Lleida
3/13° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Corominas i Simó defensen que totes les decisions de la Mesa del Parlament amb Forcadell es van ajustar al reglament



L'exsecretària primera recorda que va afirmar en una reunió que la declaració d'independència "no tindria efectes jurídics"


Dos exmembres de la Mesa del Parlament amb Carme Forcadell –Lluís Corominas i Anna Simó, investigats per desobediència al TSJC- han defensat al Suprem que totes les resolucions que van passar per la Mesa es van ajustar al reglament i que havien de tramitar-les sense entrar en el fons o valorar si podien ser anticonstitucionals. A més, han argumentat que l'actuació de Forcadell "va ser igual" que la de la resta de membres, que no els va donar cap indicació del que havien de fer i que mai va usar el vot de qualitat de la presidència.

Per la seva banda, Simó ha remarcat que en una reunió de la Mesa va defensar que les propostes de resolució del 27 d'octubre (on estava la declaració d'independència) "no tindrien efectes jurídics", tal com els havia comunicat els lletrats del Parlament. Corominas no ha completat l'interrogatori perquè el seu lletrat, Xavier Melero, considerava que podien "depurar responsabilitats" sobre la seva actuació.

Aquest dimarts han declarat, finalment, només dos dels exmembres de la Mesa que havia proposat la defensa de Forcadell: Lluís Corominas i Anna Simó (que estan investigats al TSJC i ja no són diputats) i, en canvi, Lluís Guinó (diputat al parlament) i Joan Josep Nuet (al Congrés) han remès un escrit comunicant que no declararien per estar també investigats en la mateixa causa a Barcelona. 

L'actuació de Forcadell, "igual" que la resta 

Lluís Corominas ha defensat que l'actuació de Forcadell va ser "igual" que la resta de membres de la Mesa i que no els va donar cap indicació del que havien de fer. "Sempre preníem les decisions per criteri propi", ha dit. Al contrari, ha dit que al principi del mandat van ajudar-la perquè alguns dels membres tenien "més experiència que ella". També ha deixat clar que no va usar mai el vot de qualitat i que havien de permetre tramitar iniciatives sense entrar a valorar el fons o si eren anticonstitucionals i que només havien de comprovar aspectes "formals". 

Preguntat sobre si va acatar els advertiments que li va fer el TC a ell i la resta de membres de la Mesa, ha dit que no els "concernia" la notificació i la van al·legar. "Enteníem que no ens concernia la notificació perquè conforme l'article 37 del reglament del Parlament podíem revisar els requisits formals, analitzar els requisits addicionals en funció de la iniciativa i excepcionalment en les ILP entrar a valorar el fons", ha dit. Segons Corominas, fora d'aquests casos la funció de la Mesa no pot ser "impedir o limitar el dret a participació, sinó al contrari, emparar-lo". "No érem competents en el que se'ns requeria per part del TC", ha valorat. 

Corominas no acaba l'interrogatori

El que fou vicepresident de la Mesa amb Forcadell, Lluís Corominas, no ha completat l'interrogatori com a testimoni ja que està investigat per desobediència al TSJC (pendent de judici) i el seu lletrat, Xavier Melero, li ha recomanat no seguir responent a la fiscalia perquè considerava que les seves preguntes estaven "depurant responsabilitats" sobre la seva actuació. Després d'un recés, Corominas ha decidit no seguir contestant ni a la Fiscalia ni a la resta d'acusacions que l'havien d'interrogar.

Resolucions del 27-O sense "efectes jurídics"

Per la seva banda, Simó ha explicat que en una reunió de la Mesa va fer constar que les propostes de resolució que s'anaven a votar el 27 d'octubre no tindrien efectes jurídics i que només es votaria la part dispositiva. "Una portaveu va insistir en dir el contrari i vaig optar per aclarir-ho, que és que el que havien dit anteriorment els lletrats", ha dit Simó, que a preguntes de l'advocada de Forcadell ha aclarit que no es tractava de l'expresidenta de la cambra. Simó ha insistit que el secretari general va fer que constés en l'acta que els preàmbuls "no eren objectes de votació ni s'incorporaven com a part de les resolucions", i que el que va llegir Forcadell va ser el preàmbul.

Simó ha respost a la fiscalia que va rebre els requeriments del TC i que van rebre també un informe del lletrat major i del secretari general per no admetre a tràmit les lleis del referèndum i de transitorietat. L'exsecretària de la Mesa ha dit que es van admetre i que es van publicar perquè "així ho diu el reglament". I ha afegit que es van admetre les resolucions del 27 d'octubre perquè "eren derivades d'un debat específic".

