Lleida
22/36° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


El mercat laboral ''no toca fons'' després de la destrucció d'ocupació històrica del segon trimestre, segons els experts



El món del treball reflecteix un panorama "pitjor" que el 2010 i es pot deteriorar més durant els mesos d'estiu


El mercat laboral no ha tocat fons després de la destrucció d'ocupació històrica de 223.700 llocs de treball en tres mesos que mostra l'Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de 2020, segons economistes i experts en el món del treball consultats per l'ACN. El deteriorament pot empitjorar durant l'estiu tenint en compte el rebrot de contagis i els dubtes sobre com acabarà la temporada turística. "Les dades són pitjors que les de la crisi del 2010 i encara no hem arribat al fons", apunta el catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UB, Jordi García. "Ja han passat cinc mesos i en lloc d'estar en la fase inicial (de la recuperació) tenim serioses preocupacions per si ens tornen a tancar", diu.

El futur de les persones incloses en un Expedient Temporal de Regulació d'Ocupació (ERTO) és un dels elements que més preocupen els analistes del mercat laboral. "Si els afectats per ERTO no s'han reincorporat a hores d'ara, és molt probable que molts d'aquests treballadors no tornin la feina", preveu García, que diu que "el gran temor" dels experts és què passarà un cop s'acabi la pròrroga dels expedients el 30 de setembre.

També serà llavors quan es podrà analitzar la repercussió de l'absència dels milions de turistes estrangers sobre l'economia després de les restriccions anunciades per Regne Unit i les recomanacions de no viatjar a Catalunya de països com França o Alemanya.

De moment, les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) mostren "xifres sense precedents" amb un descens del 6,48% d'ocupats, cosa que deixa el nombre de treballadors en 3.227.500 persones i la taxa d'atur en el 12,8%. En un any, s’han destruït 203.700 llocs de treball, dels quals 149.300 al serveis i 51.400 a la indústria.

 

Afectació laboral real

Aquestes dades no reflecteixen totalment l'impacte real de la covid-19 sobre el món del treball. Entre abril i juny, s'han perdut 223.700 llocs de treball però els aturats només han pujat en 61.300 persones. En la categoria d'ocupats s'hi inclouen els milers d'afectats per ERTO que, ara mateix, no tenen el lloc de treball assegurat, segons els experts. El gran abast dels ERTO també es demostra en la reducció d'hores treballades durant aquest segon trimestre, que a Espanya han caigut un 22%, percentatge superior a l'augment de l'atur.

Si s'analitza la caiguda de les hores treballades i l'increment d'inactius –que han crescut en 166.000 persones per la dificultat de buscar feina durant el confinament– es conclou que el sotrac de la covid-19 és més fort que del que mostra la taxa d'atur, del 12,8%, explica Raul Ramos, catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona (UB). De fet, segons les dades que ha publicat l'economista Florentino Felgueroso la taxa s'enfilaria fins al 36% si s'afegeixen els desanimats, els que no busquen ni desitgen treballar i els afectats per ERTO.

Part de l'augment d'inactius són joves que no s'han pogut incorporar al mercat de treball, un fet que es pot considerar conjuntural, però els que tinguin una edat propera a la jubilació tindran "moltes dificultats" per trobar feina, segons Ramos.

 

Previsions

"Semblava que la situació a l'estiu milloraria i que la recuperació en 'V' seria possible però ara ja queda totalment descartat. Molts economistes deien a l'inici de la pandèmia que trigaríem temps a recuperar-nos i les dades lamentablement ho estan confirmant", diu el catedràtic d'Economia Aplicada a la UB, que assegura que la recuperació a la tardor dependrà de si "una segona onada és generalitzada" o si es pot reactivar l'activitat industrial amb les comandes d'altres països.

A finals d'any, la taxa d'atur real pot superar el 20% i, fins i tot, acostar-se al 25%, assegura l'economista i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) Sergi Jiménez que preveu un xoc "molt fort" de l'ocupació i dificultats de recuperació en molts sectors. "Les implicacions de perdre entre un 12 i un 15% del PIB són molt fortes", recorda. "Arribarà l'hivern i serà realment dur perquè encara tindrem molta incertesa, la gent no sabrà si té covid o un refredat i ens trobarem amb un atur disparat", afirma.

 

Mesures urgents

Davant d'aquesta situació, els economistes reclamen a les administracions actuacions urgents. El catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UB Jordi García demana, primer de tot, "mesures purament sanitàries" que no siguin "quedar-nos a casa" per poder tenir els contagis controlats i poder mantenir l'activitat econòmica. "Els responsables polítics han tingut temps per fer programes de contingència de manera anticipada", remarca.

A continuació, García demana identificar línies de despesa prioritària com la sanitat, l'educació o la competitivitat empresarial, gestionar els recursos de "manera eficient" i evitar que la situació es converteixi en una excusa per "generar tot el deute del món". "Fa temps que avisem que la situació s'està complicant i anirà a pitjor. Hem perdut molts mesos. Necessitem prendre mesures ja perquè si esperem que arribin els fons europeus no arribarem a temps i si esperem que acabin els ERTO, tampoc", diu García.

En la mateixa línia, Oriol Amat, vicedegà del Col·legi d'Economistes reclama a l'Estat que posi tots els esforços per "salvar les empreses" sense tenir en compte els increments de deute o de dèficit. "Estem parlant d'una crisi molt profunda però que s'espera que sigui de durada curta. (..) Cal allargar els ERTO, els préstecs de l'ICO i l'ICF posant més diners i menys paperasses i ajudes directes que intentin incidir en el model econòmic", ha afegit el també catedràtic d'Economia Financera a la UPF.

Segons Jiménez les possibilitats de recuperar el mercat laboral a curt termini "són baixes" i, per això, cal pensar a "llarg termini" per intentar que a la propera crisi l'economia "sigui més sòlida". "Perquè pateixen menys les economies del nord? Perquè estan menys especialitzades en turisme", explica. "Calen mesures a llarg termini i apostar per la indústria, els serveis, el sector tecnològic", afegeix.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats