Lleida
15/28° C (sol)
97% 26 km/h


El comerç lleidatà, ferit de mort



Pimec alerta que un 40% dels negocis es planteja tancar


La crisi del coronavirus ha colpejat amb força tota la societat. Des de milers de famílies que han patit la pèrdua d’éssers estimats fins a professionals sanitaris que han demostrat la seva vàlua des de primera línia per salvar el major nombre de vides passant pel teixit econòmic. I és que la pandèmia està deixant pel camí negocis que en el seu dia van obrir amb il·lusió.

La situació del teixit econòmic lleidatà és crítica. El primer confinament, el de l’inici de la pandèmia, al mes de març, ja va deixar pel camí les primeres víctimes. Segons explica el president de Pimec Comerç Lleida, Manel Llaràs, un 10% dels negocis va tancar. “Eren comerços que ja arrossegaven una situació crítica i la crisi la va agreujar”. Després de tres mesos foscos, complicats i durs, la fi de l’estat d’alarma feia preveure un bri d’esperança per al petit comerç. Però quan semblava que a poc a poc tornava la ‘nova normalitat’, van aparèixer el que ningú volia però tots temíem: els rebrots. Uns rebrots que els experts preveien que arribarien a la tardor, però que s’han avançat. I a Lleida ho van fer amb força. Fins al punt que, primer, el dissabte 4 de juliol, la Generalitat va decretar el confinament perimetral del Segrià. Precisament aquell cap de setmana era el primer de la campanya de rebaixes d’estiu, “on el sector tenia dipositades moltes esperances” per mitigar l’impacte del primer confinament. “El tancament va crear un estat de pànic entre el món empresarial i d’alerta i confusió entre els consumidors”, recorda Llaràs. El resultat: molt poques vendes i preocupació i desànim entre els botiguers sobre la viabilitat o no dels seus negocis.

Dies més tard arribava un nou cop. Aquest encara més dolorós. La Generalitat, atès que la corba epidemiològica no millorava i que el nombre de casos continuava en augment, va decidir endurir el confinament a Lleida i a sis municipis més del Segrià. Des de Pimec van fer una enquesta als seus associats per calibrar l’impacte que va tenir el tancament perimetral. Segons els resultats, un 85% dels comerços va reconèixer que els afectava negativament i que havia perdut facturació, mentre que un 72% deia que va haver de recórrer a estalvis per fer front al seu impacte.

“Arribem a aquest segon confinament amb un desgast molt important i molta feblesa econòmica”, assevera Llaràs. Perquè com explica, les ajudes promeses per les administracions no arriben, però, en canvi, sí que ho fan les factures. I ara, amb el nou confinament, més estricte, els comerços veuen com han de tornar a atendre amb cita prèvia, una mesura que, tal com explica Llaràs, “no és rentable i genera molt pocs ingressos”. “Si traiem la gent del carrer, els negocis no funcionen”, afegeix. Per tot això, Pimec demana mesures econòmiques “clares” que ajudin a pal·liar aquest nou revés. “Les empreses potser no moriran de Covid, sió de gana”, adverteix amb preocupació el sector. 

El sector empresarial va presentar dijous un manifest en el qual exigeixen aixecar el confinament estricte i aposten per tancar microzones on hi hagi brots. Les patronals, tan Pimec com Fecom, demanen un pla d’ajuts directe, que “arribi com més aviat millor”, així com allargar els ERTO en les mateixes condicions que es va fer al mes de març. També reclamen ajuts a fons perdut per cobrir despeses fixes de lloguer i poder participar al Procicat “per posar sobre la taula les derivades econòmiques que implica aquest nou confinament”. En aquest sentit, Llaràs explica que li van transmetre al delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Ramón Farré, però “se’ns va dir que no”. “Creiem que qui pren les decisions no sap com funciona el món econòmic. L’únic que volíem és aportar la nostra experiència”.

De la mateixa manera, el sector empresarial lleidatà es mostra molt crític amb la gestió de les administracions i asseguren que els hagués agradat veure més “unitat d’acció” del món polític des del principi de la crisi i “molta més valentia dels polítics del territori a l’hora de defensar les decisions que es prenen des de Barcelona”. “Hem vist que han anat a la seva i això ens ha perjudicat bastant”, afirmen. 

Llaràs també explica que creu que ara és el moment de fer inversions i de posar Lleida al mapa, ja que “històricament sempre hem estat una ciutat abandonada de la resta de Catalunya. Ara és el moment de mirar d’activar l’activitat econòmica del territori”, defensa.

La secretària de la Federació de Comerç (Fecom), Rosa Armengol, assegura que la situació és “molt crítica”, amb empreses que tot just estaven reincorporant treballadors en ERTO i moltes despeses que “ara no podran assumir”. Armengol defensa la necessitat de rebre els ajuts promesos de forma “immediata” i demana que siguin “àgils i fàcils”. Considera “insuficient” i “minsa” l’ajuda de 4 milions d’euros destinada al comerç i l’hostaleria i reconeix el “nerviosisme” i “l’angoixa” del sector davant una situació que defineix de “preocupant”. Amb tot, les patronals fan una crida a la “unitat” per trobar els “mitjans necessaris” que permetin superar la situació de crisi que viuen.

 

“La gent ha aprofitat per pintar casa seva i estem superant les vendes de l’any passat” 

El del Víctor Tarròs és un cas del tot atípic. És el propietari de les botigues de pintura i decoració Tarròs, i explica que en aquest segon confinament ha vist incrementada la venda de pintures a particulars. “Els nostres clients particulars han hagut de passar moltes hores a casa, i han aprofitat per pintar-la”, explica el Víctor. Això ha suposat per a Tarròs un augment de les vendes a particulars respecte de l’any passat. Tot i que reconeix que es tracta d’un fet “circumstancial”, detalla que la tendència es dóna a escala de país i de sector, i que els mateixos proveïdors de pintura admeten que “no donen l’abast a l’hora de fabricar”. Les botigues Tarròs no només proveeixen pintura i materials als particulars, sinó també als professionals i, en aquest sentit, el Víctor admet que el sector “va estar parat” però confia en la seva recuperació. Està preocupat per la situació general i, malgrat tot, admet que “si l’economia no remunta, en dos mesos no hi haurà ningú que compri pintura”.

 

“Els clients no han pogut venir a buscar la roba que ja tenien arreglada per les celebracions”

La Montse Eritja és propietària de la botiga de roba Gesa que, entre altres coses, s’encarrega de vendre peces de roba per a festes i celebracions. Durant els mesos de primavera ja va experimentar una davallada de vendes per la cancel·lació de bodes i comunions a causa de la pandèmia. “Tenim clients que han hagut de canviar quatre cops la data del casament”, detalla. Ara, que les festes ja s’havien ajornat i tenia peces de roba encarregades per a les noves dates, ha vist limitada la seva activitat per les restriccions. “Tot i que hem mantingut la cita prèvia per poder atendre els clients, hi ha gent que no ha pogut venir a buscar la roba que ja tenia encarregada i arreglada per a les celebracions”, explica la Montse. D’aquesta manera, i tenint en compte que la seva botiga rep visites d’arreu del territori català, explica que ha vist limitada la seva activitat tant pel primer confinament com pel segon, de manera que s’ha hagut de reinventar i obrir-se a la venda a través d’Internet i de les xarxes socials.

 

“Hem patit una davallada de vendes perquè Lleida viu molt dels pobles del seu voltant” 

L’Enric Duch és el propietari de la botiga de mobiliari Duch, i explica que des del seu comerç han viscut aquest segon confinament amb “enuig” i “resignació”. Detalla que la seva botiga va patir una davallada important de vendes quan va declarar-se el confinament perimetral, i que s’ha vist agreujada amb l’enduriment de les mesures. “Lleida viu molt dels pobles i ciutats que té al seu voltant, i les restriccions van frenar totalment les vendes”. Malgrat haver fet totes les inversions necessàries i des del primer dia per garantir la seguretat dels clients, l’Enric lamenta que ara per ara “no hi ha vendes encara que estiguem oberts perquè la gent no surt de casa”. Tot i les restriccions per la pandèmia, el propietari de Duch alerta que “els pagaments i les despeses les tenim igual” en un moment en què “ha caigut tant el volum de visites com la caixa”, i lamenta que les mesures que es van prendre “de manera ràpida i sense avisar” han perjudicat “moltíssim” els comerços de Lleida.

 

“Les botigues de roba ja hem fet la inversió de tot l’any i a l’agost ens arriba la temporada d’hivern”

L’Elena Rosell és la propietària de la botiga de roba 365 dies a Lleida, i explica que el segon confinament els va agafar desprevinguts en un moment en què “la comarca perdia la por i baixava a fer compres a Lleida”. L’Elena admet que “el que està perdut ho està i és irrecuperable”, però confiava que aquests mesos d’estiu servissin per reactivar de nou l’activitat. El segon confinament va arribar en un moment en què arrencaven les rebaixes, especialment en les botigues de roba, i l’Elena admet que el context no acompanya a l’hora d’anar de rebaixes. “Són un moment per anar de botiga en botiga, per regirar i trobar oportunitats”, explica la propietària de 465 dies, qui malgrat tot, ha mantingut la visita concertada. El problema per a l’Elena és que les botigues de roba ja han fet tota la inversió de l’any, i ara no la poden retornar. “Encara tenim tot un estoc de primavera que no hem pogut vendre pel confinament i el 15 d’agost ja ens arriba la roba de la temporada d’hivern”, explica l’Elena, qui admet que el seu únic desig és que “ens deixin treballar”.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats