Lleida
14/29° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


“Viatgem constantment a través de l’Univers sense sortir de casa”



L’enginyer i divulgador Ramon Drudis ens parla de l’origen de la vida i el cosmos a través de l’estudi de la ciència astronòmica


Observar el cel nocturn i situar-nos en l’entorn d’un Univers en expansió provoca en nosaltres, els humans, un canvi en la nostra percepció, en el nostre pensament i en la nostra conducta: ens fa relativitzar els problemes quotidians i ens ajuda a gestionar-los millor, ens augmenta la humilitat i la connectivitat entre les persones i l’humanisme. Així ens convida el divulgador i socialitzador de la ciència astronòmica, Ramon Drudis, a practicar el que ell anomena una “teràpia natural”. Actualment i des de fa 6 anys, organitza tallers per a escoles, des de pàrvuls fins al darrer curs de la primària, en els quals mostra amb imatges i moviment el recorregut dels planetes o el mapa del cosmos. Aquesta activitat, de la qual ja ha realitzat més de 200 sessions a centres educatius, la combina amb observacions del cel nocturn des dels patis de les escoles. L’objectiu és “sembrar la llavor de la curiositat del pensament racional per desenvolupar, alhora, un pensament crític” explica Drudis. El divulgador assumeix que “tinc un compromís personal per democratitzar la ciència astronòmica com a eina pedagògica per fomentar valors com el d’adquirir un sentit ecològic del planeta, aconseguir les fites amb il·lusió, esforç i perseverança, o incentivar el raonament per saber el perquè de les coses i que així no siguin manipulats quan reben una informació”.

Viatjar des de casa

Per als que aquest estiu no podran desplaçar-se durant les vacances planteja que “cada dia viatgem a 1.200 quilòmetres per hora sobre l’eix del planeta Terra en rotació, al voltant del Sol, ens movem a 107.000 quilòmetres per hora i, tenint en compte que la Via Làctia a la qual pertanyem, fa un gir cada 250 milions d’anys, també ens movem dins de l’Univers a 800.000 quilòmetres per hora” i afegeix que “avui, en aquest precís instant, estem en un lloc del cosmos en el qual no havíem estat mai”. Tanmateix, ens recorda que no en som conscients d’aquest fet perquè “estem subjectes a una velocitat constant”. 

Així, no sembla estranya l’afirmació de que “estem fets de pols d’estrelles” que ens remet a Carl Sagan. Drudis ens explica que “els humans som éssers orgànics fets de fins a 60 elements químics, entre els quals hi ha l’oxigen present en un 60% del nostre organisme, el carboni en un 18% o l’hidrogen” i afegeix que “aquests i molts altres com el fòsfor, el potassi, el nitrogen o el ferro provenen de fenòmens astronòmics, de l’explosió d’estrelles que van generar els elements dels quals estem fets”.

Per aquest motiu, el Ramon Drudis té alguns desitjos per a un futur no tan llunyà: li agradaria saber si al nostre sistema solar hi ha un novè planeta que diuen té una dimensió de deu vegades la Terra i, si la vida bacteriana o més evolucionada ha estat possible, en el present o passat, en algun planeta o satèl·lit proper que hagi albergat sobre la seva superfície alguna forma de vida extraterrestre. Recorda al seu referent Joan Oró explicant com a la lluna Europa de Júpiter, hi ha un gran oceà subterrani congelat i, en algun indret on els volcans actius escalfen aquesta aigua i funcionen com a font termal, es podrien haver donat les condicions per a la vida. 

El llançament, el passat 30 de juliol, de la missió ‘Perseverance’ a Mart, alimenta l’esperança.

 

El millor és fer l’observació a ull nu, en un indret fosc i durant les nits de lluna nova

“El més important per observar el cel nocturn és la paciència, la perseverança i la passió” ens adverteix Ramon Drudis. Seguint les seves recomanacions, la millor manera és fer-ho a ull nu i identificar, amb aplicacions i altres eines digitals, les constel·lacions i les estrelles, i distingir-les dels planetes veïns. Així, ens recomana SkyMaps o Stellarium, o la pàgina web www.heavens-above.com. També podem utilitzar un mapa d’estels si es volen evitar els dispositius mòbils per l’emissió de llum. Per mirar en aquests mapes farem servir una llanterna vermella. Drudis recomana a més, passar uns 15 minuts prèviament en un entorn fosc per acostumar les pupil·les. Si el que volem observar són les estrelles i no la lluna, haurem de fer-ho en nits de lluna nova, quan no la veiem, perquè no ens destorbi el seu reflex.

Per afinar una mica més l’observació es poden utilitzar uns prismàtics per atansar els cossos celestes a la nostra visió. I, si veiem que l’afició va en augment, Drudis ens recomana adquirir un telescopi “que tingui almenys 10 centímetres d’òptica i acompanyat d’un bon trípode”.

A més, a prop de Lleida tenim el cel del Montsec, considerat Starlight, per a l’observació de les estrelles i podem visitar l’Observatori Astronòmic del Montsec.

 

Des de la Via Làctia al cometa ‘Neowise’: els fenòmens astronòmics visibles des de Lleida

Al nostre Univers observable, primer hem de prestar atenció a la nostra galàxia: la Via Làctia, aquell cúmul blanquinós d’estrelles que es pot veure de matinada al cel.

Si entrem en temes de constel·lacions, podem començar per situar l’estrella polar, una estrella fixa perquè és circumpolar, és a dir, que sempre la veiem al mateix lloc. Aquesta ens pot servir de guia per orientar-nos, tant en la navegació en vaixell, ja que sempre assenyala al nord, com dins del planisferi per trobar altres estrelles. L’estrella polar ens porta a identificar les constel·lacions de l’Óssa Major i l’Óssa Menor. També trobarem, just damunt del nostre cap a mitjanit, tres estrelles molt brillant que formen un triangle anomenat Triangle d’Estiu. Les estrelles són Tenet de la constel·lació del cigne, Vega de la constel·lació de la lira i Altair de la de l’àliga.

També podem observar els planetes de Júpiter i Saturn, alineats i molt brillants i lluminosos en aquestes nits d’estiu. 

I el que mai manca a l’agost és la pluja de meteors dels Perseids: es tracta de les partícules que deixa el cometa ‘Swift-Tuttle’, que cada 133 anys fa una volta al sol, i deixa la pols i els grans de sorra en el seu recorregut. Quan la Terra circula per aquesta zona, normalment a l’agost, aquestes partícules entren a la nostra atmosfera i es desintegren, creant aquest efecte lumínic que anomenem “pluja d’estrelles”, que no són altra cosa que meteors de pols cometari. Aquest fenomen es podrà veure la nit del 12 al 13 d’agost i, possiblement, també la nit següent. També es conegut com les “llàgrimes de Sant Llorenç” per la proximitat en dates, a la festivitat del 10 d’agost.

A més, el passat mes de març es va descobrir un cometa, el ‘Neowise’. Aquest va ser observable des del 23 de juliol, a ull nu i des de Lleida, amb la seva cua blava de gas i el seu nucli de 5 quilòmetres de diàmetre de roca, pols i gel. És un astre de llarg període que triga a fer una volta al Sol uns 6.765 anys i que ve dels confins del sistema solar. És a dir, que des de l’Edat de Pedra, cap humà l’havia vist, en les albors de l’agricultura i les civilitzacions.

 

Fotografia del cometa 'Neowise': Iko Margalef

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats