Lleida
7/16° C (núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


“Sou a la llista del jurat popular”



Recentment s’han entregat les cartes a les persones que han estat seleccionades per formar part d’un tribunal a l’Audiència de Lleida


Van trucar al timbre. Un treballador de Correus em va entregar una carta de l’Audiència Provincial de Lleida. Pensava que podria ser alguna convocatòria de roda de premsa, però era així. Es tractava d’un ofici per part de l’Oficina del Jurat de l’Audiència de Lleida com que “havia estat inclòs en la llista provisional de candidats a jurat, que estarà vigent durant tot el període 2021-2022”, d’acord amb la Llei orgànica 5/1995, del tribunal del jurat, i després del sorteig que s’havia dut a terme. Era el 20 d’octubre i en qualsevol moment em podien cridar per exercir com a jurat en un judici concret.

El 23 de novembre de 1995 va entrar en vigor el mandat constitucional que estableix la participació dels ciutadans en l’Administració de Justícia formant part del tribunal d’un jurat, complint amb l’article 125 de la Constitució espanyola. A més, el 23.1 regula aquesta la participació en els assumptes públics i en l’aplicació de les lleis penals. “Participar en els assumptes públics és un dret constitucional del ciutadà, però també és una obligació cívica complir el deure de participació quan la llei ho disposa”, s’explica en un full de la carta.

Per jutjar un fet concret “no fa falta experiència. N’hi ha prou amb els requisits que estableix la llei”, i aquests són: ser espanyol i major d’edat, estar en ple exercici dels drets polítics, saber llegir i escriure, tenir el domicili a la província on s’ha comès el delicte i no patir cap discapacitat física o psíquica que impedeixi desenvolupar aquesta funció. “L’experiència de jutjar enriqueix el sentit de ciutadania”. Mentre el jurat exerceix la seva funció té l’estatut de jutge i, segons l’article 117 de la Constitució, ha d’actuar de conformitat amb independència, responsabilitat i submissió a la llei, com també amb imparcialitat.

El tribunal del jurat té com a funció emetre el veredicte en els judicis per delictes contra la vida humana, l’honor, la intimitat i el domicili, la llibertat i el medi ambient, i pel delicte d’omissió del deure de socors, així com pels delictes comesos pels funcionaris en l’exercici del seu càrrec. “Jutjar és expressar la convicció, adquirida presenciant la pràctica de les proves, sobre si l’acusat va participar en els fets delictius, sobre si és culpable i sobre si la seva actuació va ser justificada”, s’explica. “La convicció del tribunal del jurat és el resultat de la votació dels seus nou membres després de deliberar. L’absolució de l’acusat o la seva condemna, i en aquest cas les penes aplicables, les estableix i pronuncia, en la sentència, el magistrat president del tribunal del jurat, no pas els jurats”, s’afegeix en el mateix full.

Cal indicar també que per un sorteig entre les persones inscrites en el cens electoral de la província s’elabora un llistat de candidats a jurat, de la qual, també per sorteig, se n’extreu el nombre necessari perquè en cada judici es pugui constituir el tribunal del jurat. A més, es té dret a una retribució i a una indemnització, fixades per un reglament, quan es compleix amb la funció.

Tot i això, la llei pretén que aquesta participació sigui el més acceptada possible i causi el menor perjudici pel ciutadà, i per això preveu unes circumstàncies que poden eximir-li de ser jutjat. Les excuses al·legades se sotmeten a la comprovació i aprovació del jutge. També hi ha un seguit de causes d’incompatibilitat amb la funció relativa a circumstàncies personals, professionals, de càrrec i de parentiu. En aquest sentit, per excusar-se s’ha de complir amb algunes de les següents circumstàncies: tenir més de 65 anys, haver estat jurat dins dels 4 anys anteriors al dia de la nova designació, patir un trastorn greu per raó de càrregues familiar, desenvolupar una feina de rellevant interès general, tenir la residència a l’estranger, ser miliar o al·legar i acreditar qualsevol altre causa que dificulti en greu mesura desenvolupar la funció de jurat. Havia de presentar les al·legacions entre l’1 i el 15 de novembre, ja que com a periodista de successos tinc informació al meu abast que altres persones no tenen i també conec a totes les parts implicades. Així, el dia 3 de novembre la vaig presentar, amb la documentació oportuna, a l’Oficina del Deganat i pocs dies després vaig rebre una altra carta, signada pel jutge degà, Eduardo Enrech, on s’estimava la reclamació que vaig presentar. No formaré part d’un jurat popular per ser periodista, però en el proper judici que cobreixi per aquest diari pensaré que d’haver-me dedicat a una altra professió possiblement en formaria part.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats