El Tribunal Suprem ha confirmat els cinc mesos de presó a un mosso d’esquadra que donava una classe de maneig d’armes i va ferir amb una bala real una alumna a la cama el 2009. L’instructor, no va extreure les bales reals de l’arma que utilitzava per explicar-ne el funcionament, va fer córrer la peça corredissa, va apuntar endavant i va disparar un tret que va anar a parar a la cama d’una alumna i li va causar lesions greus amb pèrdua important de funcionalitat. L’Audiència de Barcelona el va condemnar per un delicte d’imprudència greu amb lesions que causen inutilitat, amb l’atenuant de dilacions indegudes.
Segons l’Audiència, “l’acusat va incomplir la seva obligació d’adonar-se que el carregador estava posat, va tornar a córrer la corredissa, amb la qual cosa l’arma va quedar preparada per disparar i va apuntar a davant, on l’alumna era dins de la seva trajectòria. Va pressionar el disparador, i per l’impacte a les mans del retrocés de l’arma va pujar lleugerament les mans de manera que el projectil va impactar a la cuixa de la cama dreta” de la víctima.
La sentència confirma que els fets són una imprudència greu i no menys greu com es postulava al recurs. L’alt tribunal ho argumenta assenyalant que “la qualificació de la imprudència que ha realitzat el tribunal és correcta, segons es desprèn del resultat de fets provats, i, sobretot, atenent el caràcter professional de qui estava fent l’ensenyament, ja que, en lloc d’utilitzar una arma simulada, o sense carregador, s’equivoca de forma greu i utilitza una arma carregada i amb bales per fer actes amb possibilitat de ser disparada l’arma i assolir algun dels assistents, com va passar. Fins i tot, el resultat va poder ser més greu com ocasionar la mort alguns dels assistents si la desgràcia hagués tingut com a conseqüència que la bala hagués impactat un òrgan vital d’algun dels presents. Amb això, la manca de previsió i diligència exigible no es pot qualificar com a menys greu com postula el recurrent, sinó que té un perfecte encaix en la gravetat d’una imprudència tal com utilitzar una arma carregada i ser disparada impactant en un dels assistents amb la conseqüència lesiva greu que s’ha produït i consta en els fets provats i en l’explicació del tribunal a la sentència”.
Analitza en aquest cas el tribunal les exigències de prevenció que en aquests casos s’han d’adoptar, analitzant la prova testifical respecte a les directrius dels instructors del centre i que s’exposen a cada curs referit que no han de portar l’arma de foc, i que si la porten ho han de fer sense carregador i sense bala a la recambra. No es pot admetre, com destaca el tribunal, que no s’hagués verificat que l’arma no anava amb carregador, ja que suposa un grau d’imprudència elevat no detectar o comprovar que una arma no està carregada quan serà utilitzada davant d’alumnes als quals s’està ensenyant actuacions de protecció, o de tir, pel risc que es disparés l’arma. I aquesta, en no adoptar les elementals i bàsiques mesures de seguretat, al final es va disparar, causant el resultat lesiu que consta en els fets provats.
El Suprem al fonament de dret cinquè determina la qualificació dels fets provats com a imprudència greu, desenvolupant un detallat estudi que exclou l’existència de dol eventual que derivés els fets a una pena de presó elevada, mantenint-los en la qualificació d’imprudència greu i exposant la jurisprudència d’aquest tribunal pel que fa a la diferència entre imprudència greu i menys greu. Posa de manifest l’evidència que el recurrent ni tan sols va mirar i va comprovar si l’arma estava carregada per molt que al·legui el contrari, ja que és una operació senzilla i fàcil que qualsevol persona, i més en aquest cas un professional, hauria d’haver comprovat i assegurar-se, si l’arma estava carregada o no. No es pot entendre des d’un punt de vista del professional que, simplement, es vegi de forma externa si està carregada, o no, sinó que s’ha de comprovar detalladament si l’arma va amb carregador i amb bala, o si no hi va, perquè no fer-ho suposa una imprudència greu. A més, el tribunal destaca clarament que no hi podia haver confusió, perquè si no hi havia el carregador es veia el terra. Així, atribueix al recurrent un elevat grau d’imprudència en no ser cerciorar-se prèviament ni tan sols de si hi havia carregador o no n’hi havia.
