Entre 2001 i 2011, la temperatura de la capa de gel de Groenlàndia va ser 1,5 °C més càlida que la mitjana del segle XX, fet que la converteix en la dècada més càlida de l’últim mil·lenni, segons un estudi de les temperatures a l’illa, essencial per al clima mundial.
Per fer l’estudi, les conclusions del qual es publiquen aquest dimecres a la revista Nature, els científics han reconstruït les temperatures al centre-nord de Groenlàndia i les taxes de fusió del gel entre el 1.100 i el 2.100.
A causa de la mida i la gran quantitat d’aigua que emmagatzema (uns tres milions de quilòmetres cúbics), la capa de gel de Groenlàndia té un paper fonamental en el sistema climàtic mundial.
Per exemple, si no es redueixen les emissions globals, s’espera que el desglaç de Groenlàndia elevi 50 centímetres el nivell global del mar el 2100.
Des de fa anys, les estacions meteorològiques situades a les vores d’aquesta capa de gel (a la costa) registren un augment de les temperatures, però la comprensió dels efectes de l’escalfament global al centre de l’illa és limitada per la manca d’observacions a llarg termini.
Ara, l’estudi publicat a Nature i liderat per experts de l’Institut Alfred Wegener i del Centre Helmholtz de Recerca Polar i Marina (AWI) presenta proves contundents que els efectes de l’escalfament global han arribat a les zones remotes i elevades del centre-nord Groenlàndia.
“La sèrie temporal que recuperem dels nuclis de gel recull de manera contínua dades de més de 1.000 anys, des de l’any 1000 fins al 2011. Aquestes dades mostren que l’escalfament del 2001 al 2011 difereix clarament de les variacions naturals de l’últim mil·lenni. Tot i que era d’esperar a la llum de l’escalfament global, ens va sorprendre com n’era d’evident aquesta diferencia”, comenta Maria Hörhold, glacióloga de l’AWI i autora principal de l’estudi.
En un esforç sense precedents, Hörhold i els seus col·legues van perforar nuclis de gel de cinc llocs analitzats a la dècada de 1990 per reconstruir l’evolució de la temperatura del gel del centre-nord de Groenlàndia entre 1100 i 2011.
Les temperatures es van reconstruir fent servir un únic mètode: mesurar les concentracions d’isòtops estables d’oxigen dins del gel, que varien en funció de les temperatures imperants en els moments de formació del gel.
A més, l’equip també va reconstruir l’evolució del desglaç.
Tot això els va permetre recollir un important conjunt de dades amb què millorar la comprensió de la dinàmica de fusió de la capa de gel i calcular millor les projeccions de pujada del nivell del mar en el futur.
L’estudi conclou que les temperatures recents al centre-nord de Groenlàndia són les més altes dels darrers mil anys.
De mitjana, la temperatura reconstruïda per al període 2001-2011 va ser 1,7 °C més càlida que la del període 1961-1990 i 1,5 °C més càlida que la de tot el segle XX.
Els autors afirmen que aquestes temperatures són resultat d’una combinació de variabilitat natural i de l’escalfament climàtic iniciat al segle XVIII per l’activitat humana, i asseguren que aquest escalfament ha provocat un desglaç al centre nord de Groenlàndia que pot augmentar a mesura que es perdi més gel de la capa.
Finalment, conclouen que el clima de la capa de gel de Groenlàndia està molt desvinculada de la resta de l’Àrtic “que ha demostrat tenir una dinàmica pròpia”, defensa Thomas Laepple, investigador de l’AWI i coautor del treball.
Els autors creuen que la dinàmica pròpia de Groenlàndia és perquè l’alçada de la capa de gel de l’illa està més afectada pels patrons de circulació atmosfèrica que altres parts de l’Àrtic.
