1 – CD Tenerife: Soriano; Moore, Sergio González (Carlos Ruiz, m.46), José León, Mellot (Alex Muñoz, m.77); Mollejo, Alexander (Andrés, m.81), Aitor Sanz, Bermejo (Elady, m.64); Mario González (Shashoua, m.64) y Enric Gallego.
3 – Girona: Juan Carlos; Arnau (Jairo, m.90), Santi Bueno, Bernardo, Juanpe, Valery; Aleix García, Pol Lozano, Iván Martín (Samu Saiz, m.18) (Víctor Sánchez, m.84); Alex Baena (Terrats, m.90) y Stuani(Bustos, m.84).
Gols: 0-1, M.41: Stuani, de penal. 1-1, M.59: Carlos Ruiz. 1-2, M.68: José León, en pròpia porta. 1-3, M.80: Arnau.
El Girona FC va aconseguir tres anys després el retorn a la Lliga Santander després de guanyar a l’Heliodoro Rodríguez López un somnolent CD Tenerife que, gairebé que en cap fase del partit, va poder contenir la més ambició visitant, que va vèncer per un gol a tres.
El conjunt visitant va trencar el seu malefici en les fases de promoció en què mai no havia aconseguit el seu objectiu. L’ascens, a més, reafirma el seu tècnic, Michel que va aconseguir pujar a la primera divisió per tercera vegada a la seva carrera i amb tres equips diferents. Amb el Rayo Vallecano i l’Osca també ho va aconseguir.
El Tenerife en tenia prou amb l’empat. Al Girona no li servia més que la victòria després de l’empat resultat en el matx d’anada. Aquesta situació va ser evident des del principi. L’equip visitant es va mostrar molt més ambiciós que l?illenc.
Aquesta cobdícia catalana més gran va propiciar una clara superioritat en el maneig de la pilota, amb reiterades aproximacions al marc local, però sense enfilar cap jugada prou compromesa per posar en perill el marc custodiat per Soriano, almenys a la primera hora de joc.
Just transcorregut aquest període de temps el Tenerife va poder lliurar-se de la pressió a què li tenia sotmès el seu rival, produint-se, a més, la seva primera arribada a l’àrea rival, amb un ras xut de Mario, que lleugerament escorat a la dreta, va enviar la pilota a les mans de Juan Carlos.
Tot seguit va ser Aleix García, a l’altra porteria, el que també va temptejar les habilitats de Soriano, però el meta va respondre sense dificultats davant el llançament des de fora de l’àrea de l’atacant català, mentre que instants després va ser Samu Saiz des de la mateixa posició. que sí que va posar problemes al porter.
Però tot va experimentar un radical tomb, almenys per a l’hoste local, a la recta final d’aquest període, un llançament llunyà de Juanpe el va desviar amb la mà el defensor local Sergio González, jugada que va acabar amb la pilota al punt de penal, i que Stuani es va responsabilitzar del seu llançament per avançar així el seu equip.
D’aquesta manera, i amb un Girona molt més resolutiu, tant sobre el terreny de joc com al marcador, va concloure la primera part, per reprendre’s el joc un quart d’hora més tard en un context idèntic gairebé que a l’inicial, almenys a la tinença de la pilota, fins que, a poc a poc, el Tenerife es va despertar de la seva letargia.
Un llançament d’Aitor Sanz des de fora de l’àrea (m.53) que va detenir Juan Carlos amb seguretat va ser l’inici d’una esperançadora fase, amb una altra rematada de cap de Carlos Ruiz, que se’n va anar fora, van fer albergar l’esperança de la remuntada.
Aquest cop de cap va semblar un clar presagi de la següent jugada, ja que el mateix jugador i també de cap, aquesta vegada al segon pal (m.59), va empatar el matx al rematar a gol una centrada d’Alexandre des de la banda dreta.
Però tot va tornar a experimentar un radical tomb quan una centrada d’Àlex Baena ho va intentar aclarir José León (m.68), però la pilota va agafar la direcció de la xarxa de Soriano i davant del seu desesperat intent d’interceptar la seva trajectòria només va poder veure com finalment entrava.
Ja tot per a l’equip canari es va convertir gairebé en un miratge, ja que novament no només es veia amb un marcador advers sinó també superat per un rival molt més qualificat i, sobretot, intel·ligent, que va tenir temps encara per marcar un nou gol .
Aquesta vegada va ser Arnau qui va aprofitar una badada de la defensa local per rematar a gol al segon pal una centrada des de l’esquerra d’Aleix García, tant que no només va sentenciar els locals sinó que, a més, va certificar l’ascens a la màxima categoria del quadre gironí.
El Girona de Marc Gasol també arriba a l’ACB
60 – Movistar Estudiantes (14+16+17+13): Faggiano (11), Dee (8), Beirán (13), Durisic (4) y Larsen (4) -cinc inicial-; Martín (3), Sola (4), Dos Anjos (7), Urtasun (4) i Arroyo (2).
66 – Bàsquet Girona (19+15+24+8): Urtasun, Fjellerup (19), Franch (2), Jawara (9) y Gasol (11) -cinc inicial-; Vila (3), Sàbat (9), Vecvagars (13), Stürup i Sorolla.
El Bàsquet Girona de Marc Gasol ja és de la Lliga Endesa després de vèncer aquest diumenge el Movistar Estudiantes per 60-66 al pavelló de Fontajau al partit per l’ascens de la fase final de la LEB Or.
Girona tornarà a gaudir de l’elit del bàsquet 14 anys després de la desaparició de l’Akasvayu Girona, mentre que l’Estudiantes, que a inicis de curs era el gran favorit a l’ascens directe per història, nom, pressupost i plantilla, haurà de jugar un any més a la divisió de plata.
Fontajau va presentar un ple absolut. I el primer que va celebrar, abans que cap cistella, va ser el nom de Gasol al quintet titular. S’havia retirat lesionat i coixejant al tercer quart de la semifinal i la seva participació a la final semblava difícil, per la qual cosa veure el seu ’33’ al parquet va ser una notable empenta anímica per a l’afició i per a l’equip català.
El Girona va començar el partit amb ambició i amb un triple de Josep Franch (0-3). Aviat es va col·locar amb cinc punts de renda (2-7), després d’una cistella de Gasol. Però l’Estudiantes es va despertar i es va posar per primer cop al davant amb un xut de tres de Lucas Faggiano (12-9), culminant un il·lusionant parcial de 10-2.
L’avantatge per als amfitrions va tornar als cinc punts al final del primer període (14-19), amb dues penetracions consecutives d’Albert Sàbat i un xut de Kaspars Vecvagars. I va créixer fins a les vuit unitats a l’inici del segon quart, amb un triple d’Èric Vila (14-22). El Girona ja no va tornar a cedir la iniciativa.
El primer acte va estar ple d’alternatives. L’Estudiantes es va col·locar a dos punts (20-22) després de cistelles d’Àlex Urtasun, Adams Sola i Felipe Dos Anjos, però dos triples consecutius de Vecvagars van frenar la reacció (20-28). Karamo Jawara va portar el màxim avantatge fins als dos dígits (20-30), davant d’un Estudiants que patia i que va perdre sis pilotes abans que el Girona extraviés el primer.
L’encert als triples marcava el partit. El Girona va convertir cinc dels seus nou primers intents; l’Estudiantes, un. El segon triple madrileny va portar la firma de Johnny Dee. I el mateix base nord-americà va tancar el segon quart amb un tret sobre la botzina (30-34).
El tercer període va arrencar amb dues cistelles de Gasol i Javi Beirán, els dos campions del món que van trepitjar la pista de Fontajau. L’Estudiantes va continuar dominant el rebot (27-16 al final del tercer quart, 9-1 en atac), però no trobava la fórmula per domar l’ímpetu amfitrió i per fer callar la il·lusió de Máximo Fjellerup (17 punts als 30 minuts) i Gasol.
L’escorta i el pivot van elevar el màxim avantatge fins als 12 punts amb dos 2+1 seguits (37-49) i van fer explotar Fontajau. I Vecvagars la va portar fins als 13 amb el tercer triple en tres intents (39-52). Van ser 14 després d’un triple i una cistella de Sàbat (43-57). El matalàs creixia, sense treva.
El període definitiu va començar amb 47-58 i amb un triple de Javier Beirán. El Girona no va saber anotar als tres primers minuts i Nacho Martín va ressuscitar les opcions madrilenyes (52-58). Un nou triple de Beirán, des de molt lluny, un tir lliure de Dee i una cistella de Faggiano van abaixar la diferència a dues dianes (58-60). El parcial va ser de 11-2, fins que Fjellerup (19) i Gasol (11) van frenar la sagnia (58-64). El Girona va recuperar el pols a temps per cantar un triomf històric.
