Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


Pesarrodona declara davant del jutge que no va tenir res a veure en l'organització de l'1-O i que era un ''ciutadà més''



El cap de l'operatiu de la Guàrdia Civil assegura que el va reconèixer per la foto del nas de pallasso


L'exregidor de Sant Joan de Vilatorrada i pallasso, Jordi Pesarrodona, ha declarat davant del jutge que no va tenir "res a veure" amb l'organització de l'1-O i que va anar al centre de votació de l'Escola Joncadella com un "ciutadà més". Per la seva banda, el cap de l'operatiu de la Guàrdia Civil ha assegurat que va reconèixer Pesarrodona per la foto del nas de pallasso i ha afirmat que va veure clarament que exercia un lideratge sobre la gent que hi havia congregada a l'escola. L'agent també ha dit que van anar a Sant Joan de Vilatorrada perquè uns "agents informatius" havien vist que hi havia material electoral. Finalment, el cap de l'operatiu ha assegurat que van usar la força "de forma proporcional i sense ànim de venjança".

Durant la seva declaració, Pesarrodona ha reconegut que era a l'Escola Joncadella però com "a ciutadà" i amb la voluntat d'exercir el "dret democràtic" a votar. L'exregidor ha explicat que, quan van arribar els efectius de la Guàrdia Civil, el cap de l'operatiu es va adreçar directament a ell. "Vostè, famoset, vingui cap aquí", ha explicat, tot assegurant que van mantenir una conversa "correcta" en què el policia li va dir que venien a retirar les urnes. També ha recalcat que, en cap cas, "els van advertir" que carregarien contra la població.

Per la seva part, el responsable de l'operatiu ha reconegut que "agents informatius", de paisà, que tenien repartits pels punts escolars el van informar que al centre escolar de Sant Joan hi havia material de votació. També que Pesarrodona era allà. Un cop a l'escola, segons ha dit davant del jutge, va reconèixer al santjoanenc que tenia vist "de les xarxes socials". Es va adreçar a ell per demanar-li "col·laboració" i assegura que el va advertir que entrarien dins.

Segons el guàrdia civil, Pesarrodona actuava com a "líder carismàtic" i va fer una crida als assistents a la "resistència pacifica".

 

Els cops de porra

El cap de l'operatiu ha assegurat que van usar la força "de forma proporcional i sense ànim de venjança" en la que ha qualificat d'actuació "de perfil baix". A preguntes de la defensa de Pesarrodona, ha explicat que van utilitzar les defenses després de rebre "empentes i puntades de peu" de la ciutadania "que s'havia posat davant, obstruint". A més, ha assegurat que si haguessin volgut entrar ho haurien pogut fer, però haurien causat "més ferits". Per això, ha dit, va decidir optar per la "prudència".

 

Cap informació municipal

El llavors alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ariso, ha reconegut que ell sí que va ser notificat de la prohibició del referèndum però que, en cap cas, va traslladar aquesta decisió a la resta de membres de l'equip de govern en considerar que la consulta "no l'organitzàvem pas nosaltres".

 

Dos anys d'inhabilitació

En les seves conclusions finals, el fiscal ha mantingut l'acusació contra Pesarrodona per un delicte de desobediència greu per "col·laborar" i no "impedir" la votació a l'escola Joncadella. Tot i que l'exregidor ha assegurat que ell no havia estat notificat de la prohibició del Tribunal Constitucional, el representant del ministeri públic ha assegurat que, com a càrrec públic, havia d'estar al cas.

Per la seva part, l'advocat de Pesarrodona, David Casellas, que ha demanat l'absolució, ha reiterat que en cap cas va cometre un delicte de desobediència perquè no era allà com a càrrec polític, i que en el pitjor dels casos se l'hauria de jutjar per una "infracció administrativa" per "desobeir al guàrdia civil que li diu que s'aparti".

També ha lamentat que es vulgui castigar a l'exregidor amb penes més elevades que les que, per exemple, s'han imposat als exconsellers Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila o al mateix president de la Generalitat, Quim Torra, per mantenir la pancarta a Palau. La Fiscalia demana per a Pesarrodona la pena màxima, dos anys d’inhabilitació.

 

Últim torn

Jordi Pesarrodona ha volgut fer ús del seu darrer torn de paraula on ha assegurat que ell únicament era allà per "exercir el seu dret a vot", un fet que "tornaria a fer". I ha lamentat ser víctima "d'una persecució de venjança i càstig" per part de la Fiscalia.

 

La nul·litat

Abans de l'inici del judici, en les qüestions prèvies, l'advocat de Pesarrodona ha demanat la suspensió de la vista al·legant que el pallasso ja va ser acusat d'un presumpte delicte de desobediència i, primer la magistrada del jutjat d'instrucció 2 de Manresa i, després, l'Audiència, van arxivar el cas. El lletrat ha apel·lat a la vulneració dels drets de Pesarrodona, ja que, segons la Convenció Universal dels Drets Humans, "no es pot jutjar a un condemnat dues vegades per un mateix cas".

A més, la defensa de Pesarrodona també ha demanat la nul·litat del judici en considerar que se'ls estava vulnerant el dret a la igualtat de la defensa pel fet que no hi havia els mitjans tècnics necessaris per fer la traducció simultània sense destorbar el curs del judici. La vista s'ha fet en català, tal com va demanar la defensa, però amb un intèrpret perquè el fiscal no coneixia la llengua catalana.

 

Bones percepcions

A la sortida, el lletrat de Pesarrodona, David Casellas, s'ha mostrat confiat en el fet que la sentència recollirà que Pesarrodona "no va cometre cap delicte" i, que, en tot cas, es tracta d'un acte de "desobediència civil", un fet que en cap cas pot ser castigat amb dos anys d'inhabilitació "perquè ni tan sols és delicte".

Per la seva part, Pesarrodona, a l'espera de la sentència, ha reconegut sentir-ser "alliberat" després de tres anys. "Em ratifico en el fet que aquest judici està guanyat abans fer-lo perquè això mai, mai havia d'haver arribat judici", ha apuntat.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats