Les obres d’art de Sixena del MNAC i el Museu de Lleida no tornaran a Catalunya. El Suprem va desestimar ahir els recursos de la Generalitat, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Consorci del Museu de Lleida contra la sentència de l’Audiència Provincial d’Osca, en la qual es declarava nul·la la venda de les 96 obres d’art del Monestir de Sixena, entre elles les 43 que van deixar l’equipament lleidatà l’11 de desembre del 2017 a mans d’agents de la Guàrdia Civil, emparats en l’article 155 aplicat a Catalunya i amb Íñigo Méndez de Vigo com a conseller de Cultura, en una jornada que va finalitzar amb la concentració de protesta de desenes de ciutadans.
Un any abans, el juliol del 2016, el Govern va autoritzar lliurar a l’Aragó les 53 obres del Monestir de Sixena dipositades al Museu Nacional d’Art de Catalunya, en compliment de l’execució provisional de la sentència.
En una sentència de més de 130 pàgines, el ple no considera vàlids els contractes de compravenda en entendre que la titular dels bens va ser una persona jurídica “diferent i independent de la que va actuar com a venedora”. La sala Primera del Suprem reconeix també “l’especial complexitat jurídica del litigi”, que justifica que no s’interposin costes en el procés.
La titular dels bens, segons la sentència, era la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Sixena, mentre que la que va actuar com a venedora va ser la Reial Ordre del Monestir de Sant Joan de Jerusalem de Valldoreix. Es tracta, segons el tribunal, d’entitats religioses “diferents” dotades per tant “d’una personalitat jurídica independent”.
Segons es recull en la interlocutòria, els bens en litigi formaven part d’un tresor artístic del Monestir de Sixena en la data en què va ser declarat Monument Nacional, pel qual el règim de protecció propi de la declaració “s’ha d’estendre també a aquest tresor artístic”. Tot i així, la sala no comparteix la causa de la nul·litat, apreciada per l’Audiència d’Osca, i vinculada a la infracció de les normes de protecció del patrimoni històrico-artístic i a la consideració dels objectes venuts “com a bens fora de comerç”.
Segons el text, els diversos règims jurídics de protecció que es poden aplicar als contractes no determinen la nul·litat de la venda i “ni des del punt de vista canònic ni des de la perspectiva de dret civil els objectes venuts poden qualificar-se com a “bens fora de comerç”, especifica el text. Tot i que, segons la interlocutòria, els contractes de compravenda en litigi “van complir els requisits de la legislació canònica”, no compleixen els “addicionals de la legislació civil”.
Concretament, el Suprem considera que l’Ordre del Monestir de Valldoreix no tenia facultat per disposar dels bens, ja que l’Ordre de Sixena era qui ostentava civilment la propietat de les obres. “No consta cap documentació formal i fefaent de l’acte o resolució canònica que resulti la fusió o integració en una única persona jurídica dels Monestirs de Sixena i Valldoreix”, apunta la sala.
En aquest sentit, el Suprem confirma el criteri de l’Audiència d’Osca quan entén que la validesa de les vendes “des del punt de vista canònic no equival al civil”. “El permís de la Santa Seu no pot equiparar-se, des del punt de vista jurídico-civil, a les autoritzacions administratives legalment exigibles”, recull el document.
De fet, la interlocutòria recorda que en els acords jurídics assolits amb la Santa Seu de 1979, l’Estat reconeix la personalitat jurídica civil i la plena capacitat d’obrar que la legislació canònica atribueix a totes dues ordres religioses com a “monestirs autònoms”, una modalitat de personalitat jurídica prevista en el codi de dret canònic. El Suprem també entén que l’acord inicial per al dipòsit “no genera interès propi per oposar-se a la restitució”.
Un plet que va començar amb una sentència favorable del Constitucional
Quan als anys 70 les monges de l’Ordre de Sant Joan de Jerusalem van abandonar el monestir de Sixena es van traslladar a Valldoreix (un monestir de la mateixa ordre). Per intercessió del bisbe de Lleida, Ramon Malla, la priora del monestir va vendre l’art del monestir que havia quedat abandonat a la Generalitat de Catalunya, unes transaccions que es van fer entre el 1982 i el 1994. Posteriorment el Govern d’Aragó va recórrer la compra alegant el dret de retracte.
El litigi va arribar al Tribunal Constitucional, que va donar la raó a Catalunya el gener de 2012. L’alt tribunal va estimar que en aquest cas Catalunya podia exercir la competència sobre els béns dipositats al seu territori amb independència del seu origen. Tampoc va reconèixer el dret de retracte a l’Aragó perquè les obres ja eren a Catalunya quan aquesta comunitat va assumir competències en patrimoni. Anys després el Govern d’Aragó va portar el cas als jutjats d’Osca, que va declarar nul·la la venda. Es va demanar l’execució provisional de la sentència i l’11 de desembre del 2017 la Guàrdia Civil va entrar al Museu per traslladar les obres a Sixena. La decisió del Suprem allunya l’esperança que es reverteixi la situació.
