Lleida
7/11° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


Descobreixen que l'Arc d'Adà correspon a un gran mas que coronava un antic poblat



Una excavació arqueològica permet aflorar dos arcades més, també del segle XV, que confirmen que no és un arc de triomf


La recent excavació arqueològica d’un mes que ha dirigit l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), depenent de la Diputació de Lleida, al jaciment d’Adà, a la comarca del Segrià, ha permès descobrir que és el conegut i emblemàtic Arc d’Adà, derruït de forma accidental el passat mes de març i que el proper dilluns dia 19 d’agost és previst que es començi a tornar a aixecar.

Segons va informar ahir a LA MAÑANA el cap del Departament d’Arqueologia de la Diputació, Joan Ramon González, un cop es va tenir coneixement del sinistre a l’Arc d’Adà la Diputació va decidir fer “una intervenció contundent” per tornar-lo a aixecar i recuperar i una de les actuacions va ser precisament fer una excavació arqueològica al lloc, la qual ha permès, indicà ahir, que aflorin aprop dos arcs més, aquests de menors dimensions

“L’Arc d’Adà per tant no era un arc de triomf, formava part del conjunt d’un enorme i gran mas del poblat que hi va haver en aquest lloc”, manifestà Gonzàlez. Amb l’excavació s’ha descobert que aquest gran mas, que coronava el poblat i que disposava de muralla perimetral, tenia tres habitacions. També s’ha localitzat l’espai de la llar de foc, la porta d’accés i diversa ceràmica. Segons Gonzàlez, les arcades daten de finals del segle XV. 

Aquest nucli de població, situat en un tossal al terme municipal de Llardecans però també a molt poca distància dels termes d’Aitona, Seròs i Maials, té una llarga història. L’excavació ha descobert fins a tres nivells: l’andalusí, el cristià i el corresponent a l’Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem. El poblat fou creat en l’època dels àrabs, a mitjans del segle XII es produí l’arribada dels cristians, i al segle XIII tingué lloc una repoblació. A finals del segle XIV el poblat fou abandonat i la darrera etapa que se li coneix és quan passà a ser propietat de l’Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem, convertint-se en el que aleshores es coneixia com a comanda de Torres de Segre.

El poblat es calcula que va tenir uns 250 metres de llarg i uns 100 d’ample. En les darreres dècades solament ha perviscut el conegut Arc d’Adà i l’ermita que hi ha al costat, dedicada a Sant Marc i que data de finals del segle XVII.

L’Arc d’Adà, de 3,60 metres d’alçada i 5 d’amplada, sempre ha estat una construcció emblemàtica i referent en aquesta zona del conegut com a Segrià sec. Tothom sempre l’ha definit com un “senyor arc” dalt d’un petit tossal, fet que l’ha fet atractiu generacions rera generacions.

A finals del passat mes de març un petit camió fent una maniobra va impactar sembla ser de forma accidental contra l’Arc i totes les dovelles van caure al terra. Aleshores la Diputació de Lleida va agafar el compromís de recuperar-lo, restaurar-lo i tornar-lo a aixecar. La intervenció feta ha permès també datar l’arc, trobar l’explicació del que és i a més s’ha adequat la zona per a què quedi més protegida i que no s’hi pugui accedir amb vehicles.

Foto: HGA/Arqueologia.Diputació de Lleida

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats