Lleida
10 / 27° C (sol)
97% 26 km/h


Talamonte: " És al·lucinant que mai abans l'oposició hagi portat al Jutjat l'equip de govern"



Entrevista de COPE Lleida i LA MAÑANA al candidat del Comú de Lleida a la Paeria


 

Sergi Talamonte i Sànchez acumula una trajectòria de més de 20 anys de lluita social, té un fill i una filla i, actualment, encapçala la candidatura del Comú de Lleida a les municipals, després de ser escollit en el procés de primàries celebrat per l’agrupació d’electors.

Talamonte viu al barri de Pardinyes, és tècnic d’il·luminació i de so i, al mateix temps, és un apassionat de la física i de les energies sostenibles. L’alcaldable del Comú es defineix a si mateix com una persona autodidacta, lliurepensadora, municipalista i del món.

El proper diumenge 26 de maig, el Comú es presenta a les municipals en coalició amb Catalunya en Comú i Podem. Talamonte, al capdavant de la formació, encara les urnes amb l’objectiu d’augmentar els dos regidors obtinguts ara fa quatre anys a la Paeria i també, segons explica, de “fer fora als que han convertit la política en un cau d’aprofitats”.

El cap de llista de Comú de Lleida, Sergi Talamonte, es troba immers en una campanya que veu més intensa que fa quatre anys. Ara vol tornar a repetir com a regidor per una ciutat més sostenible i un Ajuntament més proper a la gent.

Sergi Talamonte parla de la importància per a Lleida del Pla de l'Estació, que inclouria una gran superfície comercial que no estaria així als afores de la ciutat, del POUM, de les Basses, de l'Horta, de la seguretat, de les denúncies a l'equip de govern...

P. Els resultats de les eleccions municipals del proper 26 de maig, segons les enquestes, es preveuen molt igualats. Quina serà la seva política de pactes?

R. La política de pactes la marcaran sens dubte els resultats i escoltarem el que digui la gent, fer tal de poder formar el millor govern possible, eficaç i eficient. Ara bé, un partit que ha generat un deute de dos milions d'euros i que ha venut la soberania econòmica i els serveis bàsics amb privatitzacions massives no és un bon company de govern. Més enllà, escoltarem la resta de forces.

P. Veuria bé que els resultats del 26 de maig duguessin a una majoria absoluta?

R. No, no. Això, no m'agradaria ni per a mi. L'època de les majories absolutes ja ha passat i és bo que sigui així. Perquè un govern d’entesa és el millor i augmenta la capacitat de treball per tal d'arribar a consensos.

P. El comerç local és una de les qüestions molt en boca dels ciutadans de Lleida, lligat amb el tema de les grans superfícies. N'està a favor?

R. Tots els indicadors ho diuen, a Lleida falta una oferta comercial de gran format. Ara bé, la decisió fonamental és on ubicar-la, i la Paeria té aquesta responsabilitat estratègica.

P. Els dos exemples clars en marxa i contraposats son Torre Salses, als afores, o Vialia, a dins de la ciutat... 

R. Un centre gran als afores seria un element extern que impediria la sinergia amb la ciutat. L'altre em sembla més interessant per la part de darrere de l'estació, que és una ferida a la ciutat. S'hauria de tancar el barri de Pardinyes, amb l'estació d'autobusos, i millorar la viabilitat per connectar amb la rambla Ferran, el barri del Noguerola i el carrer Major. Però, en contra, hi ha els fets. Els socialistes han impulsat amb intensitat Torre Salses, fins i tot passant per damunt de la legalitat. Es tracta d'una llarga història de debats amb molts estira-i-arronsa. 

P. Tot això està lligat al Pla d'Ordenació Urbanístic Municipal (POUM), que s'ha hagut d'aparcar fins després de les eleccions. Es partidari de canviar-lo del tot?

R. Ja li vam dir al senyor Fèlix Larrosa que s'estava avançant, que el planejament general encara està vigent des de l'any 1995 i ho estarà fins el 2023 i, per tant, tenim temps de fer un ampli debat amb consensos. Volem una ciutat oberta sense reduir les zones verdes. Volien crear 29 urbanitzacions dins de l'Horta, per exemple. Tenim tota una legislatura per parlar-ne i s'obre la porta a repensar la ciutat.

P. Ha parlat de l'Horta, una singularitat que potser ningú no té prou clar com hauria de ser. Quina Horta proposa?

R. Entenem l’Horta com un espai propi, amb activitat agrària sense interessos urbanístics. Hi veiem incompatibilitats: no es pot sulfatar, per exemple, al costat d'una zona residencial. El que està clar és que ha de ser un dels grans motors econòmics. En els darrers anys hem anat cap enrere perquè s'ha volgut veure com un jardí. 

P. L'Horta ens du al tema de la seguretat. Cal millorar-la, oi? A l'Horta i a tota la ciutat...

R. Està clar que tenim mancances de seguretat, no només a l'Horta, perquè hi ha un dèficit de mitjans. Per exemple de mossos d'Esquadra, la qual cosa tensiona la Guàrdia Urbana, que ha de fer feines de seguretat ciutadana que no li pertocarien. No s'ha d'oblidar que la seguretat ciutadana és competència del cos de Mossos de la Generalitat, segons un conveni. Proposem un augment de 60 agents com vam explicar a l'esmena als pressupostos a la totalitat, tot definint la partida econòmica, també per augmentar l'equipament i els mitjans en general, perquè la Guàrdia Urbana ha augmentat les atribucions: administració, trànsit, seguretat ciutadana. A més, tots els barris reclamen la policia de barri, amb agents amb experiència. 

P. Què li sembla la recent proposta de recuperar la figura del sereno?

R. Això es fer volar coloms. No té sentit, no es seriós. És una proposta que ve d’una pel·lícula de Mary Poppins. Entenem, això sí, que s'ha de fer una remodelació. També els recursos per als agents cívics es podríen destinar per exemple a agents reals amb una capacitat d’accio.

P. Què proposa per al recinte de les Basses, un altre espai conflictiu i motiu de controvèrsia. Com ho veus?

R. Es tracta d'una assignatura pendent. El problema s’ha generat en el moment en què no s’ha mantingut l’espai, que es un parc territorial i responsabilitat de la Paeria.

P. Què s'hi pot fer?

R. D’entrada mantenir l'espai i després generar equipament. Jo m'emmirallo en el Parc Aquàtic de Montsó que ha costat entre un milió i mig i dos milions d'euros (molt barat) sense privatització. Un model interessant a estudiar. També la Diputació i la Generalitat haurien d’asumir responsabiitat en el seu manteniment. 

P. Durant els quatre anys de legislatura heu fet tasques de vigilància i heu portat als jutjats una sèrie d'actuacions de l'equip de govern de la Paeria... 

R. Nosaltres vam arribar a l'ajuntament i volíem canviar la bassa d'oli de no oposició, un pacte tàcit de silencis i d'aquí no passa res, amb situacions d'irregularitats notòries. Hem presentat només una demanda, per tirar endavant el planejament general, com he comentat, abans de temps de forma il·legal. La demanda ha estat admesa a tràmit i segueix el seu curs. Hem fet denúncies perquè tenim l'obligació si detectem irregularitats, per exemple la gespa del camp d'esports, els amiguismes en la concessió d'obres a  discoteques o multes prescrites. Hem presentat les denúncies i aquí acaba la nostra feina. El nostre paper no és fer de jutges, és fer oposició. He de dir que és al·lucinant que mai ningú no hagués denunciat res abans, davant exemples clars, com l'informe de la Sindicatura de Comptes.

P. Què proposeu quant a la municipalització?

R. Tenim 200 externalitzacions de serveis, la qual cosa és molt greu. De entrada, s'ha de controlar amb eficiència la gestió dels serveis. Les empreses no tenen control i això porta a una Lleida fosca i bruta i la gent es queixa. Està demostrat que amb serveis gestionats per funcionaris s'estalvia i és millor.

P. Pel que fa a la sostenibilitat...

R. Hem de mirar el futur, la transició energètica serà obligatòria. Hem d'invertir en energies renovables i és una oportunitat de negioci, no és ciència ficcio.

P. Mirem el futur. Quin és el gran repte de Lleida?

R. El gran repte es asumir una capital amb gran área d’influència. Cal implantar un centre logístic. Torreblanca és un error de gran magnitud, i ens passen per davant localitats com Fraga i Bellpuig. Cal definir d'una vegada la ciutat que volem.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats