Lleida
10/27° C (sol)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

Excavar en temps de Covid



Els treballs arqueològics a la Cova Gran de Santa Linya s’han vist afectats, amb grups més reduïts, a causa de la crisi sanitària


La pandèmia del coronavirus està afectant l’esdevenir de la temporada d’excavacions, obligant a ajornar algunes d’elles com la del jaciment de la Roca dels Bous, situada a Sant Llorenç de Montgai (Noguera) i modificant i alterant la metodologia i la manera de funcionar, per exemple, la del jaciment de la Cova Gran de Santa Linya. Tots dos reben cada estiu desenes d’estudiants que participen en les campanyes d’excavació promogudes per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), àvids d’aprendre i formar-se en l’art de l’arqueologia. Enguany, malauradament, la temporada s’ha vist marcada per la crisi sanitària. La col·laboradora del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la UAB (cepap-uab), Susana Vega, explica a LA MAÑANA que està sent una temporada “més curta” i que la pandèmia ha obligat a restringir l’activitat.

Cal posar en context que les excavacions, habitualment, es desenvolupen entre els mesos de juny, juliol i agost, però aquest any “al juny no s’ha fet” i al juliol es va dur a terme amb “limitacions”. “L’agost l’estem utilitzant per polir petits detalls”, afegeix. Sobre els nivells de participació, Vega apunta que “s’ha reduït” i que s’està treballant amb grups petits de nou persones. Aquest és un fet que els estudiants han destacat, ja que “generalment, treballem les excavacions amb grups més grans d’entre 15 i 20 persones”, explica Vega. L’organització s’ha vist amb la necessitat d’adaptar els treballs per garantir les mesures de seguretat.

En aquest sentit, s’ha ampliat el distanciament social entre els estudiants “en la mesura del possible” i s’ha implementat l’ús de la mascareta “sempre que no es pogués garantir la distància”. De la mateixa manera també s’ha posat a disposició gel hidroalcohòlic i material desinfectant. L’objectiu, segons explica Vega, és complir totes les recomanacions i garantir la seguretat dels participants. Vega explica que el dia de treball es divideix en dues fases: una primera orientada a tasques de laboratori en què els alumnes fan inventari de tot el material descobert durant les excavacions i on reben xerrades sobre el jaciment que estan treballant, amb feina de context sobre el període i el territori on es troben, i una segona dedicada a exercir pròpiament les tasques arqueològiques.

Els treballs realitzats a la Cova Gran de Santa Linya se centren en nivells del paleolític, el període més llarg de la història humana, ja que s’estén des de fa 2,5 milions d’anys (a l’Àfrica) fins fa uns 9.000 aproximadament. Aquesta es divideix en tres fases: el paleolític inferior, el paleolític mitjà i el paleolític superior. Vega explica que, en concret, s’està treballant el paleolític mitjà, una etapa en què van conviure els neandertals, una espècie extingida del gènere Homo que va habitar a Europa, Pròxim Orient, Orient Mitjà i Àsia Central, entre 230.000 i 40.000 anys abans del present. Els treballs d’excavació han permès documentar diverses fogueres, estris de sílex i quarsita que feien aquests neandertals per caçar en  la seva vida quotidiana, així com restes d’animals que menjaven.

En ‘stand by’ l’excavació a la roca dels bous

Si bé s’ha pogut mantenir l’excavació a la Cova Gran de Santa Linya, pitjor sort ha tingut la de la Roca dels Bous. Segons explica Susana Vega, aquesta, de moment, ha quedat en stand by a causa del confinament més estricte que es va produir a la comarca de la Noguera. “Estava programada, però fa uns 10 dies, ens van trucar estudiants que havien de venir de Canàries, Madrid i Andalusia per dir-nos que no venien a causa de les notícies que sortien del Segrià i de la Noguera”. Per aquest motiu, “s’ha decidit esperar que se suavitzi la situació i s’estabilitzin els rebrots”.

De fet, la situació excepcional que s’està vivint aquests últims mesos ha provocat que els estudiats que estan excavant a Santa Linya siguin catalans, menys dos que són de Madrid.<br />D’altra banda, la Universitat Autònoma de Barcelona ja ha obert el termini d’inscripció per participar a la campanya d’excavació de la Cova del Tàbac, a Camarasa (Noguera), que es durà a terme entre l’1 i el 15 de setembre. Els interessats s’han de posar en contacte amb el centre d’estudis del patrimoni arqueològic de la UAB mitjançant l’email cepap@uab.cat.

Un jaciment que reconstrueix la història des de fa 50.000 anys

Susana Vega, col·laboradora del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la UAB, explica que la importància del jaciment de la Cova Gran de Santa Linya rau en el fet que permet reconstruir la història des de fa 50.000 anys dels grups humans a la zona del Prepirineu.

La Cova Gran de Santa Linya és un jaciment que es troba al terme municipal de les Avellanes i Santa Linya i a la qual s’accedeix per la C-12 entre Balaguer i Àger i que es va descobrir l’any 2002 –fins llavors no s’havia detectat la seva presència ni tan sols en inspeccions aèries perquè quedava amagada– i es va començar a excavar el 2004. Més endavant, l’any 2013, seria declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, segons la Generalitat, per “l’excepcionalitat” del registre arqueològic, de “gran rellevància” científica i amb una gran amplitud cronocultural, ja que permet reconstruir les formes de vida dels primers grups de caçadors recol·lectors fins a la prehistòria recent. També es va valorar el seu potencial pedagògic com a eina de conscienciació dels valors patrimonials de l’arqueologia vista des d’una perspectiva multidisciplinària.

Tal com explica Susana Vega, “l’importància del jaciment de la cova gran pel territori és l’abast cronològic del jaciment que va des dels 50.000 anys fins als 8.000. Durant aquest temps el jaciment va ser ocupat primer pels grups de neandertals i després pels humans moderns. Aquest fet ens permet reconstruir la història des de fa 50.000 anys dels grups humans a la zona del Prepirineu”.

L’arqueòloga assegura que “hi ha molt pocs jaciments, no sols al territori sinó a la península Ibèrica i a Europa, que ens permetin visualitzar això i veure com els grups humans han anat canviant i adaptant-se en el temps” i assenyala que “es pot documentar la desaparició dels neandertals i l’aparició dels primers humans moderns”. A més, afirma que molt pocs jaciments a Europa, excavats amb una metodologia actual i en estratigrafia permeten incidir en aquest aspecte.

La Cova Gran de Santa Linya és una cavitat oberta de forma semiesfèrica amb un pòrtic de 90 metres de llargada, 50 d’amplada i 25 d’alçada, que cobreix una superfície que supera els 2.500 metres quadrats. Els treballs que s’han dut a terme des de l’any 2003 han permès documentar una seqüència que abraça els nivells del paleolític mitjà fins a l’edat de bronze.

Gravats rupestres

L’any 2017, l’equip d’excavació de la Universitat Autònoma de Barcelona va descobrir durant un dels seus treballs uns gravats rupestres del paleolític, una trobada mai vista fins al moment a Catalunya, que els van convertir en la manifestació artística més antiga del país. Davant aquest fet, i atès que s’ha convertit en un punt atractiu per als escaladors per l’exigència de les seves vies, els arqueòlegs han demanat protegir la Cova Gran per la importància que suposen aquestes pintures, que segons els investigadors, podrien tenir aproximadament uns  cinc mil anys d’antiguitat. Tres persones van ser multades per escalar-la durant el confinament.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats