Èm dejà ena corsa electorau entàs pròplèus eleccions ath Parlament de Catalonha, sense saber se celebraran eth pròplèu 14F, o ben ena primauèra. Dempús de sies mesi deth sòn neishement, eth Partit Nacionalista de Catalonha à artenhut es signatures entà podèr èster ua opcion a escuélher pera ciutadania. Aguesta candidatura la lidère un joen des Terres de Ponent tamb un equip multidisciplinar, ilosionat e dispausat a canvia’c tot. Era mia plena confidança en Enric Gracia, numerò un dera candidatura, arribe ath punt de tancar aguesta candidatura. Es Terres de Lleida, eth Pirinèu e Aran an de besonh naui lideratges e Enric Gracia e eth sòn equip son dispausadi a hè’c possible. Ath deuant, auran a toti es partits clàssics tradicionaus que se plegen, mès que dempús entre toti eri non vòlen qu’arren canvie. Uns partits, es qu’an governat enquiara dempús de tanti ans, sucursalistes de Barcelona entà conservar eth sòn status quo que illosionen tamb era tèrra prometuda e d’auti que s’an quedat sense cagira, se i vòlen tornar a sèir. Per contra, es partits estatistes deth règim deth 78, mos sotmeten a debats qu’arren an a vèir tamb es mancances des lheidatans, pirinens e aranesi. Ei ena nòsta man tornar a plaçar Lleida e eth Pirinèu ena vanguarda des oportunitats. Jo apòsti per Enric Gracia, eth sòn equip e eth PNC. Èm es tòns, som els teus.
L’existència humana és plena de dicotomies, de blancs o negres, de decisions i circumstàncies personals que ens defineixen –ni que...
Llegir més
