Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

La Diputació exigeix que s’agilitzi la implantació del Pla de Rodalies de Lleida per superar el “greuge”



L’ens demana que s’incorpori també entre els projectes que puguin beneficiar-se dels fons europeus per a la recuperació


“Totes les institucions som responsables per omissió, per deixadesa, per incompliment o pel menysteniment del nostre propi territori”. Des de l’oposició però entomant el ‘mea culpa’ institucional, la portaveu d’En Comú Podem, Elena Ferre, defensava ahir a la Diputació la demanda per agilitzar la implantació del Pla de Rodalies de Lleida. A través d’una declaració institucional que busca “acabar amb un greuge indiscutible pel nostre territori”, l’ens insta el Govern a redactar, abans de sis mesos, un pla de mobilitat ferroviària de Rodalies de Lleida amb la participació dels territoris afectats i que s’ampliï també a les línies com  ara Lleida–Les Borges Blanques–Montblanc.

Una declaració que arriba després de l’anunci fet pel conseller de Territori, en què fixava les noves Rodalies per l’any 2024, quan es preveu que sigui FGC qui operi a la línia de Manresa. És per això que l’ens també emplaça el Govern a que, mentre no es faci efectiva, sigui Renfe qui realitzi les dotze circulacions entre Lleida i Manresa. Així mateix, també es demana al govern espanyol que incorpori aquest pla i el Pla de l’Estació entre els projectes que puguin beneficiar-se dels fons europeus per a la recuperació. 

Des de Cs, Maria Burrel va lamentar que “sobren discursos i falten inversions”. Un fet que, considera, demostra que “aquest Govern no aposta pel territori”. Des d’Unitat d’Aran, Amador Marquès afirmava que “és una assignatura pendent” i defensava que “per a què hi hagi cohesió social hi ha d’haver cohesió territorial”. El discurs més contundent l’arengava el portaveu socialista, Fèlix Larrosa, que afirmava que “la Generalitat no té pla de Rodalies” i etzibava que “tot això fa olor a veure qui és el candidat de Junts a les properes eleccions”. Des d’ERC, Carles Gibert assegurava que la proposta reactivarà l’economia i, per la seva banda, Rosa Maria Perelló (Junts) va remarcar que caldrà reclamar a cada administració “el que toca”. 

I precisament, si el servei de trens unia els grups, la moció debatuda per rebutjar la inhabilitació de l’expresident Torra provocava l’habitual xoc de trens entre l’independentisme i l’unionisme. Abrandada com a força constitucionalista, la portaveu de C’s, Maria Burrel, encarnava la defensa aferrissada a “l’estat de dret”. Burrel qualificava la moció de “despropòsit” i els retreia que “no creuen en la democràcia ni en la llei”. Des de l’independentisme, inamovibles també en les seves posicions. Junts exigeix “respecte absolut als drets fonamentals”, assegurant que “som un poble que té un Estat en contra”. I ERC reitera que “l’única sortida és la independència”. 

I al mig, Comuns i UA. Ferre lamenta que aquesta sentència “violenta els ritmes de la política”. Marquès, tot i detectar-hi “contradiccions”, considera que es pot fer un “exercici d’empatia”  amb la moció, que va rebre dues abstencions del PSC, que es limita a respectar les decisions judicials. Unes discrepàncies paleses en una votació per punts amb l’abstenció d’UA en l’1,2 i 6 i del PSC en l’1 i el 2, referents a la democràcia i als drets fonamentals. Els comuns es van abstenir en el 3 i 7 i Cs ho va votar tot en contra. 

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats