81 – Real Madrid (13+21+23+24): Hanga (7), Causeur (17), Deck (7), Yabusele (4) y Tavares (25) -cinc inicial-, Rudy Fernández (5), Poirier (7), Llull (9) i Taylor (-).
74 – Barça (10+23+23+18): Calathes (12), Higgins (4), Kuric (8), Mirotic (14) y Davies (4) -cinc inicial-, Sanli (3), Sergi Martínez (-), Smits (9), Laprovittola (2), Abrines (-), Exum (13) i Jokubaitis (5).
Una nova exhibició de Walter Tavares va permetre al Reial Madrid fer-se aquest diumenge amb el seu trenta-sisè títol de Lliga en imposar-se, en el quart partit de la final, a un Barça que ho va intentar tot, es va mantenir en la lluita gràcies als seus triples i va arribar amb opcions al moment decisiu, però va ser incapaç de contrarestar l’aclaparador domini del pivot capverdià sota cèrcols (81-74).
Amb 25 punts, 9/11 en tirs de dos, 7/7 en tirs lliures, tretze rebots -set ofensius- i 41 crèdits de valoració, l’interior blanc va ser fonamental per evitar un cinquè partit al Palau Blaugrana, igual que el seu company Fabien Causeur, autor de 17 punts.
Amb un 7-0 de sortida, el Reial Madrid va semblar saltar més endollat a la pista. Un dia més, el rebot ofensiu era seu i compareixia al WiZink Center amb les idees més clares que el seu oponent, que va trigar tres minuts a anotar la primera cistella, un tir còmode de Nikola Mirotic que va ser l’exigu botí blaugrana després de set minuts de disbarat i contínues pèrdues.
El Barça no trobava solucions en atac per a desesperació de Sarunas Jasikevicius, que no parava d’arengar uns jugadors que intentaven compensar, a força de defensa, la seva erràtica arrencada, encara que tornaven a patir davant el domini sota cèrcols de Tavares.
Només Rokas Jokubaitis, des de la banqueta, aportava punts i criteri en un equip català que, sense rebot, almenys aconseguia mantenir-se a l’aguait al final del primer quart gràcies al desencert exterior dels blancs en els primers deu minuts, en què només van ser capaços d’anotar un dels seus set llançaments des del perímetre (13-10, min 10).
Després de la primera pausa, Sergio Llull va entrar en ebullició i, amb sis punts seguits i una de les seves cistelles impossibles, va esperonar els seus i va liderar una nova estirada al marcador. Un altre veterà, Rudy Fernández, va augmentar la bretxa a catorze punts amb un triple que va elevar el parcial de sortida a 11-0 (24-10 min 13).
Les alarmes es van encendre al Barça, que en veure’s contra les cordes va tirar d’encert exterior per reconduir la situació. I ho va fer en gran, amb cinc triples amb la firma d’un inspirat Dante Exum (2), Mirotic, Kyle Kuric i Nick Calathes a qui els amfitrions -que a aquestes alçades ja perdien la batalla pel rebot- només van poder respondre amb un parell d’accions de Tavares, i per això al descans la batalla es va equilibrar al màxim (34-33, min 20).
La final va entrar en una fase de màxima igualtat. Després del pas per vestidors el Reial Madrid va continuar estirant el bon moment del capverdià i de Causeur, però el Barça responia des de la línia de 6,75 mitjançant Kuric i Mirotic. El pivot madridista, amb sis punts més al seu compte i un tap estratosfèric a l’hispanomontenegrí que va aixecar les grades, se’n va anar a la banqueta fos i entre ovacions, deixant el seu equip al davant.
Res no estava decidit perquè els blaugranes es mantenien a l’aguait, conscients que una nova derrota els deixava sense el títol. Cada vegada que els jugadors de Chus Mateo escondiaven escapant-se, els defensors del títol reaccionaven, deixant el desenllaç per a un final que es preveia d’alta tensió.
A nou segons del final del tercer quart, Corey Higgins va posar per primera vegada el Barça al davant, encara que Vincent Poirier va tenir temps per tornar des del tir lliure l’avantatge al Reial Madrid de cara als últims deu minuts (57-56, min 30 ).
La tensió va augmentar en acostar-se l’hora de la veritat. Els punts arribaven amb comptagotes i, amb el marcador en un puny, cada cistella costava un món. Els blancs, amb un triple d’Hanga, un 2+1 de Tavares i una cistella sota cèrcols de Deck, es van donar un respir després d’un parcial de 10-3 que els va començar a fer somiar amb el títol.
De nou, els de Jasikevicius van intentar acostar-se a base de triples, però aquesta vegada l’estratègia no els va funcionar. A quatre minuts del final, l’avantatge blanc era de vuit punts (69-61), fet que va obligar el tècnic lituà a parar el xoc per demanar un últim esforç als seus homes.
Però ni Tavares ni Causeur estaven disposats a jugar un cinquè partit. L’aler francès, amb vuit punts al capítol definitiu, va encarrilar una victòria que suposa un nou títol de Lliga per al Reial Madrid. Un any després, el Barça va cedir la corona.
