“No em vaig adonar de com havia trobat a faltar viatjar; havia trobat a faltar volar, fins que es va sentir la veu del capità per l’altaveu amb l’anunci de benvinguda i de seguretat”, afirma en Nadzri Harif sobre la seva experiència de 85 minuts a la companyia Royal Brunei Airlines. És un dels testimonis d’un passatger d’un “vol panoràmic” —o “vols que no van enlloc”—, viatges en avió que surten i aterren al mateix lloc només al cap d’unes hores. “Venim d’una època amb moltes restriccions i s’han vist truncades moltes de les nostres opcions d’oci, que són activitats gratificants; una d’aquestes opcions pot ser el fet d’agafar un avió”, afirma Sílvia Sumell, psicòloga i que ha estat professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC. “Quan s’enyora una experiència, tornar-la a viure ens fa sentir més bé; el fet d’agafar un avió, encara que sigui per fer una volta i tornar al mateix lloc, ens fa sentir lliures i experimentar plaer, si ja era una activitat que ens resultava gratificant abans”, afegeix.
Una opció més de consum en temps de COVID-19
La COVID-19 ha condicionat i ha limitat el turisme, i les companyies aèries s’han vist considerablement afectades per aquest fet. Sembla, però, que aquests vols que no van enlloc són una opció més de consum i d’oci per a una població que troba a faltar volar. “El fet de no haver pogut anar de vacances o de no poder viatjar com de costum pot generar el sentiment que no s’han satisfet aquestes activitats i, per tant, aquests vols que no van enlloc es poden convertir en una activitat nova, gratificant i divertida”, detalla Sumell.
Aquesta alternativa l’han engegada diverses companyies aèries, com ara Royal Brunei Airlines (Brunei), EVA Air (Taiwan), All Nippon Airways (Japó) o Qantas (Austràlia). “Dubto seriosament que això fos una estratègia viable a l’Estat espanyol”, afirma Pablo Díaz, professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme. “La companyia que la dugui a terme ha de mesurar molt l’impacte positiu que tindrà per la repercussió en els mitjans (adornada amb una experiència amb valor afegit, com ara amb un xef, un DJ o qualsevol altre reclam), pels ingressos dels vols i per la reactivació d’avions immobilitzats, enfront de la possible mala imatge per pràctiques excèntriques i contaminants”, adverteix l’expert en turisme.
Experiències aèries amb més luxes
Gairebé tots els vols panoràmics tenen serveis de luxe: s’hi ofereix menjar local i regals, inclouen temàtiques divertides, s’hi convida a còctels i a pastissos d’aniversari, si escau, i el capità dona explicacions sobre els llocs que se sobrevolen. El recorregut es fa a una altura més baixa perquè els passatgers puguin admirar les vistes, alhora que gaudeixen d’una manera de volar diferent de la d’abans i viuen una experiència nova. “Tot i que aquests viatges no tenen una destinació final, estan pensats perquè siguin menys estressants que un de normal: no hi ha cues, són vols més relaxants, en què l’usuari se centra en altres estímuls, presta atenció a aspectes que abans li passaven desapercebuts —els núvols, el paisatge o els colors— i li permet centrar-se en sensacions i emocions noves”, detalla la psicòloga.
El preu d’aquests vols oscil·la entre els 450 i els 2.400 euros per viatge. “És obvi que tenir els avions i la tripulació a terra implica unes despeses que es poden compensar en part si aquestes iniciatives tenen un mínim d’acceptació, encara que la imatge de la companyia perilli des del punt de vista ecològic”, subratlla Díaz.
“Convé considerar-ho com una excentricitat que podria tenir certa repercussió mediàtica i cert públic ocasional, però no com una pràctica regular”, afirma Díaz. No obstant això, la realitat és que la setmana passada la companyia australiana Qantas va posar a la venda un vol de set hores en què se sobrevolen diferents zones del país i els bitllets es van esgotar en menys de deu minuts. “Per a algú que viatja molt, el que troba a faltar més és l’experiència mateixa de viatjar, tot el que pot comportar; no tant el viatge en si, sinó el fet d’entendre el vol com una part emocionant de l’experiència del viatge”, explica Sumell.
I la consciència ambiental?
Però aquesta pràctica té una doble cara i un alt impacte ecològic, ja que els vols d’aviació comercial són un dels transports més contaminants i més perjudicials per al medi ambient. “No solament això: a més, va en contra d’algunes tendències d’abans de la pandèmia, com ara la supressió de vols de recorregut curt relatiu (entre una hora i una hora i mitja) entre capitals europees ben connectades per alta velocitat ferroviària, i la vergonya de volar que transmetien certs moviments ecologistes (com el flygskam), que tenia impacte en la població de varis països amb consciència mediambiental (alguns estats nòrdics i centreeuropeus, principalment)”, conclou Díaz. De moment, a les xarxes socials les crítiques augmenten davant aquests vols aparentment innecessaris, i algunes companyies es plantegen compensacions de carboni per disminuir-ne l’impacte o l’ús d’avions que produeixin menys emissions.
