Els jutjats de pau de la demarcació de Lleida van registrar un total de 48.088 actuacions durant l’any 2020, segons les últimes dades disponibles. La majoria d’elles pertanyen al Registre Civil (28.010).
Dins d’aquest àmbit del Registre Civil, la gran part d’actuacions són Certificats manuals (11.950), seguits dels Certificats Inforeg (10.010) i les inscripcions Inforeg (6.050). Així mateix, durant el 2020, els jutjats de pau de la demarcació van fer 11.154 actuacions en l’àmbit civil i 8.924 en l’àmbit penal. En total, a Lleida es van fer el 8,96% de les actuacions totals fetes a Catalunya durant el 2020.
En aquest sentit, destaca que Lleida, Cervera i Balaguer són els partits judicials que aglutinen els jutjats de pau que han registrat més actuacions. En primer lloc, hi ha Lleida amb 21.768 actuacions, seguida de Cervera, amb 9.771 i Balaguer, amb 8.585 actuacions. Per contra, Vielha és el partit judicial on els jutjats de pau van fer menys actuacions amb un total de 865. Al seu torn, al de Tremp s’han fet 3.202 activitats; a Solsona, 2.058 i a la Seu d’Urgell, 1.839.
Cal tenir en compte que a la demarcació hi ha 224 jutjats de pau, amb la casuística que a Tàrrega hi ha una jutgessa suplent. Aquests 224 jutjats podrien deixar de funcionar si s’aprova la llei orgànica d’eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia que prepara el govern espanyol.
Davant d’això, la resposta de la Generalitat és la de “plantar-hi cara”. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha assegurat els darrers dies des del Parlament que “des de Justícia hi plantarem cara” i ha reivindicat “el ferm compromís del Departament de defensar aquesta figura”.
Per la consellera, suprimir aquests jutjats comportarà que “hi perdrem molt”, ja que “allunyarem la justícia de la ciutadania, encarirem la Justícia, farem un trist servei a la percepció de la justícia de proximitat en benefici dels veïns i augmentarem la conflictivitat en els jutjats”. Així mateix, també ha afirmat que “l’escenari que desaparegui la figura no ens el podem ni plantejar”.
Cal recordar que hi ha jutjat de pau a tots els municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció. D’aquesta manera, a la demarcació de Lleida hi ha jutjat de pau a 224 dels 231 municipis. Així mateix, els jutjats de pau són òrgans unipersonals amb jurisdicció al terme municipal. Al capdavant del jutjat de pau, per tant, hi ha el jutge de pau, una figura que és elegida per l’Ajuntament del municipi i nomenat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per un període 4 anys. En aquest sentit, per ser jutge de pau només cal ser major d’edat, tenir la nacionalitat espanyola i no estar immers en cap causa d’incapacitat, ni d’incompatibilitat per a l’exercici de les funcions jurisdiccionals. A més a més, no cal ser llicenciat en dret.
D’altra banda, el Departament de Justícia de la Generalitat atorga el mòdul econòmic destinat als municipis de Catalunya on hi ha jutjat de pau per atendre les despeses d’aquests òrgans judicials. L’import individual es calcula d’acord amb la població declarada oficial per la revisió dels padrons municipals a 1 de gener de cada any.
De la mateixa manera, atorga un import complementari als municipis amb jutjat de pau on hi ha un centre penitenciari per compensar el volum superior de feina que això comporta.
Josep Gasia és el jutge de pau que hi ha al municipi d’Artesa de Segre (la Noguera) des de fa dos anys. Hi treballa els dilluns i els dijous, tot i que també disposa de cita prèvia per qüestions concretes. Gasia explica que, en el seu dia a dia, duen a terme diferents activitats, com ara certificats de naixements, de defuncions i de matrimonis. A més a més, en la part judicial, exposa que “estem treballant com a assistents dels jutjats d’instrucció amb notificacions de sentències”. En aquest sentit, també fan conciliacions veïnals sobre temes com disputes en finques o “problemes que surten a la vida diària”. Aquesta és bàsicament el seu principal eix d’actuació i concreta que si el problema és petit, s’intenta resoldre per aquesta via.
No obstant això, si el conflicte és més complicat, s’aconsella que busquin una via judicial més superior per intentar resoldre-ho. Gasia assegura que “tenim molta feina, tot i que és un poble petit perquè surten coses rebotades de tot arreu”. Així mateix, explica que bona part dels seus casos els pot resoldre i que no cal que arribin a instàncies judicials superiors.
En el seu cas, té dues secretàries i “van a tope”, assegura, mentre remarca que “cada dia tens sol·licituds”. En definitiva, resumeix que és una feina “entretinguda”. No obstant això, cal tenir en compte que no es tracta d’una feina a jornada completa. D’aquesta manera, ell –que ara està jubilat– hi va dos dies a la setmana, el dilluns i el dijous i també disposa d’un servei de cita prèvia per aquells casos que puguin sorgir més enllà dels dies que hi és present. “Ara mateix és una època de casament i tenim diversos expedients oberts”.
Fa dos anys va quedar bacant la plaça, “van considerar que podia fer la feina i vaig acceptar. És un mandat per quatre anys i ara sóc a la mandat, però no sé si arribarem”, explica. Precisament, arran de la notícia que podrien deixar de funcionar si s’aprova la llei orgànica d’eficiència organitzativa del Servei Públic de Justícia que prepara el govern espanyol, defensa que “a mi no em sembla bé, els jutjats van molt col·lapsats, encara que no ho sembli aquí fem feina. Si no es fa aquí i l’han de fer als jutjats, malament ho veig. Seria partidari que s’ho repensessin”.
Per la seva banda, Miquel Miret, jutge de pau de Camarasa des de fa 33 anys, defensa que els jutges de pau fan una “funció de servei al municipi”, ja que coneixen el “tarannà dels veïns” i “pot facilitar l’actuació”. De fet, exposa que des del sector “portem anys demanant que se’ns doni més feina” però la realitat és que se’ls hi ha anat traient competències durant els anys. Per exemple, abans també eren ells els que feien els aixecaments de cadàvers.