L'exsecretària de la Mesa ha assegurat que va actuar com a membre de la Mesa amb "criteri propi" i que Forcadell no va fer ús del vot de qualitat. La defensa de Forcadell li ha preguntat per diverses decisions preses per la Mesa durant el període que va estar presidida per la seva clienta, com ara la creació de la comissió d'estudi del procés constituent, que Simó ha remarcat que es va introduir al Ple "a petició de dos grups parlamentaris" que van demanar una alteració de l'ordre del dia. De fet, ha dit que la Mesa es va limitar a "prendre nota" de les conclusions elaborades per la comissió i que no tenien cap facultat per impedir que el Ple alterés l'ordre del dia.

L'exsecretària de la Mesa ha defensat que el criteri que se segueix per admetre iniciatives parlamentàries és que compleixin els "requisits formals que estableix el reglament", i que en les resolucions dels debats de política general s'analitza si són "congruents" amb el debat. 

Simó també ha recordat que el 2011 es va debatre al ple una proposta de declaració d'independència que havia estat admesa per la Mesa, i ha respost a la fiscalia que no es van admetre a tràmits dunes iniciatives relacionades amb el dret a l'autodeterminació anys enrere que eren dues "iniciatives legislatives populars".

Corominas i Simó han admès que tots dos van estar presents el 4 de juliol del 2017 a la presentació de la llei del referèndum que es va fer al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), juntament amb altres membres de la Mesa, i Simó també el 9 de juny del 2017 a la presentació de la pregunta i la data del referèndum al Palau de la Generalitat. Tots dos han explicat que van estar presents el 20-S al Departament d'Economia. Simó ha explicat que va veure un moment a la tarda Forcadell "saludant Junqueras i poc més", i que ella juntament amb un altre membre de la Mesa, Lluís Guinó, van intervenir a l'escenari. L'exsecretària de la Mesa també ha dit haver vist Joan Josep Nuet juntament amb altres diputats de Catalunya Sí que es Pot.

Declaren el secretari general i una lletrada

El secretari general del Parlament (entre 26 octubre del 2015 i que va cessar el 31 d'octubre del 2016) i lletrat del Parlament des del 1989, Pere Sol, ha explicat que el reglament recull que s'han d'admetre per part de la Mesa totes les iniciatives, tot i que tinguin un contingut que pugui ser anticonstitucional. I ha dit que l'única excepció per no admetre aquestes iniciatives és en cas d'Iniciatives Legislatives Populars (ILP). En aquest cas, la llei que les regula a Catalunya obliga que, per passar el tràmit de la Mesa, siguin sobre temes que són competència de la Generalitat. 

Ha reconegut que el TC el va advertir l'1 d'agost i li va demanar que s'abstingués de fer cap iniciativa per facilitar la celebració del referèndum. I ha al·legat que va remetre un escrit al tribunal perquè considerava que ell tenia "una doble obligació" per haver de complir resolucions dels tribunals i dels seus "superiors jeràrquics". "No podia actuar més enllà del meu propi càrrec", ha dit. 

L'advocada de l'Estat li ha preguntat per què se sentia "incòmode" i va demanar cessar. Ha dit que hi havia motius familiars i de salut i també perquè no li agradaven les tasques de gestió ja que estava acostumant a fer "assessorament i estudi". I que ja al gener havia demanat a Puigdemont que volia cessar però que no ho va fer davant la "inestabilitat" al Parlament –després de no aprovar el pressupost- i que ho va fer just quan va plantejar la qüestió de confiança.

Per la seva banda, la lletrada del Parlament Mercè Arderiu ha assegurat que des del 2016, quan va entrar a la cambra, "en cap cas s'ha inadmès cap resolució o escrit", tampoc per ser inconstitucionals com ha preguntat la defensa de Forcadell, i que en aquest període s'entren a valorar "requisits formals". "No és gens habitual entrar en el fons del tema", ha afegit.

Arderiu ha afegit que a les actes de la mesa hi consten els "advertiments" fets pel secretari general del Parlament i el lletrat major en relació a les resolucions del Tribunal Constitucional (TC), i ha dit que durant els plens del 6 i 7 de setembre del 2017 es van poder expressar tots els grups i que es van admetre "moltes" reconsideracions.

També ha dit que li consta que el 31 de juliol, quan JxSí i la CUP van entrar la llei del referèndum al registre del Parlament, es va donar "una còpia a tots els grups". Arderiu ha respost a l'advocacia de l'Estat que la llei oficialment no es va publicar fins el dia 6, quan es va admetre a tràmit, però que "internament tots els grups parlamentaris tenen coneixement del que es presenta al registre".

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats