Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

“Amb un sospitós s’ha d’analitzar si els missatges anònims són seus”



Sheila Queralt, natural de Balaguer, és lingüista forense


La professió de lingüista forense és molt important en l'àmbit judicial i, alhora, també ha esdevingut fonamental amb l’increment de l’ús de les xarxes socials. Tot i així, encara continua sent desconeguda per una gran part de la població. La balaguerina Sheila Queralt, que actualment viu a Barcelona, s’ha convertit en un referent dins del sector. Des del 2010 analitza textos i gravacions que poden ser claus durant un judici com a prova pericial o també en l’àmbit privat.

La professió de lingüista forense és força desconeguda per totes aquelles persones que no estan vinculades, principalment, amb el món de la justícia. Com els hi definiria el seu treball?

La nostra funció és la d’analitzar textos i gravacions que poden ser utilitzades durant un judici. Per aquesta raó, els nostres treballs ens les poden demanar advocats, jutges o fiscals. Però també ens sol·liciten els serveis persones particulars. Cal tenir en compte que amb un text o una gravació poden saber quines característiques té aquella persona que l’ha fet, com ara el seu sexe, l’edat, la seva procedència, etcètera. De fet, quan es té un sospitós i es tenen un missatges anònims, aquests s’han d’analitzar per determinar si són seus i els ha fet ell.

A moltes persones els hi pot sorprendre el fet de poder saber la seva procedència. Els hi pot posar un exemple?

No cal que siguin de territoris molt allunyats. Una bona mostra d’això és el meu exemple. Jo sóc de Balaguer i visc a Barcelona. Quan vaig arribar no entenien que era una secallona, perquè se li diu fuet. Així mateix, a Barcelona es demana aigua natural i a Madrid és “agua del tiempo”. Com es pot comprovar, hi ha moltes diferències en el vocabulari i els seus paràmetres.

Quines dificultats es poden trobar a l’hora d’analitzar un text o una gravació?

Principalment que sigui un text molt curt o que tingui poques marques estàndards. Per sort, per nosaltres és molt important que hi hagi faltes ortogràfiques, ja que com pitjor escrigui el seu autor, més trets lingüístics ens estarà mostrant. Pel que fa als àudios, aquests són difícil d’analitzar quan sent molt soroll de fons. 

És evident que tenen encàrrecs vinculats al món de la justícia, però en l’àmbit privat com són?

He de reconèixer que ara mateix la majoria dels encàrrecs són privats. També és cert que quan ho dius la gent es pensa que analitzem el que diuen, per exemple els terroristes, però la casuística del nostre país fa que aquí no sigui habitual, com es podria pensar algú després de veure alguna sèrie o pel·lícula de Netflix. També és cert que ara vivim un moment molt important amb l’augment de l’ús de les xarxes socials i molts ‘influencers’ ens demanen saber qui està darrere de certs ‘haters’ o comptes sospitosos. Així mateix, també participem en l’anàlisi de missatges que es poden enviar quan hi ha un divorci i en els que hi ha un abús verbal de la violència o, fins i tot, s’està manipulant a un menor o aquest està sent influenciat per un adult per posar-lo en contra de l’altre.

En el cas dels menors, com detecten aquest fet?

Partim de la base que sabem quines idees o pensament pot tenir un menor d’una determinada edat. Per aquesta raó, si diu algunes coses que no són acordes a la seva edat ja comencem a sospitar. Així mateix, si es repeteix una cosa moltes vegades és perquè es pretén que ens la creiem, com per exemple es veu en aquests moments amb la desinformació. S’ha d’analitzar el contingut, la freqüència i l’expressió, així com el tipus d’atac, però alhora també s’ha de tenir en compte el seu entorn i si aquest l’ha fet madurar més ràpidament. La veritat és que és complex.

I pel que fa als ‘influencers’?

Ells reben atacs per part, principalment, anònima. Cal tenir en compte que a Internet el que queda és la llengua i és el que hem d’analitzar per tal de determinar l’autoria. Durant la quarantena van patir més assetjament, sobretot de persones que suplantaven la seva identitat i els hi arribaven a demanar diners. Per això, en els darrers anys han augmentat les seves peticions cap a nosaltres de manera considerable.

Segurament tindrà nombroses anècdotes en l’àmbit judicial. Ens en pot explicar alguna?

Fa un temps vaig tenir una vista oral per un cas polític. Vaig estar durant dues hores i mitja exposant el que havia analitzat i l’advocat de la part contrària va ser molt dur, amb un atac constant, posant-me el meu treball molt complicat. Quan va acabar i vam sortir, aquell lletrat em va felicitar per tot el que havia aportat i em va demanar el meu contacte per si en un futur necessitava els meus serveis. Aquesta és una de les més destacades en aquest àmbit.

I fora d’ell?

A vegades reben trucades de persones que desconeixen totalment la nostra professió i ens demanen analitzar psicofonies que s’escolten en gravacions i que pensen que poden ser de morts. Però això nosaltres no ho fem. La persona que ho demana acostuma a parlar amb timidesa i llavors ja imagines que la seva petició no serà per nosaltres, sinó per a un altre tipus de professional.

Llavors, es fa evident que hi ha un desconeixement de la seva professió...

Totalment. De fet, hi ha clients que ens expliquen que han contactat amb nosaltres perquè primer ho han fet amb un informàtic i no han tingut cap resultat positiu. Llavors, els hi han donat el nostre contacte un altre pèrit. D’altra banda, també hi ha qui em troba gràcies a Internet perquè ha fet una recerca de l’anàlisi del llenguatge.

Tot i això, hi ha hagut una evolució?

Sí. Jo em dedico a aquesta professió des del 2010 i he viscut aquesta evolució. Per exemple, abans a l’hora de delinquir només es feien servir textos, però ara també entren en joc les xarxes socials. A més, els ‘influencer’ són uns nous clients molt importants i el nombre de casos s’ha multiplicat en els darrers anys. Podria dir que en els últims cinc anys hi ha hagut un augment dels nostres serveis del 300 o 400%. Així mateix, quan ens reconeixen la nostra feina és tot un orgull.

Com es pot arribar a més persones o que hi hagi més professionals en un futur?

Per part dels docents, han d’explicar que aquesta una bona sortida professional. La llengua és una ciència més i ens ajuda a saber entrevistar a les persones i, alhora, a crear alertes per si algú pot estar comenten algun tipus de delicte. També s’ha d’insistir que, a més d’analitzar els textos i gravacions, podem ajudar en la utilització del llenguatge perquè no ens condicionin quan ens pregunten determinades qüestions. El dilluns de la setmana vinent faré una xerrada a docents de l’ICE de Llengua i Literatura Castellanes de la Universitat de Lleida (UdL) anomenada ‘Tus palabras dejan rastro’ en la que als docents els hi explicaré que poden crear noves eines i motivar als estudiants. A més, també he publicat recentment el llibre ‘Atrapados por la lengua: 50 casos resueltos por la lingüística forense’ en el que parlo de temes molt interessants com els atemptats de l’11-S o les gravacions dels segrestadors d’Anabel Segura, entre d’altres. En aquest sentit, és un relat de la meva experiència i dels casos reals que més han influït en la meva trajectòria professional. En tots ells, la contribució de l’anàlisi lingüística ha estat fonamental per determinar el grau de participació dels presumptes delinqüents. Cal tenir en compte que la nostra manera d’expressar-nos evidencia moltes coses sobre nosaltres i els lingüistes formats específicament en aquesta matèria som capaços d’analitzar-ho en profunditat.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats