Lleida
18/33° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

L’heroïna colpeja el Casc Antic



Els veïns denuncien el consum al carrer, mentre la Paeria vol descentralitzar els serveis del barri per aturar-ne la degradació


És mitja tarda al carrer Timbalers de Lleida i l’Àlex escura les últimes restes del “xino” que ha comprat uns carrers més avall. No és més que una petita bola que conté una minsa quantitat d’heroïna, barrejada amb altres productes químics i medicaments, que els traficants utilitzen per “tallar” la droga i així multiplicar-ne la quantitat. Cada tarda, l’Àlex, el qual no vol que aparegui el seu nom real en aquest reportatge, s’asseu en un dels estrets bancs que hi ha a la paret del carrer Timbalers i desfà el “xino” per inhalar-ne el vapor. “Ara mateix és el més barat que pots comprar aquí, costa cinc euros, perquè només té un cinc per cent d’heroïna, la resta és el tall, que és el que realment t’enganxa i et fa mal”, reconeix ell mateix i ens explica que “avui en dia el que la majoria de gent consumeix són xinos i crac, que encara és molt pitjor”.

L’Àlex va arribar al país “a l’època de Felipe González”. Se sorprèn de com l’heroïna, tal i com passava en aquella època, torna a fer estralls entre la societat: “Cada vegada hi ha més joves enganxats, sobretot a l’heroïna, ja que ara és molt barata i et torna molt dependent”.

Com ell, molts toxicòmans busquen espais amagats del Centre Històric per poder consumir a qualsevol hora del dia. Acompanyats d’Òscar Lanza, portaveu de la plataforma veïnal Som Veïns, visitem alguns dels punts més conflictius, com el mateix carrer Timbalers, la plaça de l’Ereta, la falda del castell o el carrer Pere de Coma, on és fàcil trobar-hi amagades algunes agulles utilitzades. Lanza lamenta que “cada vegada veiem més gent consumint drogues al carrer i a qualsevol hora del dia”.

L’Àlex explica que tots els drogodependents compren l’heroïna al barri, en pisos del carrer Boters o la plaça Josep Solans, entre d’altres punts. Segons denuncien els veïns: “Molts estan ocupats il·le-galment, es converteixen en narcopisos i hi viuen tant traficants com toxicòmans”.

La regidora del Centre Històric a la Paeria és Montserrat Pifarré, la qual també és l’encarregada de l’àrea de Recursos municipals, Hisenda i Salut. Pifarré també coincideix en aquest retorn de l’heroïna, però no només als carrers de Lleida: “A nivell mundial s’està produint un repunt de l’heroïna i està afectant sobretot als col·lectius més vulnerables, molts dels quals, en el cas de Lleida, es troben al Centre Històric”.

Mentrestant, al carrer Boters, una fila nerviosa i desordenada d’una vintena d’homes i dones fa cua davant la sala de “reducció de danys” de la fundació Arrels Sant Ignasi. Allí les persones dependents poden rebre ajuda mèdica i social per “consumir en un entorn segur” i on també se’ls donen kits amb agulles netes per poder-se punxar i així evitar el contagi de malalties infeccioses.

Òscar Costa, sotsdirector d’Arrels, explica que el servei que ofereixen és per atendre a les persones dro-godependents en el seu “esglaó més baix de l’escala” i creu que el problema de les drogoaddiccions l’han d’abordar les institucions des d’un punt de vista més global, ja que entitats com Arrels només “tenen capacitat per amortitzar el punt més baix”.

DESCENTRALITZAR SERVEIS

Una altra de les reclamacions de Som Veïns és la de descentralitzar els serveis socials el Centre Històric, ja que en pocs carrers es concentren equipaments com l’Alberg Jericó (el qual acull a gent sense sostre o en situacions vulnerables), un menjador social, la sala de reducció de danys i altres espais dedicats a atendre als col·lectius més vulnerables.

Els veïns demanen que no es concentri tot als seus carrers i que, per exemple, es construeixi un alberg de titularitat municipal en una altra zona de la ciutat o que un dels hospitals de la ciutat aculli un espai similar a la sala de reducció de danys “perquè sigui el personal sanitari qui se n’encarregui d’aquests problemes”. Des de Som Veïns creuen que un dels motius de la degradació del barri és aquesta concentració de serveis, la qual acaba provocant l’efecte “gueto”, ja que “si tots els col·lectius vulnerables tenen els serveis aquí, vindran a viure només aquí i el que seria just es que estiguessin repartits per la ciutat”.

Des de la Paeria reconeixen ser conscients d’aquestes reclamacions veïnals. Montse Pifarré explica que un dels projectes del govern és “descentralitzar els serveis del Centre Històric, però això no s’aconseguirà ni en un any ni en dos”. La regidora també lamenta que la situació actual del barri sigui “fruit d’una política que ha durat 30 anys” i que es “deixés passar l’oportunitat que va suposar l’ajuda de la Generalitat durant el pla de barris” per fer efectiva aquesta descentralització progressiva.

Mentre no arriba aquest canvi, l’Àlex i tants altres tornaran a recórrer els carrers del cas antic de Lleida per consumir una droga que, de mica en mica, també els consumirà ells i als dels carrers que els envolten.

Noves oportunitats a través del treball i la convivència

La demarcació de Lleida també acull diverses entitats que treballen pel benestar de persones amb problemes d’adicions.

L’Associació Reto a la Esperanza és una d’elles. A la seva masia de la partida de Montcada acullen més d’una vintena de persones que tenen o han tingut problemes amb les drogues o l’alcohol. L’associació també compta amb un servei de reparació de mobles, buidatge i trasllats de pisos i una botiga de mobles a Balàfia. L’associació es finança a través d’aquests serveis per tal d’ajudar a persones com l’Eduard Palomo, el qual explica que “vaig arribar al Reto fa uns 7 anys, havia provat de tot per sortir de la vida de drogues que portava, però no me’n sortia, i quan totes les portes es van tancar al Reto em van acollir”.

Palomo també posa en valor la possibilitat de poder treballar que els ofereix l’associació: “La feina al

rastro o als trasllats t’ofereix formació, estabilitat i un ordre que abans no teníem a les nostres vides” i afegeix que “moltes vegades la solució no es troba amb metges, sinó que es tracta d’una cosa dins nostre”.

Una altra de les entitats que atén persones drogodependents és la fundació Arrels Sant Ignasi. La fundació gestiona un centre de dia per atendre a les persones que es troben en situació de sense llar de la ciutat de Lleida, al carrer Panera i també la sala de reducció de danys al carrer Boters, destinada a persones amb drogodependència.

A banda, ofereixen serveis d’acompanyament i reinserció a aquests col·lectius. Segons explica el seu sotsdirector, Òscar Costa, malgrat la situació de pandèmia, han treballat per mantenir tots els seus serveis, ja que “els collectius vulnerables són els qui més pateixen aquestes crisis” i explica que “l’objectiu és crear una xarxa de suport a aquestes persones, també durant el confinament”.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats