Lleida
7/16° C (núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

La història de Lleida a través d’un objectiu



L’IEI exposa una selecció d’imatges dels anys 50 i 60 de Josep Gómez Vidal, figura cabdal i pioner del fotoperiodisme


“Durant 60 anys de la història de Lleida, s’ha mogut una mosca i li he fet una foto”. Aquesta frase, que presideix l’exposició Gómez Vidal. Repòrter, reflecteix fidelment el que significa el fotògraf lleidatà per a la història de Ponent de la segona meitat del segle XX, que no es podria explicar de la mateixa manera sense la seva obra periodística i la seva feina en la mítica botiga del carrer Major. La mostra, la primera monogràfica que se li dedica, és una selecció de fotografies fetes entre 1950 i 1968 –publicades en diversos mitjans, principalment al diari LA MAÑANA, on va treballar 40 anys, i també a La Vanguardia o les revistes locals Labor i Acento– que formen part del fons que va donar al 2018 el seu fill Jordi Gómez Payà.

Marta Llobera, responsable de l’arxiu fotogràfic de l’IEI, explica que aquesta donació “és un acte de generositat per part de la família i també de confiança en la institució; és molt important per nosaltres i estem contents perquè ens continuen arribant donacions”. El fons està format per més de 700.000 imatges, una xifra que exigeix una titànica tasca d’inventariat; fins al moment ja s’ha fet amb unes 450.000 fotografies, de les que 16.156 estan ja digitalitzades, tot i que “queden moltes caixes encara”. En l’exposició s’han escollit imatges dels anys 50 i 60 perquè la feina està feta en aquesta època i “perquè aquestes més antigues tenim més clar que són seves”, però aquesta podria ser només la primera. “Es podrien fer moltes més, tant per temàtica, com esports, recepcions oficials o altres, com per dècades”, diu Marta.

periodista de raça 

Josep Ramon Correal, exdirector de LA MAÑANA i que el va conèixer com a company al diari, diu que “era innovador, divertit, nerviós; sempre amb el seu Biscuter amb pressa; era un periodista de raça”, precisament en uns temps en què els fotògrafs “no eren considerats periodistes, eren els últims de la redacció”. Josep Ramon recorda algunes anècdotes explicades pel mateix protagonista que mostren el seu caràcter i professionalitat. “La carretera del Doll a Camarasa es va inaugurar dues vegades; el van avisar amb poc temps i en arribar ja havien tallat la cinta, però ell necessitava la foto i ho van tornar a repetir”, diu o, un altre cop que a la caserna militar de Gardeny va fer arriar una bandera, un fet que no era qualsevol cosa llavors, per trobar l’enquadrament perfecte. I com no, innumerables històries al Camp d’Esports, on se’l recorda sempre corrent i situant-se al costat del pal de la porteria on atacava el Lleida. “Un dia estava tan a prop, que li va tocar la pilota i va marcar un gol que l’àrbitre va validar durant uns instants fins que el jutge de línia li va explicar”, recorda Josep Ramon. I amb el futbol ja demostrava ser un pioner, fent una mena de “fotomuntatge arcaic, amb pilotes de totes les mides que tenia al laboratori, per si no havia agafat el moment del gol, que sempre se li exigia. El sentit de la disciplina li feia multiplicar la imaginació”.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats