Lleida
17-32° C (sol)
97% 26 km/h


Troben una forca de fusta en molt bon estat de conservació al poblat ibèric dels Vilars d'Arbeca



Les campanyes arqueològiques d'estiu de la UdL també han descobert una gran estructura defensiva al poblat del Gebut, a Soses


El Grup d'Investigació Prehistòrica (GIP) de la Universitat de Lleida (UdL) ha recuperat una forca de fusta possiblement ibèrica a la Fortalesa dels Vilars d'Arbeca (Garrigues) que seria única en aquest context històric. A l'oppidum (Poblat fortificat en alt) del Gebut, a Soses (Segrià), han excavat una estructura defensiva de més de quatre metres d'alçada, també inusual, segons els mateixos arqueòlegs. Són les troballes més destacades de la campanya d'estiu que finalitza aquest divendres després de tres setmanes. A les excavacions han participat un total de 36 persones, entre membres del GIP i estudiantat provinent d'arreu de l'estat espanyol, en el marc del Curs teoricopràctic d'arqueologia ibèrica de la Universitat d'estiu de la UdL.

A Vilars, l'excavació de l'escarpa (la part interior del fossat) ha permès recuperar una possible forca de fusta de dos pues i en un excel·lent estat de conservació. Aquest tipus d'eina és ben coneguda en el món ibèric feta de ferro, però inexistent en fusta. Segons ha destacat l'expert en Vilars, Emili Junyent, la seva posició estratigràfica sembla correcta en el rebliment de la part posterior de l'escarpa però caldrà esperar a l'estudi de les traces de fabricació i les datacions per carboni 14 per poder ''assegurar categòricament el seu ús com a forca, el qual esdevindria un unicum dins del món ibèric''.

També han treballat en les cases del barri oest de la fortalesa d'Arbeca pertanyents al període ibèric antic i a la primera edat de ferro. En aquesta zona han trobat un edifici amb vàries estances, que podria correspondre a una casa senyorial, un tipus de construcció no detectat fins ara dins de la fortalesa. En una altra estança, situada en la part sud del barri, ha aparegut una nova tenalla conservada sencera que confirma l'existència d'una zona de magatzems just davant de la placeta on s'ubicaven els forns comunitaris de pa. Les analítiques del Laboratori d'Arqueologia de la UdL permetran determinar l'ús concret d'aquests recipients.

Mentre, a Gebut les arqueòlogues han localitzat un espona de més de quatre metres d'alçada que protegia el vessant oest del poblat davant de les muralles. Parcialment enderrocada en la part superior i encara en curs d'excavació definitiva, aquesta estructura es conserva intacta en una alçada de 2,20 metres sense haver assolit la base, on possiblement s'hi ubicaria encara un fossat. 

El professor Joan López ha explicat que es tracta d'una obra ''sense paral·lels d'envergadura similar en el món ibèric'', que, i juntament amb el baluard defensiu i les muralles ubicades al seu darrere, ''feien inexpugnable el poblat'', al menys per la banda oest. La recuperació patrimonial del conjunt d'aquestes estructures ''convertirà Gebut en un referent de les fortificacions ibèriques tant al Baix Segre, com en el conjunt de Catalunya'', afegeix.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats