El secretari d’Economia i Hisenda, Albert Castellanos, ha defensat que el salari mínim de referència de 1.239 euros que impulsa el Govern “no és un brindis al sol” i ha assegurat que el projecte de pressupostos del 2020 inclou un estudi sobre el cost per les arques catalanes d’aplicar-lo al conjunt de treballadors públics i als serveis subcontractats. En una entrevista amb l’ACN, Castellanos ha indicat que tot i que la Generalitat no té competències per forçar l’increment fora de les seves polítiques salarials sí que té la capacitat de concertar amb els agents socials i econòmics. Les patronals, però, han rebutjat des de l’inici una proposta que veuen com un “llastre” per la competitivitat. El ministeri de Treball també ha criticat aquesta iniciativa tot assegurant que crearia “ciutadans de primera i de segona” dins l’Estat.
El Govern no considera suficient la recent pujada del salari mínim interprofessional fins als 950 euros mensuals per tenir una vida digna a Catalunya, on el cost de la vida és major que a la mitjana de l’Estat, apunta Castellanos.
El Departament de Vicepresidència, Economia i Hisenda, encapçalat per Pere Aragonès, proposa un salari mínim de referència català de 1.239,5 euros bruts al mes repartits en 14 pagues, és a dir, un sou de 17.353 euros l’any. La xifra s’obté calculant el 60% de la mitjana salarial catalana i és 286 euros més alta que el sou mínim mensual fixat a l’Estat.
Segons els càlculs del Govern, gairebé un 31% de la població catalana cobra per sota dels 1.200 euros. Tenint en compte el preu de la vida a Catalunya, Castellanos veu “lògic” que la Generalitat pugui fixar una recomanació de sou mínim. “Té sentit i no és un brindis al sol”, ha reiterat, abans d’assegurar que el Govern serà “el primer” a ajudar a fer que aquest salari mínim de referència sigui una realitat tant entre el personal del sector públic com entre els treballadors de les empreses que reben adjudicacions o concertacions de l’administració.
“El 2020 encara és massa aviat”
El secretari d’Economia encara no pot fixar un termini d’aplicació i assegura que primer cal saber l’impacte pressupostari de la mesura. “Som conscients que el 2020 encara és massa aviat per fer-ho però ens comprometen que al llarg d’aquest any sabrem exactament quants recursos addicionals necessitaríem per part de la Generalitat per començar a ser els primers a aplicar-lo”, ha explicat.
A més d’impulsar-lo en les polítiques salarials i de contractació pública, el Govern vol influir en les taules de negociació dels convenis col·lectius per assegurar-se que no hi ha cap treballador a Catalunya amb un salari per sota dels 1.200 euros. Segons Castellanos, aquesta prestació mínima seria una política “molt efectiva” per reduir el nivell de precarització del mercat laboral i per apostar pel “talent”, la “innovació” i la “millora i eficiència de processos”.
Crítiques al salari mínim de referència
Per això, l’administració pressionarà els agents socials i econòmics perquè l’apliquin via els acords de negociació col·lectiva, que són d’obligat compliment per les empreses del sector. La Generalitat comptaria amb el vistiplau d’una de les parts que s’asseuen a les taules de negociació, ja que, tot i l’escepticisme inicial, els sindicats majoritaris han rebut amb bons ulls la proposta del Govern. CCOO considera que la iniciativa pot ser “un impuls” per canviar la “tendència de devaluació salarial” registrada en els últims anys i UGT veu com un fet “molt positiu” que es tiri endavant aquest salari mínim de referència i insta la Generalitat a predicar amb l’exemple.
Amb tot, les patronals s’han posicionat en contra d’aquesta recomanació d’increment que veuen com una “pujada significativa” del salari mínim interprofessional estatal. En un inici, Foment del Treball va assegurar que l’administració catalana no tenia competències per a fixar un SMI i Pimec va considerar que aquesta mesura “podia llastrar” la competitivitat de l’economia catalana.
El Govern defuig la competitivitat basada en la precarietat
En relació amb les crítiques patronals, Castellanos ha assegurat que al Govern no li “interessa” un model de competitivitat basat en la precarietat laboral sinó que vol millorar el rendiment econòmic apostant pel talent i la innovació, la millora de l’eficiència dels processos o la reducció dels costos energètics. “Si el nostre model de competitivitat implica no poder permetre’ns salaris per viure dignament, potser tenim un problema com a país”, ha reblat.
L’Estat, en contra de segregar salari mínim per autonomies
D’altra banda, el govern de l’Estat també ha descartat un salari mínim diferenciat per comunitats autònomes tal com proposa la Generalitat. La ministra de Treball, Yolanda Díaz, s’ha mostrat “categòricament” en contra de fixar prestacions mínimes diferents per regions perquè una mesura així “crearia ciutadans i ciutadanes de primera i ciutadans de segona” i trencaria amb les regles d’unitat de mercat. Segons Díaz, les diferències en el cost de la vida entre regions estan contemplades en els convenis col·lectius.
