Els Jocs i els refugiats

Yusra Mardini és la nadadora que va quedar última en la seva competició i s’ha guanyat el respecte de tothom per la seva història personal. “Miró hacia atrás y no vio nada, miró hacia adelante y todo es ajeno” és un del poemes enviats a ACNHUR per commemorar els 70 anys de l’Estatut del Refugiat ( 28/07/1951). És la expressió més nítida i plàstica del que significa deixar-ho tot. Al món hi ha 82 milions de desplaçats i 26 milions són refugiats. Yusra és una refugiada, amb 17 anys va fugir de la guerra del seu país, Síria. L’Equip Olímpic dels Refugiats es va crear a les Olimpíades de Brasil, hi participaven 10 persones, ara en són 29 i d’onze països diferents. M’agradaria que alguna o algun dels seus atletes fos medalla d’or, sonaria l’himne olímpic i seria un crit al seu dret a refer la seva vida, i com diu un d’ells, fer una crida per la pau, la decència i la dignitat de tots el que fugen de la violència, sense renunciar als seus somnis. És important visualitzar l’Equip de Refugiats; ens expliquen a través de la seva participació, la seva condició de refugiats des de les seves histories personals, de supervivència i de resiliència, al mateix temps ens diuen la tasca tant important de l’esport com eina d’inclusió. Bon estiu!