El Gremi de Jardineria de Catalunya veu amb “molta preocupació” l’actual situació de sequera que els ha obligat a aplicar restriccions per al reg de jardins i lamenta que es repeteixi la situació viscuda el 2008. Des d’aleshores, el sector ha fet “els deures”, reivindica el president de l’entitat, Miquel Marín, que sosté que se senten de nou senyalats. “No se’ns està tractant massa bé”, lamenta. En els darrers quinze anys, els professionals han optat per plantes que consumeixen menys recursos hídrics. Des d’Estudi de Jardineria (La Selva), per exemple, aposten per substituir la gespa dels seus clients per plantes arbustives i herbàcies. Al Berguedà, Konvent proposa una residència artística per repensar els usos de l’aigua en la jardineria.
Segons Marín, en els darrers anys, els professionals han tendit a fer jardins “cada cop més eficients hídricament”, gràcies a l’ús de plantes més adaptades al clima mediterrani que exigeixen menys aigua. “Fa 20 anys, tenir romaní o farigola era estrany. Ara mateix, tothom accepta plantes aromàtiques a casa nostra”, apunta.
Jardins del Mediterrani
Un exemple pràctic de jardineria adaptada al clima de la zona és el de la Mercè Trias i en Jordi Piera,que van fundar l’any 1996 Estudi de Jardineria, una empresa de jardineria “respectuosa amb l’entorn i l’estètica de la Mediterrània”. Entre els seus projectes, hi ha els jardins de l’hotel Eden Park de Vilobí d’Onyar i el de l’Hostal Spa Empúries però cada cop són més els particulars que s’uneixen a la seva “filosofia” per comptar amb jardins més adaptats al medi i a una falta d’aigua recurrent.
Aquesta filosofia ha fet que, paradoxalment, durant aquest any extremadament sec no hagin deixat de treballar. “Tenim molta feina. Hem notat que cada cop hi ha més gent que demana això”, explica la Mercè. “Fem moltes remodelacions de jardins perquè la gent veu que els arriben factures molt altes i que a l’estiu el jardí no és tant bonic”, afegeix. Per això, explica, substitueixen la gespa per plantes arbustives i herbàcies i juguen amb graves, pèrgoles i arbrat per crear zones d’ombres.
“Ho substituïm per espècies que no necessiten tanta aigua”, remarca Trias. Tot i que no és una de les seves prioritats, en aquells entorns on és més habitual tenir-hi gespa –zones amb piscines- en posposen la plantació a la tardor. “De fet, és la millor època per plantar”, explica.
Entre les espècies amb les que treballen, hi ha el llentiscle (extremadament resistent a la sequera), el marfull, el tamariu o les murtres. També romaní, espígol o gramínies. “Nosaltres ens adaptem al lloc on fem els jardins”, afegeix Trias.
Una residència artística al Berguedà per repensar els usos de l’aigua en la jardineria
Una altra opció és la de la jardineria de mínims. Konvent és un espai creatiu autogestionat que habita un antic convent de monges del segle XIX a Cal Rosal, a Berga. Els espais interiors i exteriors s’han anat recuperant amb el temps, i la jardineria també hi ha jugat un paper important. La seva aposta també ha estat pels arbres i les plantes autòctones, de l’entorn.
El director de Konvent, Pep Espelt, explica que això no només evita atacs d’insectes, sinó que també s’estalvien haver de tirar fertilitzants, i el resultat és un jardí “més equilibrat”. En aquesta línia, els jardins del Konvent són espais “de mínima intervenció”. De fet, Espelt assegura que hi dediquen entre tres i cinc hores al mes. “Fem servir zero aigua, deixem que la pluja ho equilibri”, afegeix.
La sensació que donen els espais exteriors és d’estar “asalvatjats”. “Les plantes no estan domesticades”, explica Pep Espelt. “Pot semblar que ho tinguem descuidat, però justament juguem amb aquestes plantes perquè no necessiten cap mena de cura, ni adobs, ni aigua, que és cap on anem”, explica. Per Espelt, un jardiner és aquella persona “que no la veus però fa que la natura s’aguanti”. En contraposició a aquesta tradició, explica, només cal anar 100 quilòmetres al nord, a França, on es veu clarament que és l’home o la dona qui controla la natura. “És un altre tipus de jardí. Nosaltres apostem perquè la natura faci la seva”.
En la línia de repensar els nous models que caldria establir en relació a l’ús de l’aigua i la jardineria, Konvent ha obert una convocatòria perquè jardiners, paisatgistes, urbanistes o arquitectes hi facin una residència de cara a l’octubre. “Creiem que és ara que cal fer la feina de pensar i repensar sobre el problema que tenim amb l’aigua, perquè d’aquí un temps no tinguem la necessitat de preocupar-nos si l’aigua hi és o no hi és”, apunta.
Espelt opina que cal un canvi global en la percepció sobre com han de ser els jardins. Critica que es ve d’una tradició on les plantes “sempre han de tenir flors”, una idea que es va forjar arrel del procés d’industrialització de l’agricultura i l’ús de nitrats. “Hem de començar a aprendre que hi ha un jardí d’estiu, un d’hivern, un de tardor i un de primavera. El de primavera és verd i abundant, però el de l’estiu ha de quedar sec”, explica.
El Gremi rebutja un conflicte entre sectors per l’aigua
En línia amb els nous models de jardineria, cada vegada més clients tendeixen a utilitzar menys gespa. La gespa requereix molta més aigua, i cada vegada més s’opta per dosificar-la utilitzant un sistema de degoters en lloc d’aspersors. Pel president del Gremi de Jardineria, Miquel Marín, el sector ha fet “els deures” i no se l’hauria de posar en el mateix sac que d’altres que no han pres mesures davant l’actual situació, que continua sent d’intensa sequera tot i les pluges dels darrers dies en alguns punts del país.
Preguntat pel permís al sector turístic de poder omplir piscines tot i la intensa sequera, Marín, rebutja entrar en “una guerra entre sectors”. “Tots tenim llocs de treball a mantenir”, assenyala Marín. “El que hem de ser és eficients en tots els sectors, m’agradaria que el turisme fes la seva feina per ser el màxim d’eficients com nosaltres ho hem fet el 2008, com la pagesia ha fet en part i té intenció de seguir-ho fent”, continua Marín. “Si cada cop que hi ha sequeres ens hem de barallar, no és la manera, la manera és fer una bona gestió de l’aigua”, afegeix.
En una entrevista a l’ACN, Marín recorda que en el darrer episodi greu de sequera, al 2008, el sector va ser un dels “principals afectats”. Aleshores, la crisi hídrica es va traduir en una davallada del 50% de la facturació i el tancament d’un 30% de les empreses agremiades. “D’un dia per l’altre, es va prohibir regar, i això és matar el sector”, rememora el president de l’entitat, que ara celebra que almenys que puguin fer “recs de supervivència” i, per tant, afegeix, mantenir l’activitat i part de la feina de moment.
Actualment, el sector de la jardineria està format per 4.500 empreses que donen feina a 28.000 persones, segons dades del Gremi de Jardinera de Catalunya. Tant en el sector públic com privat, Marín assenyala que la jardinera és responsable del 4% del consum de l’aigua mentre la pròpia administració reconeix que té un problema de fuites de l’ordre del 25% en la xarxa de distribució. “Parlen de 134 hectòmetres cúbics, això és molta aigua”, s’exclama.
