La manca de pluges i les altes temperatures al sud d’Europa han obert el debat sobre la gestió hídrica a la regió mediterrània, on el canvi climàtic serà especialment dràstic i els científics de la Unió Europea (UE) descarten “solucions miraculoses” per preservar l’aigua.
“No hi ha una solució miraculosa, no podem solucionar un problema d’aquesta complexitat i intensitat en tan sols un any. Cal desplegar un ventall de solucions que, amb el temps, creïn una resiliència per a l’aigua”, comenta un científic del Centre de Investigació Comuna (JRC, per les sigles en anglès) en una xerrada amb periodistes europeus durant una visita a la seu d’aquest organisme a Ispra (Itàlia) en què va participar EFE.
El Centre de Recerca Comú es defineix a si mateix com “el servei de ciència i coneixement de la Comissió Europea”, ja que els investigadors que hi treballen, en camps que van des de la nanomedicina fins al vehicle elèctric, tenen la missió d’aportar a les institucions europees estudis, dades i indicadors que ajudin a dissenyar millor les polítiques comunitàries.
En total, l’ens té sis delegacions repartides a diferents països de la UE, una de les quals a Sevilla, però és a la italiana d’Ispra, un petit poble al nord de Milà que viu a la vora del Llac Major, on el JRC allotja un Observatori Europeu sobre la Sequera que analitza tota la problemàtica de laigua.
Segons les seves dades, una cambra del territori de la UE es troba actualment en fase d’alerta per la sequera, una situació que enllaça amb el fet que el 2022 fos, segons les anàlisis del JRC, el més càlid dels últims 500 anys a Europa.
Davant la falta de grans nevades aquest hivern als Alps, que deixaran molt poca aigua durant el desglaç, els científics del JRC auguren que les properes setmanes, abans que arribi l’estiu, “seran claus per definir la disponibilitat d’aigua de l’agricultura “ a les collites properes als Alps, com la vall del Po italià.
En un informe del mes passat sobre la sequera, el centre ja va alertar sobre l’escassetat de pluges a Espanya, França i el nord d’Itàlia, i va mostrar la seva “preocupació” pel subministrament d’aigua als dos sectors més afectats per la sequera: l’agricultura i la producció d’energia, amb el seu impacte a les centrals hidroelèctriques.
Segons el parer del JRC, si a les zones amenaçades les condicions per practicar l’agricultura es tornen més complicades, “això requerirà una resposta” per part de les autoritats.
I aquesta resposta passa per “més inversions” que fomentin l’agricultura de precisió, amb la implantació de tècniques d’estalvi com el reg per degoteig, mentre que, a nivell general, aquest expert en gestió de l’aigua aposta per solucions econòmicament rendibles i adaptades a les necessitats locals.
A banda de la dessalinització, que és un procés més car i només apte per a zones de costa, o el reciclatge de l’aigua, els científics del JRC insisteixen en les bondats de les anomenades “solucions basades en la natura”, que consisteixen a intervenir en els ecosistemes per preservar el flux de laigua i la humitat del sòl.
“Si tens un bosc sa, tens sòls sans. Si conserves els aiguamolls, et funcionaran com un amortidor natural contra la sequera i també contra les inundacions”, a més són gratuïtes, diuen al JRC sobre unes estratègies que fomenten des de Brussel·les.
“Hi ha una situació preocupant i una tendència negativa, però ara tenim alguns camins sobre com trobar solucions: col·laboració més propera amb ciutats i regions i enfocament multidisciplinari amb diferents sectors”, va assegurar la comissària europea d’Innovació i Investigació, Mariya Gabriel, durant la visita al JRC.
Sigui com sigui, el risc de la desertització s’estén a zones mediterrànies com el sud d’Espanya, que serà un dels llocs més vulnerables de la UE a nivell climàtic segons les projeccions del Joint Research Centre, els investigadors del qual recorden que cada cop en queda menys temps que perdre per intentar revertir aquestes tendències.
