Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

Iceta: “Un referèndum sobre monarquia i república ara seria temerari”



El primer secretari del PSC parla de l'actualitat política en una entrevista concedida a LA MAÑANA


Miquel Iceta (Barcelona, 1960) posa el rumb a les eleccions de febrer. D’entrada evita carregar tintes contra el Govern per la gestió de la pandèmia (sostè que en aquest tema cal unitat) i marca el terreny de joc: Rebutja l’oferta de pacte que li fa Cs i deixa clar, respecte a ERC, que no acordarà res amb qui plantegi la independència en quatre anys. Sobre el referèndum sobre monarquia o república opta per la màxima pujoliana: Ara no toca.

Si fos president hagués gestionat d’una altra manera la crisi del coronavirus?

Ho he dit algunes vegades al Parlament. Hem de reconèixer que aquesta crisi ens ha sorprès a tots i hem hagut d’aprendre molt sobre la marxa. A pilota passada tothom l’encerta però jo crec que tots els governs, amb independència del seu color polític, ho han intentat fer el millor possible amb tota la informació de què disposaven. En tot cas a mi sí que m’hauria agradat poder explicar les coses amb més temps perquè tothom s’hagués pogut adaptar més ràpidament a decisions difícils com va ser la del confinament del Segrià. Però de la mateixa manera també dic que no sé si hagués pogut disposar d’aquest temps per explicar-ho i fer les coses millor. En tot cas, jo intento no utilitzar una cosa que ens ha superat a tots per erosionar un govern en funció del color polític. I és que crec que davant d’una pandèmia el que cal és la màxima unitat i donar suport a les decisions que es prenen perquè algunes són molt difícils. En aquestes qüestions, a més, és molt fàcil la crítica però a vegades no és justa.

Creu que Catalunya pot gestionar aquesta crisi amb garanties quan no disposa d’elements tan necessaris com el de poder donar la baixa als pares que tenen els seus fills confinats?

Depèn, perquè es pot tenir la possibilitat legal de fer-ho i no tenir els recursos econòmics per tirar-ho endavant. El que hem de reconèixer és que els recursos econòmics que es necessitarien per fer front a la crisi no els té ningú. Si som objectius es veu que Espanya ha mobilitzat molt recursos, amb crèdits ICO o ERTOs, que a més s’han prorrogat fins a finals de gener. I segurament si en tinguéssim més també faríem més però no podem substituir el conjunt de l’economia per una injecció de diners públics. Per tant hem d’acceptar que no podem arribar a tot arreu i això li passa al govern d’un país, al d’una autonomia i al d’una ciutat.

Parlant de governs, aquesta setmana ha dit que no a un acord amb Cs i amb ERC. Vostè proposa l’equidistància amb la que es va fer un forat electoral l’ERC del primer tripartit? 

No és un problema d’equidistància sinó de deixar clar que a les eleccions millor que cada partit hi vagi amb el seu programa i candidat i després que intenti els acords que donin més solidesa i estabilitat. I que ho faci a més entre els partits que es puguin posar d’acord amb un programa de govern. A vegades hi ha molta obsessió per saber amb qui pactarem i crec que el focus s’hauria de posar el focus en el què farem. D’entrada, no pactarem amb aquells que vulguin plantejar-se la independència en els propers quatre anys i en canvi sí que estarem disposats a acords amb tots aquells que apostin per la reactivació econòmica, la reconstrucció social i la concòrdia entre els catalans. Nosaltres creiem que el que convé és cercar objectius que uneixin i puguin ser compartits i deixar de banda els que divideixin.

Així hauríem de mirar cap a Cs, no? Perquè ERC no renunciarà a la independència...

La veritat és que jo no sé a què renunciaran o no però haurien de ser sincers i dir que la independència no és possible en aquests moments i en els termes que ells han dit. Aquesta setmana el president Torra ha verbalitzat que s’ha d’acordar que cal fer si l’independentisme supera el 50% dels vots i si ha fet aquesta pregunta vol dir que no està clar què faran. Ara bé, per molts vots que tinguis no et pots saltar la llei i algunes coses que ha intentat aquests anys el sobiranisme són camins inviables. Per tant no buscarem els qui vulguin la independència o un referèndum en els propers quatre anys sinó els qui apostin per la reconstrucció econòmica del país. Ara bé, això és el que pensem nosaltres i si algú pensa una altra cosa té tot el dret a explicar com ho farà. El que jo crec és que en política es paga molt car generar falses expectatives perquè això deriva en frustració. Aquí no fa pas tant se’ns deia que en 18 mesos seríem independents i que molts països reconeixerien un nou Estat i ja hem vist que no és cert. I amb independència que s’hi pugui estar més o menys d’acord allò que es proposa ha de ser factible i la via unilateral  no ho és i està condemnada al fracàs.

El PDeCAT es presentarà en solitari. Hi contempla algun acord per fer la sociovergència?

Miri, no ho sé. Pel que sé jo el PDeCAT afirma que el seu projecte és la independència i si és així no ens hi podrem posar d’acord. Tothom ha de ser molt coherent però també conscient que qui decideix és la ciutadania quan vota. Si es repeteix una majoria independentista tindrem un govern independentista i els qui no ho compartim intentarem construir una alternativa perquè després de deu anys d’un procés que no ha produït  grans millores i ha generat molts costos creiem que convè un altre rumb i un canvi de política, de govern i president.

Si l’independentisme supera el 50% dels vots no hi hauria d’haver alguna conseqüència, com la negociació d’un referèndum?

Conseqüència segur que en té... Però són ells els que haurien de dir quina seria. I a vegades s’intenta fer veure que si fos així es podria fer el que no es va poder fer el 2017 i això crec que no és veritat perquè per molts vots que tinguis mai podràs saltar-te la llei. Això crec que convé dir-ho. I qui pensi una altra cosa que ho expliqui. Ja he dit abans que Torra preguntava què calia fer si l’independentisme superava el 50% dels vots i precisament ho deia perquè no està clar. El que sí seria un greu error és pensar que amb més vots podràs saltar-te la llei sense conseqüències perquè això no és veritat.

Parlant de referèndums... Seria partidari de fer-ne un per decidir entre monarquia o república?

La veritat és que no seria partidari de fer-lo ara perquè això forma part d’un conjunt d’acords de la Constitució del 1978 i seria temerari en un país com el nostre substituir un consens molt ampli, com el que hi va haver, per un de molt reduït i conjuntural. Seria molt caut en aquest sentit. Per bé o per mal les repúbliques a Espanya han durat poc i fer un canvi de règim per una majoria escadussera no seria bo. Una enquesta que hem conegut fa poc diu a més que hi hauria més partidaris de la república però també fa evident que el nombre d’indecisos és molt alt i que hi hauria una majoria molt ajustada i això seria molt arriscat. Amb aquestes premisses el risc d’inestabilitat és altíssim.

Les joventuts del seu partit a Lleida acostumen a penjar la bandera republicana el 14 d’abril a la seu del PSC. Creu que comparteixen la seva tesi?

És que si em pregunten a mi també em considero republicà però el que no faria és promoure un referèndum en aquests moments. El sentiment republicà és democràtic, legítim i profund per molta gent. L’altra cosa és si un canvi de règim no requereix d’un consens i d’un procés molt diferent al que hem viscut. I per això seria molt i molt prudent i no només perquè estem en pandèmia sinó perquè l’estabilitat política i institucional és un valor. Per això substituir un consens ampli per un de més ajustat en el millor dels caos és temerari.

El Govern de l’Estat indultarà els presos polítics?

Doncs no ho sé. El que sabem tots és que ha començat a fer els tràmits, que esperarà a conèixer els informes preceptius, entre els quals el del tribunal sentenciador, el de Fiscalia i el dels serveis penitenciaris i després decidirà. Cal respectar els procediments i no intentar interferir des de la política en una decisió que correspon estrictament al Govern.

I vostè n’és partidari de l’indult?

Jo no em manifestaré abans que ho faci el Govern. Fa molt temps em van preguntar si era partidari de l’amnistia i vaig dir que no es pot plantejar perquè aquesta fórmula correspon a un canvi de règim però vaig afegir que sempre hi ha possibilitats d’un indult. Les meves paraules van generar moltes opinions, com la d’Oriol Junqueras, que no en vol sentir ni a parlar. L’indult no és la solució màgica però en el moment en què ja se’n parla cal ser discret, deixar que el Govern treballi i prengui la decisió que tingui per convenient.

Al març li vaig preguntar si havia anat a veure els presos o hi havia parlat i em va dir que directament no. Hi ha parlat ja?

No, nosaltres parlem amb els partits. Hem parlat amb ERC i amb JxCat però no directament amb els presos. 

És excessiu cessar un president de la Generalitat per negar-se a treure una pancarta del balcó de la Generalitat?

És excessiu que un president se salti la llei i que no atengui un requeriment de la Junta Electoral en període d’eleccions? Tenim un règim de separació de poders i per tant entrar en el joc de si agraden o no les sentències o si només es comparteixen quan són favorables no ho faré. Els polítics tenim més obligació de complir les lleis i el president Torra es va equivocar per una cosa que probablement no s’ho valia, tot i que això ja és una altre tema. El que cal és predicar amb l’exemple i si jo arribo a ser president compliré la llei i respectaré les institucions.

Pedro Sánchez va fer una entrevista en període electoral des de la Moncloa i Arrimadas va ser portada de l’ABC el mateix dia de les eleccions convocades a l’empara del 155. Ningú els va inhabilitar...

Sí, però vostè es refereix a dos casos en els que la sanció va ser a posteriori. En el cas de la pancarta el requeriment va ser previ, la Junta Electoral s’adreça a Torra dient-li que no la pot tenir penjada al balcó de la Generalitat i ell respon que li és igual. No estem en el mateix escenari i insisteixo, els polítics tenim una especial obligació en el compliment de la legalitat. Un polític saltant-se la llei no té cap mena de justificació i si la Junta Electoral li fa un requeriment s’ha de complir.

Què canviaria per Lleida si vostè fos president?

Crec que la ciutadania de Lleida notaria que hi ha un govern que la mira als ulls i que no decideix d’esquenes. A Lleida m’he trobat un sentiment de desempara, que neix d’una manca d’interès i compromís del Govern cap a la gent. I jo al final sempre dic el mateix. La inversió del tripartit cap a Lleida era de l’ordre de 300 milions d’euros a l’any, deu anys després és de 40 a 50 milions. Jo em comprometo amb un nivell inversor similar i amb la convicció que Lleida és una part de Catalunya que requereix d’un especial esforç en matèria d’infraestructures i connectivitat. I sobretot em comprometo, també, a escoltar molt el territori. I això ho dic arran de l’aprovació de la Llei Agència de la Natura. Aquesta norma va generar molta contestació i vaig descobrir que el problema no era tant la llei sinó un sentiment molt arrelat d’un cert menyspreu. D’alguna manera hi havia la idea que des de Barcelona és governa a esquenes dels territoris de Catalunya i a mi m’agradaria esvair aquest sentiment i acordar les decisions que tinguin un impacte territorial.

Òscar Ordeig repetirà com a candidat?

Jo espero que sí... Al meu partit tenim un problema perquè som una formació molt democràtica i fins que no es prenen les decisions no es poden donar per fetes. Però jo crec que serà el cap de llista, ho ha fet molt bé i no només revalidarà l’acta sinó que estic convençut que el PSC tindrà més diputats perquè per ara és sol. I si la gent de Lleida considera que els governs actuals no li han prestat prou atenció jo els animo a que caviïn el seu vot. 

El seu partit a la Paeria va donar suport a la pujada del preu de l’aigua i del clavegueram amb ERC i els Comuns, que no amb JxCat. Creu que el seu electorat entendrà aquesta decisió?

El que segurament no pot entendre és que un partit que governa es desentengui d’una decisió de govern però que el PSC, que està a l’oposició, es faci corresponsable d’una decisió que pot ser controvertida o difícil vol dir que som partit un responsable quan governem i també quan estem a l’oposició.

Li hagués agradat ser president del Senat?

No ha estat mai una obsessió ni una prioritat per mi però hagués pogut fer feina. Ara bé, els independentistes van decidir que era millor que un català no fos president del Senat i al final ho va acabar essent perquè es va elegir Manuel Cruz. De totes maneres jo sempre dic una cosa: Si vols la independència no vols cap millora? No vols influir d’alguna manera fins que no l’aconsegueixis? L’independentisme pren decisions que tenen sentit en la lògica de la independència però que no la tenen mentre no arriba. Em va saber greu aquesta negativa però més m’hauran d’aguantar aquí. Per tant no sé si han fet un bon negoci. 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats