Lleida
19/34° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


[OPINIÓ] Raó i veritat



L'article del psicòleg sanitari Robert Cotonat, cada dimecres amb La Mañana


Hi havia una vegada un poblet al que un dia va arribar-hi un elefant. Les sis persones més sàvies de l’indret van anar a conèixer com era aquell animal, desconegut fins al moment.

Aquestes persones eren cegues, així que van haver d’atansar-se a l’animal per analitzar-lo a través del tacte.

- Aquest animal és com un gran ventall – va dir el que li tocava l’orella

- És com un arbre – va dir el que li estava tocant les cames

- No en teniu ni idea, aquest animal és com una soga! - va exclamar un altre des de la cua.

- És com una llança! - va proferir el que li havia estat tocant els ullals.

- S’assembla molt més a un mur – va vitorejar el cinquè que havia palpat l’imponent costat de l’elefant.

- Ni de broma! És com una serp – va exclamar finalment el sisè, amb la trompa a la mà.

Que no, que si, que esteu tots equivocats, que jo tinc raó… I així discutint cap va acabar sabent realment què és un elefant.

 

Aquesta historieta és perfecta per parlar avui del biaix cognitiu que es pot apoderar del nostre pensament aquests dies. En psicologia es parla d’aquest terme per referir-nos a un efecte psicològic que produeix una desviació en el processament mental. Porta a una distorsió, a un judici inexacte o esbiaixat, guiat per una interpretació il·lògica i irracional. Aquests dies pot succeir un efecte semblant en nosaltres la informació i opinions sobre situació actual.

Unió de Pagesos ha sortit a defensar en els darrers dies la falta de culpa del sector de la fruita en aquest rebrot. En la cerca de culpables pel doblament dels positius de covid en l’última setmana, sovint s’ha criticat des del bar que alguns temporers seguissin treballant. Els judicis ràpids, originats des del parlar per parlar, per la frustració i malestar que causa el tancament de Lleida, ens poden jugar una mala passada en allunyar-nos del que realment sabem.

Ho veiem més clarament quan som nosaltres a qui es jutja. Ens fixem en com s’ha pogut transformar el prototip de “lleidatà o lleidatana” d’algunes persones. És fàcil caure ràpidament en el pensament fàcil que hi ha més casos en aquella regió perquè alguna cosa han fet malament. Treure pit i creure que nosaltres som diferents. Va succeir en algunes persones quan va augmentar el nombre de positius a Alemanya per una fàbrica o quan circulaven imatges de les platges del Regne Unit. Pot aparèixer un biaix que ens porti a creure el que volem creure, el que ens senti millor. I així ens podem veure criticant la falta de precaució d’alguns i el risc que suposen mentre flexibilitzem les nostres mesures de prevenció.

Sense entrar en debats molt llunyans de la psicologia, el que vinc a transmetre és que ens pot semblar que tenim la raó quan tan sols coneixem una part i la considerem des del nostre prisma. No dic que els altres no puguin estar equivocats, simplement que considerem que cadascú percep la realitat a la seva manera i tothom pot tenir una porció de raó. Com hem vist amb l’elefant, valorar i respectar les opinions dels altres pot enriquir la nostra veritat. O, com els 6 cecs, empobrir-la en la lluita per la raó.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Robert Cotonat Gracia
Robert Cotonat Gracia

Psicòleg sanitari / Col·legiat: 27663 / psicologiabuenamente.com

Articles relacionats