Lleida
1/14° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

La Baldufa, 24 anys de teatre amb valors



La companyia lleidatana celebrarà al 2021 el primer quart de segle amb grans sensacions malgrat les dificultats actuals


La Baldufa va rebre fa pocs dies el Premi Nacional d’Arts Escèniques per a la Infància i la Joventut, atorgat pel Ministeri de Cultura i Esports, el que suposa una confirmació del prestigi que ha assolit al llarg de la seva trajectòria.

El jurat destacava de la companyia lleidatana, la primera de tot Catalunya que aconsegueix aquesta distinció, el seu “permanent compromís tant amb la innovació escènica més transgressora com amb la tradició teatral i circense, creant així universos híbrids de gran riquesa poètica i visual” i remarcava que tracten l’espectador com “un ser capaç, crític i reflexiu tingui l’edat que tingui”. Aquestes paraules, explica a LA MAÑANA Enric Blasi, un dels fundadors, “són justament el que nosaltres pensem i ens posa molt contents”. A més, aquest reconeixement arriba per alleugerir la complexa situació que s’està vivint al sector. “El 2020 l’hauríem recordat com el pitjor any”, valora Enric, però ara aquesta alegria donarà de ben segur un nou impuls a la companyia, afectada com totes per la cancel·lació de moltes funcions durant la primavera i bona part de l’estiu.

La història de La Baldufa va començar el 1996; l’embrió va ser Boira Baixa, una associació formada per “uns 40 joves que teníem ganes de fer teatre” i que es dedicava a “activitats parateatrals, molts experimentals”. Així, després d’un temps, “alguns pensem en fer-ho com a sortida professional”.

Al principi, el grup compaginava les actuacions amb la gestió de menjadors escolars, amb diferents activitats de lleure. “Aquells primers anys, les funcions a les escoles ens van donar molt bagatge”, diu Enric, però finalment van anar centrant-se més en la creació d’espectacles amb la intenció d’ampliar el seu públic a totes les edats. Així, la companyia va anar creixent, “envoltant-nos de gent que sabés molt, com Ramon Molins” o emmirallant-se en companyies com els Titiriteros de Binéfar, el que “ens feia aprendre molt i millorava els espectacles”. I va ser amb l’entrada del segle XXI quan, gràcies a l’espectacle El Baró de Munchausen, La Baldufa va fer un important salt endavant en tots els àmbits, ja que va rebre nombrosos premis, entre ells el de millor espectacle i millor escenografia a la Fira FETEN de Gijón, una de les cites de referència a nivell estatal en les arts escèniques. “A partir del 2000 i 2001 va ser una voràgine, vam estar tres anys rodant per tota la geografia espanyola amb més de 800 funcions”, recorda Enric.

Des d’aquell moment, malgrat que la companyia va quedar-se en tres membres, Enric Blasi, Carles Pijuan i Emiliano Pardo, van continuar els èxits amb espectacles com Embolic a la Granja o Zeppelin i també van anar arribant les primeres sortides a l’estranger. 

Aquest desig d’internacionalització va ser un dels motors pel següent salt que va donar La Baldufa, la creació del Festival Esbaiola’t, que se celebra a Esterri d’Àneu. “Hi ha un festival als Alps, dels molts que es fan a França, l’Au Bonheur des Mômes, on vam actuar algunes vegades, i vam pensar que potser es podria implementar un festival similar al Pallars”, diu Enric. No cal dir que, malgrat la suspensió de la darrera edició, l’Esbaiola’t s’ha convertit amb els anys en una altra de les referències ineludibles del sector i un absolut èxit de públic.

I el camí dels lleidatans ha continuat en trajectòria ascendent fins a l’actualitat, rebent en l’última dècada nombrosos reconeixements per part de la crítica i dels espectadors amb espectacles ja clàssics com El princep feliç, Guillem Tell, Pinocchio o els més recents Safari, Mon pare és un ogre o Bye, bye, Confetti i fent centenars d’actuacions per tot arreu.  Ara, després d’uns mesos molt durs, sembla que la perspectiva va millorant. “Hem tingut un bon agost i setembre i ara amb les actuacions escolars i que els teatres han entès que es pot fer de manera segura, hi ha un calendari acceptable”. A més, han tingut temps de preparar un nou espectacle, La faula de l’esquirol, que s’estrenarà aquest divendres a la Fira Mediterrània de Manresa i que reflexiona al voltant de la diversitat, el mestissatge o la convivència. “Un esquirol i un eriçó han de viure plegats, són diferents però s’han d’acceptar”, pot contar Enric.

D’aquesta manera, amb aquest espectacle al forn i les celebracions del 25è aniversari previstes per l’any vinent, La Baldufa manté la seva vocació de fer gaudir i reflexionar al públic familiar.

 

La Baldufa va començar amb funcions de petit format, però a poc a poc va anar ampliant els seus horitzons, també a nivell geogràfic, passant de les escoles lleidatans a un públic d’àmbit mundial. D’aquesta manera, i com tantes altres companyies que formen un dels nostres sectors estrella, porta el nom de Lleida arreu del món.

“A França des de sempre hem tingut molta presència”, explica Enric Blasi, i han actuat en gairebé tota Europa, entre ells a països com Hongria, Finlàndia, Itàlia o Suècia, a més d’altres llocs més llunyans, com les tres vegades que han anat a la Xina o i a Sudamèrica –Costa Rica, Xile o Mèxic–. 

Aquests viatges, “tot i que no fem gaire turisme quan anem a treballar”, els ha permès conèixer altres cultures, un fet que “et fa créixer a nivell personal i afecta positivament a la companyia”. I també han pogut viure situacions curioses que parlen d’aquestes diferències culturals del públic, com una vegada Macao, on la gent “no parava de riure en una situació que era dramàtica”.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats