Lleida
6/21° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus

Quan la maternitat no dona vida



El Servei de suport al dol de Ponent reivindica la formació com a aspecte clau per fer un bon acompanyament a la parella


Quan la mort embolcalla la maternitat, sigui en la fase que sigui de la gestació, comença un procés de dol per la parella, massa sovint encara invisibilitzat per una societat que ho relega al calaix dels tabús. I ara, amb la Covid-19, els i les professionals que treballen en aquest àmbit, com el Servei de suport al dol de Ponent, han vist alterada la manera d’acompanyar les parelles.

“Acompanyem a les famílies que han passat per l’experiència de perdre el fill o filla que esperaven, sigui per interrupció legal, voluntària o perquè la criatura ha mort dins de la mare”. Aquest acompanyament és una de les tasques que realitza l’entitat Servei de Suport al dol de Ponent, segons explica Montse Robles, responsable assistencial del Servei i especialitzada en dol gestacional. 

Un dels aspectes clau que defensa Robles és la importància de reconèixer aquestes famílies “com a pares per la societat” perquè “no podem seguir minimitzant aquestes pèrdues tan importants en la vida de qualsevol parella”. En aquest sentit, exposa que fer aquest procés de dol ajuda a “viure aquesta experiència tan traumàtica de forma més saludable, ja que no podem canviar el que ha passat però sí que podem ajudar a viure-ho millor sense tantes conseqüències per a les famílies”. 

Si l’acompanyament és clau en aquestes pèrdues, també ho és entendre que cada família i cada mare són diferents. Per això, els professionals d’aquest àmbit aborden diversos aspectes al llarg del procés d’acompanyament. De fet, assegura que “és difícil aplicar un protocol estàndard i és importantíssim saber de què s’està parlant i fer-ho sense presses ni comoditats”. En funció, doncs, de cada consulta s’analitzen temes com “la decisió d’interrompre l’embaràs; si es va poder estar amb la criatura; si tenen records d’ell o ella; com ho van viure i si van tenir acompanyament a l’hospital, i si se senten acompanyats pel seu entorn”. 

Així mateix, també és important tenir en compte que el procés del dol no va només enfocat a la persona que perd la criatura, sinó a la parella. “El més recomanable és centrar-se en els dos membres de la parella i no centrar-ho tot en la part física de la dona”, argumenta Montse Robles. En aquest sentit, assegura que “no hem de deixar a l’home la responsabilitat  de les decisions o el rol de pal de paller, sinó que s’ha de comptar amb les dues opinions, perquè no sempre volen el mateix”.

Per arribar fins aquí i oferir aquest servei, però, cal més formació. Així ho defensa la responsable assistencial del Servei de suport al dol de Ponent, que considera que és “l’assignatura pendent de la sanitat”. De fet, cal tenir en compte que el dol gestacional és “un dol desautoritzat” perquè “la pèrdua no és reconeguda”, fet que alerta encara més de la importància de formar-se, ja que “si no tenim formació bàsica en dol segurament en tindrem menys en un dels seus vessants menys reconeguts”.

És per això, diu, que cal “formació de qualitat i específica en dol”, perquè “acompanyar a algú en aquests processos és quelcom sagrat que toca el més íntim de la vida de les persones”. En aquesta línia, cal tenir en compte que l’hospital Arnau de Vilanova contempla la formació en dol perinatal en el seu pla de formació. 

altres projectes

D’altra banda, cal recordar que l’any passat el servei d’Atenció a la salut sexual i reproductiva de Lleida (ASSIR) va posar en marxa un grup de suport al dol perinatal. En aquest cas, les sessions es feien al local sociocultural de Mollerussa i de forma quinzenal. Així mateix, també a Lleida, l’any 2004 es va crear l’Associació Grups d’Acompanyament del dol. 

Entitat sense ànim de lucre amb 18 anys   de vida i amb seu a Lleida i Tàrrega 

El Servei de suport al dol de Ponent és una entitat sense ànim de lucre creada l’any 2002 a Tàrrega. Aquesta associació va néixer amb l’objectiu d’oferir acompanyament emocional i psicoterapèutic a les persones en dol i al final de la vida. Amb seu a Lleida (Segrià) i a Tàrrega (Urgell), ofereixen els seus serveis amb sessions individuals, teràpia en grup, activitats comunitàries, formació a professionals, biblioteràpia, assessorament per a entitats i cerimònies de comiat, entre d’altres. Tot això per aconseguir que “cap persona se senti sola, incompresa o desatesa en la etapa final de la vida o durant el seu procés de dol”. Concretament en l’aspecte del dol gestacional, a banda de les consultes a les parelles, també organitzen xerrades, que van enfocades tant als professionals que es dediquen en aquest àmbit, com a tota la població en general. Entre elles, van organitzar una jornada pedagògica de la mort i el dol al Caixa Fòrum, l’octubre de l’any passat.

l’equip de l’entitat

L’entitat està formada per una junta directiva, amb Nuria Otero com a presidenta; un equip tècnic amb Begoña Giménez, Montse Robles i Cristina Berenguer i un consell assessor format per professionals de diferents àmbits. Així mateix, l’entitat també treballa amb els espais empremtes a la demarcació de Lleida per visibilitzar aquestes pèrdues. 

“La Covid ha vingut per canviar moltes coses, com ara les visites” 

El coronavirus ha deixat empremta a tots els sectors d’una societat que encara aguanta les anades i vingudes del virus. El sector mèdic, el que més. I dins del mèdic, també ha alterat el funcionament dels professionals que treballen en l’acompanyament del dol gestacional. 

Montse Robles, responsable assistencial del Servei de suport al dol de Ponent, assegura que el coronavirus “ha vingut per canviar moltes coses”, com per exemple les visites, el nombre de professionals que atenen a la mare i, evidentment, fer-ho darrere d’un Equip de Protecció Individual (EPI). 

En aquest sentit, defensa que cal ser “prudent” i “seguir les directrius generals i també el sentit comú”. 

La complexitat d’aquest vessant del dol és que el dol perinatal “va molt més enllà dels murs de l’hospital i no podem centrar-ho tot allà”. És per això, explica Robles, que és important “la formació transversal i de tots els equips ( hospital i primària) perquè les famílies passen mesos o anys per poder cloure el seu dol”. 

Sense anar més lluny, durant els mesos de confinament estricte es van tancar els cementiris i la gent que va perdre els seus familiars no es van poder acomiadar d’ells. “Hi ha hagut famílies que ho han passat realment malament”, afirma Robles. 

D’altra banda, la responsable assistencial de l’entitat considera que “no es pot demanar a una família que ha perdut un fill de dies que s’incorpori a la feina aviat perquè distreure’s l’ajudarà”. En aquest sentit, afirma que calen canvis a nivell de política i de drets per revertir aquest “desconeixement i tabú” que té la societat sobre aquest tipus de pèrdues i de dol. “El dol és molt més important del que la gent creu i només ho entens quan ho vius d’aprop”. Precisament un fet que, assegura Robles, ha quedat encara més palès aquests mesos arran de la pandèmia del coronavirus.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats