/10° C (boira)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


[OPINIÓ] Independentment relacionats



L'article del psicòleg sanitari Robert Cotonat, cada dimecres a La Mañana


Si perdem o reduïm el contacte amb els nostres som menys nosaltres mateixos? Necessitar la companyia dels altres ens fa dependents? Des de la psicologia sabem que les nostres relacions personals són de vital importància, necessitem la interacció amb les persones i no relacionar-nos clarament no ens faria cap bé.

El vicepresident Pere Aragonès indicava l'altre dia sacrificar l'activitat social per garantir la salut. Això no ha de significar aïllament social, sentiments de soledat o malestar per l'absència d'aquelles relacions que ens donen vida. En el segle XXI podem ser moltes coses, pro alguna cosa, anti l'altra, -fòbics, -istes ... mil termes que utilitzem per definir i etiquetar-nos, més o menys encertat o de bon grat acceptat. Però per damunt de tot som éssers socials. Així doncs, com ho fem per parar l'alarmant i preocupant pujada vertical que veiem per tots cantons anunciada? Readaptant, no suprimint.

Antigament, alguns models tradicionals i ja antiquats categoritzaven les societats segons orientacions independents (occidentals) o orientacions col·lectives (orientals). Els defensors d'aquesta separació visiblement simplista defensaven que per exemple un nen que creixés als Estats Units seria, en un principi, independent i autosuficient per si mateix mentre que el nen de l'Índia s'orientaria molt més en les relacions familiars.

El 1996 la psicòloga turca Çi?dem Ka??tç?ba?? va trencar clarament aquesta dicotomia que semblava fer incompatibles l'autonomia i les relacions, amb el seu concepte del jo autònom relacional. Defensava un enfocament més complex en què no necessàriament l'objectiu del desenvolupament personal havia de ser arribar a ser un adult autònom i independent. A hores d'ara tenim clar que no ens dividim en països centrats en la individualitat o centrats en el col·lectiu. La globalització, tal com ha demostrat el contagi convertit en pandèmia, significa que tots estem relacionats. Els enfocaments tan generalistes ja no funcionen, hem pogut veure en infinits casos com una persona estrangera s'integra al nou país sense haver de renunciar a la seva cultura i sobretot, a les seves imprescindibles relacions familiars.

Els immigrants no perden aquesta visió col·lectiva i d'unió amb la família o comunitat per complir el nostre particular estereotip de "típica família occidental", o almenys no hauria de ser així a pesar d'alguns partits d'extrema i toro. Afortunadament aquestes persones tenen eines per conservar els seus estrets vincles relacionals amb la seva comunitat, tot i la distància.

Abunden les investigacions que reafirmen la importància de les xarxes socials per mantenir una bona salut mental i física. També de les conseqüències negatives del seu mal ús, però això ja és per un altre dia. Pot ajudar i molt a una persona nouvinguda a lidiar amb les dificultats d'adaptació a la nova comunitat. En la necessària reducció de la nostra activitat social en persona, la combinació entre l'autosuficients que som i els saludables vincles que mantenim poden resultar ser la clau per conservar una bona salut en aquest readaptament.

El nostre objectiu és poder continuar mantenint les trobades prioritàries, en la mesura del possible. Evidentment ningú no vol que es tanquin aules o inclús escoles senceres. Tampoc que només es pugui teletreballar. Però moltes vegades els nostres desitjos no van en consonància amb les nostres accions. Per aquest motiu, els polítics remarquen i volen incentivar el nostre compromís i bona voluntat per evitar rebrots.

Com has pogut observar, les bones intencions, precaucions i sacrifici s'han pogut anar relaxant amb el temps. Recorda casos en què has vist com l'ús de la mascareta entrava en un sense-sentit, ja només amb els que encara van amb el nas a fora te'n pots fer un fart. O bé que el gel no s'ha repostat o dispensat amb la mateixa efectivitat, que la distància de seguretat s'ha aplicat sempre... D'aquesta forma pots identificar les activitats del teu dia més o menys perilloses (facilitadores del contagi). I aquí el repte final; ser capaç de reformular alguns dels nostres majors plaers, com els sopars entre amics, dinars familiars o l'escapada del cap de setmana, sense renunciar als seus beneficis vitals. Sense obligacions penalitzades, allí resideix la teva llibertat i alhora responsabilitat. Si més no, pots esperar a l'alternativa a la qual potser s'optarà, multar fins i tot per anar dos a passejar.

T'ha agradat aquest article? Pots llegir-ne de similars a https://psicologiabuenamente.com/

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Robert Cotonat Gracia
Robert Cotonat Gracia

Psicòleg sanitari / Col·legiat: 27663 / psicologiabuenamente.com

Articles relacionats