Hè pògui dies coneishèrem era resolocion dera Còrt Suprema des Estats Units respecte ath dret der avortament en País. Se ben, aguest dret demoraue recuelhut en ua senténcia der an 1973, era posicion deth màxim òrgan american a vengut a rectificar aquera resolocion.
Se hèssem un paralelisme tamb eth nòste ordre constitocionau, es drets son recuelhudi ena constitocion e d’aguesta emane eth mandat entà qu’eth Congrès des Deputats e eth Senat (òrgan de representacion territoriau) poguen crear legislacion de desvolopament mès o mens àmplia e/o restrictiva. Ei per aguest motiu que se beth un lieg eth BOE veirà ena promolgacion des leis coma tostemp aguesta obedís a un element der articolat dera constitocion. Era organitzacion institocionau des Estats Units ei clarament diferenciada respecte a un modèu, der Estat espanhòu, fòrça Europèu.
Quina ei era trascendéncia donques dera resolucion dera còrt suprema respecte ath dret ar avortament? Se ben non emane sus eth dret de manèra dirècta, dèishe aguest a qu’es estats membres en poguen auer era autoritat entà regolar-le tamb plea autonomia tostemp que non èntre en contradiccion tamb era nòrma superiora nacionau. Quauqui estats non an tardat guaire en suprimir un dret, eth der avortament, que mos pòrte a hèr ua reflexion generau. Coma ei possible qu’en sègle XXI encara parlam, e ua part deth mon en luite, per uns drets qu’eth marc convivenciau dejà auie assomit, interioritzat e enmercat enes marges d’ua convivéncia justa? I auríem de reflexionar.
