Lleida
20/36° C (sol)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

L’agricultura podria tornar el 50% de les terres de cultiu a la natura i mantenir la seva producció



Un estudi publicat a Nature Sustainability conclou que es podrien alliberar 576 milions d'hectàrees de terreny de cultiu al món, si augmentés el seu rendiment actual gràcies a l'alta eficiència agrícola


La meitat el terreny agrari del món destinat a conrear aliments podria dedicar-se a altres usos, si s'aconseguís multiplicar el seu rendiment gràcies a l'alta eficiència agrícola, gràcies a conrear el terreny potencialment més productiu i amb irrigació i fertilitzants. Aquesta superfície es quantifica en 576 milions d'Ha, una mica més de 10 vegades la superfície d'Espanya, de 50 milions d'Ha. El terreny alliberat podria tenir usos de recuperació de la natura, per exemple, de la biodiversitat. Aquestes són les principals conclusions d’un nou estudi de l’Institut Internacional d’Anàlisi de Sistemes Aplicats (IIASA) d’Àustria publicat a Nature Sustainability i integrat al projecte del’European Research Council IMBALANCE-P que dirigeix Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF.

Segons els autors del treball, aquest tipus d'estratègies són urgents perquè la demanda mundial de productes agrícoles creix constantment, però l'ús expansiu de terres per conrear posa en risc la natura. "L'eficiència agrícola s'aconsegueix conreant els terrenys potencialment més productius, plantant els cultius més adequats a cada tipus de sòls, i amb irrigació i fertilitzants, si cal i estan disponibles" afirma Josep Peñuelas. "En tots els casos estem parlant de polítiques controvertides, molt delicades i que necessitarien un pla específic per evitar resultats no desitjats", matisa Josep Peñuelas.

Els resultats de la investigació indiquen que per arribar a produir la mateixa quantitat de productes agrícoles consumits actualment, caldria una alta aportació de nutrients i treballar només en els terrenys més productius. Les conclusions també mostren que l'ús de la terra és actualment bastant ineficient, degut a causes relacionades amb la seva gestió i no pas a causa de l'impacte del clima, ni del rendiment dels cultius.

"Hem determinat la necessitat de fertilitzants i d'aigua de reg que comportaria canviar de sistema, així com les emissions de gasos d'efecte hivernacle, el potencial de segrest de carboni i els hàbitats que quedarien disponibles per a les espècies amenaçades", explica l'autor principal de l'estudi, Christian Folberth, investigador del Programa de Serveis i Gestió d’Ecosistemes de l’IIASA.

 

Els 16 conreus essencials al món

El projecte d'investigació ha suposat treballar amb els 16 cultius principals de tot el món: arròs, blat de moro, blat, soja, canya de sucre, patata i cotó, entre d'altres. S'ha dut a terme amb el model agrícola EPIC (Environmental Policy Integrated Climate), que permet quantificar com varia la producció dels cultius mundials en funció de la quantitat de nutrients, aigua, característiques del sòl, canvi climàtic o pràctiques agrícoles, entre d'altres factors. Aquests escenaris demostren que racionalitzar les aportacions de nutrients i promoure el sòl més productiu permet establir el mínim de terres necessàries per a mantenir la producció.

Les principals conclusions del treball evidencien que disminuir la quantitat de terres destinades a cultiu tindrà una probable incidència en la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Així mateix, es disminuiran les necessitats d'aigua de reg. D'altra banda, les necessitats mundials de fertilitzants es mantindrien sense canvis. Les terres de conreu que es recuperarien com a hàbitats amb vegetació natural, alhora, podrien tenir un paper clau en la captació de carboni i en la recuperació de la biodiversitat.

 

Compromisos i mesures alternatives

Els possibles efectes adversos d'una agricultura més intensiva és un dels aspectes a estudiar. Els experts apunten, per exemple, a la contaminació per nutrients o a la pèrdua econòmica a les zones rurals. Michael Obersteiner –un dels líders de l'estudi i exdirector de el Programa de Serveis i Gestió d'Ecosistemes de l'IIASA– argumenta que "els resultats del nostre estudi poden ajudar als responsables de formular polítiques a avaluar els escenaris d'utilització integrada de la terra. També demostren que l'expansió de les terres de cultiu és evitable i que hi ha un marge significatiu per millorar l'eficiència de l'ús actual".

 

Una empenta renovada

El projecte Half-Earth Project ha renovat recentment l'impuls per a la conservació de la terra. El seu objectiu és tornar a la natura la meitat de la superfície de les terres utilitzades amb finalitats no agrícoles, per frenar la pèrdua de biodiversitat i tenir en compte les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

El debat per la conservació de la terra es va iniciar part de biòlegs especialitzats en conservació i reconeix l'equilibri entre les terres de conreu i la vida silvestre, per conviure sense comprometre els rendiments de producció. Si se sobrepassa aquest límit, els ecosistemes naturals es desestabilitzen, perden la capacitat de mantenir la seva biodiversitat i cal optar per mesures de conservació o de restauració d'hàbitats i per a protegir les espècies i els serveis ecosistèmics amenaçats.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats