Lleida
8 / 26° C (sol)
97% 26 km/h


El segon de Baena diu que polítics independentistes ja plantejaven la unilateralitat com a "única opció" el juny del 2016



El comandant de la Guàrdia Civil situa Forcadell com el "canal" per tramitar un "model de doble legislació"


El comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats de la Benemèrita que han servit de base per a la causa que s'està jutjant al Tribunal Suprem ha assegurat que polítics independentistes com Oriol Junqueras, Raül Romeva, Marta Rovira Artur Mas i Josep Rull van fer una reunió el juny del 2016 on ja van plantejar la "via de la unilateralitat" com "l'única opció que els queda per prendre". El comandant (TIP N29100C) ha assegurat que així es desprèn de l'agenda Moleskine de l'exsecretari general de Vicepresidència i Economia, Josep Maria Jové, i també ha situat l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell com el "canal" necessari per tramitar "un model de doble legislació" que permetés la independència, en referència a una reunió de l'agost del 2016.

El segon del tinent coronel Daniel Baena ha remarcat la "rellevància" de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, participant en una reunió al gener del 2016 per decidir qui seria president o el repartiment de conselleries, i la "gran arma de mobilització" que va suposar Crida a la Democràcia, una "extensió" d'Òmnium Cultural.

El judici de l'1-O s'ha reprès amb la declaració del número 2 del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya i responsable dels atestats de la Guàrdia Civil. El testimoni d'aquest dilluns és el secretari que va signar aquests atestats, que a l'inici de la seva declaració ha admès que va ser condemnat per una audiència provincial per un delicte de tortures i posteriorment absolt pel Suprem.

El paper de Jové i l'Enfocats

A preguntes del fiscal Fidel Cadena, ha explicat que van trobar el document Enfocats i l'agenda Moleskine al domicili de Jové, de qui ha dit que "despatxava" amb l'exvicepresident Oriol Junqueras, que era "l'encarregat de l'organització de la gestió dels locals" i que va ser "l'origen" que va permetre a la Guàrdia Civil trobar la nau de Bigues i Riells on es van trobar paperetes de l'1-O. De fet, aquest ha estat el testimoni que més detalls ha donat sobre l'Enfocats i l'agenda Moleskine, documents que les acusacions consideren claus per definir l'estratègica cap a la independència.

El comandant ha definit Enfocats de "document estratègic, d'idea, de visió", que inclou "acció política, acció de participació ciutadana i acció de comunicació", "escenaris que es podien generar" i també "estructures d'estat". Mentrestant, l'agenda era "executiva, amb noms, persones i finalitats". 

Pel que fa a l'agenda, el comandament de la Guàrdia Civil ha fet referència a diverses reunions, entre les quals una que es va celebrar al gener del 2016 a la seu de l'ANC on es feia un "últim intent" per definir "qui seria el proper president de la Generalitat" o com seria la "distribució" de conselleries entre els partits que van formar la coalició de Junts pel Sí (JxSí). El comandant ha destacat la "rellevància" que hi fossin Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. "El que es parla en la reunió es materialitza dies després", ha afegit.

Entitats i Govern, "decisions conjuntes"

De fet, en respostes a l'acusació popular exercida per Vox, ha remarcat que amb el document Enfocats veuen una "convergència" entre "l'acció política" amb la "capacitat ciutadana". En aquest sentit, ha argumentat que cap document reflectia que "algú estigués per sobre dels altres", però sí que partits i entitats es reunien i prenien "decisions conjuntes", amb un "grup directiu" on també ha situat els líders de les entitats sobiranistes.

Via unilateral, "única opció"

També ha relatat una reunió del juny del 2016 amb la participació d'Oriol Junqueras, Marta Rovira, Raül Romeva, Artur Mas i Jordi Turull, on veuen que "l'única opció que els queda és prendre la via de la unilateralitat". Per al comandant, el referèndum era "sempre el pas previ" a la declaració d'independència, però "inicialment no es va valorar com a referèndum unilateral", sinó que "primer era pactat amb l'estat i després evoluciona".

I ha destacat una altra trobada de l'agost del 2016 "on assisteix Carme Forcadell", fet que considera "important" perquè l'expresidenta del Parlament era "el canal per tramitar les lleis" que havien de permetre tenir un "model de doble legislació" que, segons ha dit, també es recull en l'agenda de Jové.

"Conflicte amb l'estat"

El número dos de Baena ha afegit que a l'agenda de Jové es troben "una espècie de modulació del conflicte", que es "ponderarà" segons quina sigui la resposta de l'Estat "en cada moment". "En funció dels escenaris, en cada moment s'augmentarà o es disminuirà el conflicte", ha assegurat. El comandant ha afegit que dels documents trobats a Jové es desprenia que interessava que "el conflicte en termes de negociació" es mantingués. "A més intensitat aniria millor, si la negociació anava per la banda nacionalista, la mobilització disminuïa", ha reblat.

Crida per la Democràcia: "Gran arma de mobilització"

Durant la seva declaració, el comandant de la Guàrdia Civil ha definit 'Crida per la Democràcia' com la "gran arma de mobilització" la tardor del 2017, i l'ha vinculat a Òmnium Cultural. El testimoni ha assegurat que era el "canal principal" des d'on es van fer la "immensa majoria" de "les alertes a la població civil", juntament amb "perfils de Twitter d'alguns dels encausats". Sobre la plataforma Escoles Obertes, el comandant ha remarcat que es va presentar a la seu d'Òmnium, però que no pot acreditar la seva creació ni la seva vinculació amb Jordi Cuixart.

La imatge, "prioritat" per als Mossos

Segons el secretari dels atestats, la "imatge" dels Mossos era una "prioritat" per al desenvolupament de l'1-O i ha assenyalat que el cos va prendre mesures perquè no es veiés "perjudicada negativament" abans d'aquesta data. En concret, s'ha referit a informes d'intel·ligència que s'enviaven al major Josep Lluís Trapero sobre escenaris abans del referèndum. Ha dit que en un d'ells s'apuntava que la imatge del cos podia ser "negativa" si es detenien "alcaldes IR" (de l'independentismes revolucionari) els dies previs al referèndum. Aquesta informació l'extreu de la intervenció dels correus electrònics de Trapero.

El comandant ha explicat que el major va enviar per correu electrònic a la "cúpula política", encapçalada per l'exconseller Joaquim Forn, amb instruccions de Fiscalia Superior de Catalunya. Tot i això, a respostes de la defensa de Forn, ha admès que l'exconseller no els va respondre fent cap tipus de consideració, i en canvi sí un altre correu sobre el pla Àgora.

A més, el secretari dels atestats ha relatat el que es va recollir en un informe dels Mossos d'Esquadra sobre una reunió mantinguda als serveis centrals al departament el 13 d'octubre del 2017, explicant intervencions del major i altres comissaris. Això ha provocat algunes queixes de les defenses perquè no hi era present i valorava un informe de la policia catalana. Entre les frases que ha atribuït a Trapero, una que en què deia que "la Guàrdia Civil amb la fiscalia i 10 fotos d'una mala actuació en fan un delicte de sedició". També que "la fotografia generada amb els atemptats del 17-S és una imatge molesta per a l'Estat", o que el dia 2 va felicitar els Mossos dient que "els han imposat el què, però el com" el decidia la policia catalana.

El comandant també ha assegurat que, de l'anàlisi missatges per ràdio de la policia catalana l'1-O, es desprenen "avisos" als col·legis de l'arribada de forces de seguretat de l'Estat, de la presència d'observadors internacionals o de l'arribada de furgonetes de la Guàrdia Civil al col·legi de Sant Julià de Ramis on havia de votar l'expresident Carles Puigdemont. "En alguna trucada es parlava que s'estava fent un paripè", ha reblat.

Van den Eynde i les irregularitats en l'inici de la investigació

Novament, el lletrat de Romeva i Junqueras, Andreu van den Eynde, ha intentat demostrar que l'inici de la investigació es va fer amb irregularitats i que l'objectiu era obrir una causa general contra l'independentisme. Per això, ha preguntat detalls al comandant sobre quan i a qui van sol·licitar les primeres intervencions telefòniques. Li ha preguntat per què ho van demanar ells a iniciativa pròpia en unes diligències del 24 de març del 2017 davant la Fiscalia Superior de Catalunya. Aquí, el comandant no ha sabut donar explicacions concloents i ha dit que pot ser que les haguessin sol·licitat però que és el fiscal qui ho ha d'elevar al jutge per veure si s'autoritza o no. Aquestes intervencions telefòniques les va acabar autoritzant el jutjat d'instrucció 13.

De la "protesta" a la "fustigació"

En respostes a la fiscalia, el comandant ha assegurat que en un primer moment es van trobar al carrer una "fase de protesta", fins aproximadament el 18 de setembre, i que posteriorment hi va haver "fustigació" a qualsevol "acció policial". "Tenim experiència en treballar en llocs complexos, mai ens hem trobat amb aquest escarni", ha assegurat. El comandant ha afegit que la situació va canviar en algunes actuacions que van fer a partir de l'aplicació del 155.

Sobre els CDR, ha destacat reunions per "donar consells sobre com impedir actuacions policials o judicials" i ha citat En peu de pau, "una espècie d'agrupació on es donaven aquestes directrius, com fer resistència a determinades actuacions".

Indicis de malversació 

Preguntat sobre l'acreditació del delicte de malversació, ha sostingut que les obres de la nau annexa del CTTI eren, segons diu, per al dia del referèndum perquè hi havia un centenar d'ordinadors i es van fer contractes menors per tenir-les acabades abans de l'1-O. Sobre Unipost, ha afirmat que han comprovat que el sistema d'anul·lació de les factures s'ha fet a través d'un sistema que reconeix un deute "a llarg termini". "Està reconeixement un dret de cobrament d'aquestes factures", conclou.

El segon de Baena limita la participació de Sànchez a la "capacitat de mobilització social"

El comandant de la Guàrdia Civil que va fer de secretari dels atestats de la Benemèrita que han servit de base per a la causa que s'està jutjant al Tribunal Suprem (TIP N29100C) ha limitat la participació de l'exlíder d'ANC Jordi Sànchez en els fets que s'enjudicien a la "capacitat de mobilització social" que tenia l'entitat i que "dificultava actes del dia a dia a nivell policial i judicial". En canvi, a preguntes de l'advocada Ana Bernaola, ha acabat reconeixent que no havia fet cap crida que tingués com a objectiu ni impedir ni obstaculitzar el normal funcionament de les institucions. També ha dit que no troben cap vinculació de Sànchez amb CDR ni amb "tallers de resistència" per a l'1-O i que "no recorda" si va fer cap crida a la violència. Bernaola també ha desmuntat algunes de les afirmacions que havia fet moments abans a preguntes de les acusacions sobre l'Enfocats i el paper que jugaven les entitats que, segons el comandant, formaven part d'un "comitè directiu" amb el Govern.

A preguntes de l'acusació, el comandant ha relatat la importància que van tenir els documents 'Enfocats' (que situa en el primer semestre del 2016) i l'agenda Moleskine que van intervenir a l'exnúmero 2 de Junqueras, Josep Maria Jové i que, segons assegura, tot el que contenien es va acabar complint. Una afirmació que ha trontollat quan les defenses han començat a preguntar-li detalls i fets concrets. 

A preguntes de la lletrada de Jordi Sànchez, Ana Bernaola, el comandant ha admès que "l'única relació" de les entitats amb el Govern l'obtenen del full de ruta de l'ANC i l'Enfocats, i ha reconegut que no tot el que hi havia en aquest document o en l'agenda Moleskine es va complir, com ara que es preveia el referèndum i la declaració d'independència per al 2021. Bernaola li ha preguntat si van comprovar que tot el que apareixia a l'agenda i a l'Enfocats va passar realment i el comandant ha respost que ho van fer dins del que van poder. 

El comandant ha reconegut que no tenen constància de cap altra reunió de l'anomenat "comitè de direcció" més enllà de dues reunions del 6 i 7 de gener del 2016 que van servir per parlar sobre la configuració d'un Govern després de les eleccions del setembre del 2015, davant del bloqueig de la CUP a Artur Mas. Segons el comandant, en aquesta reunió es va produir un "repartiment de conselleries" davant la presència de Sànchez i Cuixart. A preguntes de la defensa del president d'Òmnium, inicialment ha dit que havia participat en dues reunions del gener, però quan l'advocat Benet Salellas li ha preguntat si només estaria en una, ha admès que es podria haver "equivocat" i que ho van mirar de corroborar amb l'agenda electrònica de Jové.

Bernaola ha fet dubtar el testimoni sobre alguns dels assistents a alguna d'aquestes reunions que havia afirmat durant l'interrogatori del fiscal, com ara de la presència d'Oriol Junqueras. També ha reconegut que Sànchez no apareix citat pel seu nom a l'Enfocats, que no li consta que participés en la seva elaboració ni que el rebés per correu electrònic ni el reenviés.

Per tant, la lletrada li ha preguntat quins fets "corroboraven" les diligències que li havia sol·licitat l'instructor per investigar-lo. "La capacitat de mobilització d'Òmnium", ha dit, confonent el nom de l'entitat que representava Sànchez. A més, ha dit que aquestes mobilitzacions van "dificultat moltíssim els actes del dia a dia a nivell policial i judicial". Una afirmació genèrica que Bernaola ha intentat concretar. A la seva pregunta de quins fets eren, s'ha referit al 20 de setembre i la concentració a les portes del TSJC l'endemà, tot i reconèixer que no hi va haver ni incidents ni detinguts ni cap queixa per part del tribunal, ni petició de reforç per part dels Mossos.

Òmnium, sense subvencions públiques

A preguntes de l'advocat de l'equip de defensa de Jordi Cuixart, Benet Salellas, el secretari dels atestats ha assegurat que "de moment" no han pogut acreditar que Òmnium Cultural hagi rebut cap tipus d'ajut procedent de la Generalitat, i que tots els elements que els van intervenir en els escorcolls se'ls van tornar. De fet, un informe de la Guàrdia Civil afirma que no s'han trobat constància de subvencions públiques rebudes per part d'Òmnium.

Sobre Crida per la Democràcia, que el comandant ha vinculat amb Òmnium, ha admès en respostes a Salellas que tenien maneres de rebre els missatges i que la seva actuació era púbica. "Et podies apuntar", ha dit. També ha situat la presentació de la plataforma En peu de pau, que Salellas ha demanat al testimoni que traduís, el 16 d'octubre del 2017, justament el dia que Cuixart va ingressar a la presó.

El comandant ha dit que la "majoria" d'accions contra casernes de la Guàrdia Civil i dependències de la Policia Nacional la tardor del 2017 va ser "concentracions de ciutadans", i que els talls de carreteres que ha concretat al ministeri fiscal ve d'un informe aportat pels Mossos. El comandant ha dit no recordar si coincidien amb jornades de vaga o d'aturada de país. De fet, ha dit no recordar si n'hi haver una el 8 de novembre ni quan es va començar a aplicar el 155 a Catalunya.

A preguntes de l'advocada de Carme Forcadell, Olga Arderiu, el secretari dels atestats ha dit que, de les més de 100 reunions que apareixen a l'agenda Moleskine, l'expresidenta del Parlament n'apareix en dos. Arderiu li ha preguntat si una d'elles era per parlar dels pressupostos i convocada per ella mateixa, i l'altra sobre la qüestió de confiança. "Pot ser, però no és segur que hi hagués alguna cosa més que estigués a l'agenda", ha dit. 

De fet, ha defensat que en una reunió del setembre del 2016 –que a preguntes del fiscal ha situat a l'agost- es va parlar de "l'aprovació de lleis" sobre el referèndum, tot i que Arderiu ha remarcat que faltava un any per a la seva aprovació. "La presidenta del Parlament és la mateixa persona", ha defensat. El comandant ha afirmat inicialment que l'última reunió anotada a l'agenda era del gener del 2017, tot i que ha admès que també "podia ser" al novembre del 2016 quan li ha demanat Arderiu.

Arderiu ha preguntat al testimoni quin interès hi havia en destacar la intervenció de Forcadell en la concentració del 21 de setembre del 2017 davant del TSJC, on "hi van intervenir més de 25 persones". El secretari ha dit que la va veure en un vídeo i ha admès que hi van intervenir altres membres del Parlament i també de partits no independentistes. A més, ha dit no saber perquè, segons ha preguntat Arderiu, s'obvia una frase de Forcadell en aquell acte on parlava de fer accions "pacífiques".

Reunions per la qüestió de confiança

L'advocat de Jordi Turull i Josep Rull, Jordi Pina, ha posat en qüestió el relat del comandant de la Guàrdia Civil sobre el continguts d'algunes reunions explicades per aquest durant l'interrogatori del fiscal. Per exemple, ha preguntat al testimoni si no tenia coneixement que durant el maig i juny del 2016 no s'havien pogut aprovar els pressupostos i que en les reunions s'analitzava la qüestió de confiança a Puigdemont i el debat de política general. El comandant ha admès recordar que una anotació a l'agenda Moleskine s'afirmava que "es podia continuar sense poder aprovar els pressupostos". 

Pina també ha preguntat al secretari dels atestats en diverses ocasions si coneixia la data en què Turull va ser nomenat membre del Govern en relació a alguns pagaments que les acusacions sostenen per al presumpte delicte de malversació de fons públics.

Van den Eynde i les irregularitats en l'inici de la investigació

Per la seva banda, el lletrat de Romeva i Junqueras, Andreu van den Eynde, ha intentat demostrar que l'inici de la investigació es va fer amb irregularitats i que l'objectiu era obrir una causa general contra l'independentisme. Per això, ha preguntat detalls al comandant sobre quan i a qui van sol·licitar les primeres intervencions telefòniques. Li ha preguntat per què ho van demanar ells a iniciativa pròpia en unes diligències del 24 de març del 2017 davant la Fiscalia Superior de Catalunya. Aquí, el comandant no ha sabut donar explicacions concloents i ha dit que pot ser que les haguessin sol·licitat però que és el fiscal qui ho ha d'elevar al jutge per veure si s'autoritza o no. Aquestes intervencions telefòniques les va acabar autoritzant el jutjat d'instrucció 13.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats