Clam unitari del món local del Pirineu per exigir al Govern un “tracte especial” en les mesures del Procicat per combatre la pandèmia en aquest territori. Alcaldes, presidents de Consells Comarcals del Ripollès i de l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i l’Aran i la síndica aranesa, han consensuat un manifest on reclamen restriccions comarcals i més mobilitat entre pobles veïns.
En una reunió telemàtica amb més de seixanta participants, han remarcat que la seva és una realitat molt diferent a les zones més urbanes de Catalunya i que les mesures s’han d’ajustar al fet que tenen una baixa densitat de població i unes especificitats concretes. “Som el 18% del territori català, però només l’1% de la població”, remarquen.
“Mesures diferenciades per a territoris que són diferents”. Això és el que aquest dijous han reclamat representants del món local de tot el Pirineu en una reunió telemàtica on s’ha consensuat un manifest.
El text recull el compromís del món local amb la lluita contra la covid-19, l’agraïment al personal sanitari i social i el suport a la ciutadania, sectors econòmics així com l’escalf a les víctimes.
I en clau més política, reclamen a la Generalitat i al govern espanyol que es tingui en compte la “realitat i la singularitat del territori del Pirineu, amb extensió territorial, baixa població, baixa densitat de població, nuclis i unes especificitats pròpies”. I que hauria de comportar mesures concretes com ara confinament comarcal i no pas municipal.
Consideren que mesures com el tancament del comerç no essencial durant el cap de setmana o les franges horàries establertes per a la restauració “no tenen sentit” i que, massa sovint, “estan concebudes en clau metropolitana”.
Per això, reivindiquen una descentralització de la presa de decisions i l’escolta de les demandes del territori, “tenint present la lleialtat institucional que sempre ha mostrat aquesta regió envers el Govern”.
Mesures amb més antelació i ajuts
Alhora, se sol·licita que les restriccions s’anunciïn amb marge de temps i que vagin acompanyades de compensacions econòmiques “ràpides i adequades”. “Les empreses i negocis no funcionen com un interruptor que es pugui anar encenent i apagant”, remarquen al text.
Paral·lelament, també es reclama que es tingui en compte el caràcter transfronterer de la majoria de comarques d’aquesta franja, per permetre la mobilitat almenys entre el Ripollès i el Vallespir, l’Alta i la Baixa Cerdanya, l’Alt Urgell amb Andorra, la Vall d’Aran amb els municipi occitans veïns o l’Alta Ribagorça amb la resta de la Ribagorça.
Durant les properes hores, alcaldes, presidents i la síndica signaran el manifest, que s’adreçarà a diversos departaments de la Generalitat, a diversos ministeris espanyols, així com als governs d’Andorra i França. També s’obrirà al teixit empresarial, per tal que hi pugui mostrar el suport. Els participants han expressat la voluntat de repetir aquestes reunions amb representants locals del Pirineu de forma periòdica.
“Ja n’hi ha prou de posar-nos al mateix sac”
Per part del Ripollès, hi han participat nou alcaldies, a més del president del Consell Comarcal, Joaquim Colomer. Coincideixen que aquest territori té unes característiques que el fan singular i sovint les mesures del Procicat són “incoherents i excessives”, segons Colomer. En aquest sentit ha precisat que la realitat del Ripollès és la mateixa que a l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran malgrat estar circumscrit al de Girona.
Així mateix ha insistit que no es pot tractar de la mateixa manera el Ripollès, amb 26 habitants per quilòmetre quadrat, que el Barcelonès, amb 15.000. “Ja n’hi ha prou que ens posin al mateix sac” ha sentenciat. I ha apuntat que “no s’acaba entenent com hi pot haver un confinament municipal, que és insostenible i impracticable”, especialment en pobles petits i sense serveis, els habitants dels quals s’han de “justificar de manera continuada per satisfer necessitats bàsiques”.
En tant que president del Fòrum comarcal de l’Associació catalana de municipis i comarques, ha explicat que des de l’organisme s’ha reclamat poder participar a les reunions del Prociat per aportar-hi, així, la visió municipalista. Una petició que, malgrat ser reiterada, no ha obtingut resposta.
En definitiva, el president ha carregat contra la gestió de la Generalitat tot qualificant-la de “desgovern” i ha retret un cop més que no es tinguin en compte les peticions del territori.
