Lleida
20/37° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

Protecció dels drets davant d’una pandèmia



Justícia ha format un grup d’experts que analitzarà i marcarà les línies a seguir en futures crisis perquè cap dret es vegi afectat


Mitigar la possible lesió de drets fonamentals en futures situacions d’emergència. Sota aquesta premissa el Departament de Justícia ha creat un grup de treball que argumentarà, dibuixarà i difondrà les línies vermelles que distingeixen les mesures admissibles per a la preservació de la salut i les accions que comprometin els drets que gaudeixen de la màxima protecció estatal, europea i internacional. De fet, des de Justícia argumenten que la pandèmia de la covid-19 “ha revelat la manca d’un criteri públic i compartit per evitar la lesió dels drets civils i polítics amb el pretext d’una situació excepcional”.

En aquest sentit, el coordinador del grup, Xavier Bernadí, manifesta que “per protegir determinats drets s’adopten mesures amb pressa i incertesa, i això pot tenir una incidència rellevant en altres”. En la mateixa línia es mostra el catedràtic Josep Maria Tamarit en dir que “tenim una gran preocupació pels drets, ja que la justícia tampoc s’han preocupat. Hem de reflexionar sobre què ha passat i conèixer les mancances i el que s’ha fet malament, per tal de determinar com s’hauria d’haver fet”. També és crítica la catedràtica Mercè Barceló en remarcar que “s’han vist vulnerats drets com el de reunió, lliure circulació i el de protecció de dades, ja que s’ha sobreprotegit el dret a la salut. No poden desaparèixer”.

Les orientacions elaborades pel grup de treball partiran dels debats al voltant de la pandèmia del coronavirus, però, sobretot, projectaran escenaris futuribles en previsió de possibles rebrots, noves pandèmies o altres emergències. D’aquesta manera, es tracta d’una reflexió per encarar etapes de crisi que poden durar mesos i anar acompanyades per la declaració dels estats excepcionals, amb capacitat de suspendre o condicionar els drets fonamentals. Així doncs, facilitarà una gestió pública de les crisis socials fonamentada en el respecte als drets i les llibertats de la ciutadania. Bernadí remarca que “s’ha de pensar en futur i que els drets no col·lideixin entre ells”.

El grup d’experts fixarà les orientacions sobre els límits que les administracions han de respectar per evitar que la protecció de la salut no tingui una incidència excessiva sobre els drets i les llibertats de la ciutadania. Les sancions, els passaports immunitaris, el rastreig de la telefonia mòbil, la restricció de la circulació o la persecució de notícia falses són alguns exemples d’anàlisi sobre possibles lesions dels drets a la intimitat, el de reunió i manifestació, la llibertat d’expressió o de creences religioses, el de circulació i residència, o el dret a la informació i a la transparència de les polítiques públiques. Així mateix, el Departament de Justícia ha habilitat una bústia electrònica (dretsfonamentals.justicia@gencat.cat) per tal que les persones i institucions interessades puguin fer arribar al grup les valoracions o elements de judici que considerin d’interès.

En aquest sentit, Tamarit afegeix que “hi ha hagut una preocu-pació molt gran per la salut, però tal com la llibertat ha estat amenaçada amb el confinament de la gent i haurem de veure fins a quin punt està justificat. Espanya és on més dures han estat les mesures preses amb un suport legal molt feble”. A més, remarca que la ciutadania “ha estat tractada a través de missatge durs i s’ha mogut per por o desinformació”. De la mateixa manera, “la justícia ha estat en hores molt baixes i no ha garantit els drets, paralitzant-los, el que costarà molt d’arrencar. Això genera preocupació”. Per la seva part, Barceló remarca que “molts drets s’han vist afectats, com el de protestar. No s’han pres mesures de forma correcta”. 

Fins al moment ja s’han dut a terme un parell de reunions i segons va avançar Bernadí, el document final tindrà una part general de reflexió sobre els poders públics i la societat, “el que marcarà la resta de l’estudi. De fet, també s’inclouran col·lectius desfavorits, que són els que més han patit aquesta situació”. En una segona part s’analitzarà afectacions que ha patit cada dret. Segons Barceló, “tota limitació ha de tenir una proporció”, i que Bernadí afegeix que “hem de posar en una balança els drets i les solucions, i no s’ha de sacrificar cap”.

L’informe final estarà enllestit aquesta tardor, probablement a l’octubre, i el Departament de Justícia publicarà el treball del Comitè i la consellera de Justícia, Ester Capella, el lliurarà al president del Govern i al president del Parlament. “A causa del temor s’han imposat restriccions de caràcter transitori i la població ho ha acceptat, estant disposada a cedir drets que tant han costat de guanyar”, indica Bernadí. Tamarit puntualitzat que “amb aquest document ens podrem anticipar prenent decisions que no suposin un impacte negatiu pels drets”. I Barceló recorda que “els drets se’n van ja no tornen”.

Professionals i acadèmics de reconegut prestigi, distingits per la defensa dels drets civils i polítics

El comitè és plural i paritari, i la seva creació és iniciativa inèdita dins i fora de l’Estat espanyol. El componen professionals de reconegut prestigi, amb una trajectòria marcada per la defensa dels drets civils i polítics. Inclou experts en diferents disciplines acadèmiques, sobretot, del dret, però també de la filosofia, així com juristes vinculats als moviments socials.

En formen part Enoch Albertí, catedràtic de dret constitucional de la UB; Xavier Antich, filòsof i professor de la UdG; Anna Badia, catedràtica de dret internacional públic i professora del màster en Bioètica i Dret de la UB; Mercè Barceló, catedràtica de dret constitucional de la UAB; Josep Casadevall, advocat i exvicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans; Agustí Cerrillo, catedràtic de dret administratiu de la UOC i expert en transparència i protecció de dades; Francina Esteve, professora de dret internacional públic a la UdG i experta en l’àmbit de la Unió Europea; Anaïs Franquesa, advocada penalista i codirectora d’Irídia; Josep Maria Vilajosana, catedràtic de filosofia del dret de la UPF; Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC; i Josep Maria Tamarit, catedràtic de dret penal de la UOC i la UdL.

Cap dels membres no percebrà cap remuneració ni compensació econòmica per la seva participació en el grup de treball. La consellera de Justícia, Ester Capella, n’ha encarregat la coordinació al director de Dret i d’Entitats Jurídiques, Xavier Bernadí, que és doctor en dret, especialista en l’àmbit del dret administratiu i professor de la UPF. El grup d’experts actuarà amb objectivitat, transparència i plena independència, amb el suport tècnic i organitzatiu del Departament de Justícia, així com amb el suport de l’Oficina de Drets Civils i Polítics del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats