Lleida
15/33° C (sol)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


A la recerca d’un patíbul als afores de la Bordeta



Molts indicis apunten que Lleida executava als condemnats en un cadafal a la partida Quatre Pilans entre els segles XVII i XIX


Hi ha molts indicis que a Lleida, entre els segles XVII i XIX, s’executava als condemnats a mort als afores del barri de La Bordeta, a la fi del Camí de Picos que conduïa als turons de la partida Quatre Pilans.

Aquesta hipòtesi històrica neix de la curiositat d’en Josep Betriu, veí de La Bordeta, a qui sempre li va cridar poderosament l’atenció que en dos mapes de Lleida datats el 1707 hagués dibuixat un patíbul sobre un petit turó, presumiblement a prop d’on ara s’ubica la zona d’expansió urbanística de Torre Salses, entre La Bordeta i Magraners. En un dels plànols s’aprecia la forca buida i en l’altre hi ha un cadàver penjat, la qual cosa indicaria que es tractava d’un patíbul estable, al menys en aquella època.

Al plànol on hi ha el reu penjat es poden apreciar tres turons als afores de La Bordeta: el més gran correspondria amb la serra del Puigdevall; el segon estaria a l’altre costat de l’actual via de tren, i un tercer més proper a Magraners, que és on es veu la forca dibuixada. Encara que és difícil precisar la ubicació actual i concreta, es pot deduir que el patíbul es localitzaria en un promontori al costat de la zona urbanitzada de Torre Salses (abans de la Variant Sud). Avui dia, aquest lloc està plantat d’arbres descuidats i esdevé un mirador privilegiat sobre la ciutat. En tot cas, a simple vista no hi ha cap evidència que allà s’executés a ningú.

Però seguint amb la premisa històrica, Betriu recorda que, de petit, la gent gran es referia al Camí de Picos com l’accés pel qual es portava als condemnats a mort cap als afores de la ciutat i, en concret, cap a la zona descrita, a la partida Quatre Pilans de l’Horta de Lleida. L’antic Camí de Picos es correspon en l’actualitat amb l’avinguda Victor Torres i el carrer Galícia, que enllacen Cappont amb La Bordeta fins al carrer Palauet. Allà mor el camí, però en el passat seguia cap a Quatre Pilans per un recorregut que ara és difícil de determinar, segons Betriu. Amb tota probabilitat, el vial va quedar truncat al construir la línia de ferrocarril, cap a 1860. Sigui com sigui, a Betriu sempre li va cridar l’atenció el nom de Camí de Picos, ja que sospita que pot venir de l’accepció castellana “picota, derivada de pico, perquè els caps dels executats eren clavats a la punta o pic d’un pal o d’una columna”.

De fet, el veí afirma que als anys 90 del segle XX una persona gran li va explicar que a la fi del camí encara romania la vella picota, però en aquell moment no va anar a comprovar-ho i avui dia tot indica que, si va existir, està destruïda. Cal recordar també que a Cappont hi ha un carrer, que passa al costat de la Fira de Lleida, que es diu Camí de Picos i que segurament correspon, al menys parcialment, amb l’inici de l’antiga via que enllaçava el centre de la ciutat amb les afores.

A més, Betriu aporta una altra possible prova: es tracta d’un gravat de 1642 on apareix Lleida i una petita vila amb el nom, en francès, de Village de Villenonet que, sens dubte, correspon a Vilanoveta, que és el nom antic de la Bordeta. Als voltants es pot apreciar dibuixada una columna, que podria ser una picota i que, segons el veí, “s’ubica on hi ha el Camí de Picos”.

Amb tots aquests indicis, LA MAÑANA ha consultat a mitja dotzena d’historiadors que, en general, afirmen que aquesta teoria té “molta lògica”, encara que no poden confirmar-la ni donar detalls perquè, segons ells, és una temàtica desconeguda i molt poc estudiada de la història de Lleida. De fet, és molt escassa la informació sobre la toponima de la ciutat i de l’Horta, una matèria que segur que desvetllaria moltes incògnites sobre la història de Lleida.

LA VEU DELS HISTORIADORS

En primer lloc, Quintí Casals, professor d’Història Contemporània de la Universitat de Lleida (UdL), considera que aquesta zona de Quatre Pilans “podria haver estat un lloc temporal d’execució arran de la Guerra de Successió, ja que en Lleida havia diversos llocs on s’executaven als reus al llarg de la història, com la Plaça Sant Joan o la Plaça dels Gramàtics”.

Al seu torn, l’historiador de la UdL, Gabriel Ramon, creu que el dibuix de 1707 de la forca “assenyalaria un lloc on habitualment es feien execucions que, al marge de casos molt concrets, es feien a les presons o als afores de la ciutat”. També opinen que aquesta teoria té “molt sentit” i “lògica” l’arqueòleg Joan Ramon González i la historiadora i arxivera de la Diputació de Lleida, Teresa Ibars, tot i que aquesta afegeix que el Camí de Picos també pot tenir com a origen la paraula “pic” (cim d’una muntanya). Sobre això, Rodrigo Larios, especialista en la història de La Bordeta, sosté que aquest nom prové de la Torre Picó, que s’ubicava al costat del canal de Seròs.

Per la seva banda, l’historiador Manel Lladonosa assenyala que “a la gent se la penjava en diversos llocs i no es pot dir amb seguretat que aquest sigui l’origen del Camí de Picos”. Segons ell, “s’hauria d’investigar en els Llibres de Crims del Tribunal de Coltellades, que antigament exercia la justícia criminal a Lleida i que estan guardats a l’arxiu municipal”.

Finalment, Felip Gallart, escriptor i estudiós de la pena de mort a Lleida, va facilitar a LA MAÑANA bona part de la informació que podria corroborar que a la zona dels Quatre Pilans es van fer execucions de manera estable. En primer lloc, va explicar que les forques patibularias acostumaven a tenir dos pilars de pedra amb una travessa de fusta on es penjava al reu. Aquest podria ser l’origen del topònim Quatre Pilans que, a més, durant la Guerra dels Segadors va acollir la Batalla de les Forques.

En el llibre “El Turment a Lleida (segles XIV-XV)”, Manuel Camps diu que “poques són les ciutats o viles, en el terme de les quals no hi ha un tossal o indret conegut encara avui com de les Forques. A Lleida, el Tossal dels Penjats es trobava situat fora dels murs de Boters (avui tossal del Puigbordell). També hi havia forques plantades a la serra de la Palomera, al sud del terme”. Malauradament, es desconeix la ubicació concreta de la serra de la Palomera, però no seria estrany que fos a Quatre Pilans.

Mentrestant, a la “Història de Lleida” del reconegut historiador Josep Lladonosa es fa referència a la Costa dels Pals, antiga denominació de l’actual Serra del Puigdevall, també als afores de La Bordeta en direcció a Artesa de Lleida. Aquesta denominació antiga del turó podria fer referència als pals de les forques.

La Paeria, la Plaça Sant Joan o Cappont també van acollir sentències de mort

A la ciutat de Lleida s’ha executat històricament amb diferents mètodes: penjar a la forca, cremar, submergir al riu, degollar, decapitar, esquarterar i donar garrot, segons un estudi de Felip i Núria Gallart. Els llocs d’execució també eren diversos. Al riu, davant de la Paeria, quan es feia per submersió. Davant del mirador de la Paeria, quan els reus morien cremats en una foguera i dins de la mateixa Paeria quan es feia al garrot. A la Plaça dels Polls (avui dins de la Plaça de Sant Joan) quan es feia per esquarterament o un degollament.

Al llarg del temps, però, el sistema d’execució més emprat esdevingué la forca. En endavant, les execucions es van fer en un lloc pròxim, però als afores de les poblacions i que pogués contenir moltes persones, sens dubte per poder satisfer millor el seu caràcter públic i exemplar. A Lleida el lloc escollit fou la Mitja Lluna de Cappont, situat al marge esquerra, a tocar del riu, després del pont, però potser també es van fer execucions a Quatre Pilans.

Calderón de la Barca va ser ferit a la Batalla de les Forques de Lleida

L’insigne escriptor madrileny del Segle d’Or, Pedro Calderón de la Barca (1600-1681), va lluitar a la Batalla de Lleida (o Batalla de les Forques) de 1642, que es va lliurar a la zona de l’actual partida Quatre Pilans. En aquest episodi de la Guerra dels Segadors s’hi enfrontaren les tropes castellanes comandades pel Marqués de Leganés, Diego de Guzmán, cosí del comte-duc d’Olivares i les tropes francocatalanes del mariscal i virrei de Catalunya, Philippe de La Mothe-Houndancourt.

La victòria va ésser per a de La Mothe i es va poder evitar que l’exèrcit castellà ocupés la ciutat de Lleida. Fou una batalla sagnant, amb moltes víctimes i Calderón de la Barca va ser ferit en una mà, per la qual cosa va obtenir la llicència militar absoluta. Pitjor sort va tenir el seu germà menor, José Calderón de la Barca, que va morir durant aquests enfrontaments, tot i que a Camarasa. En un fragment del llibre “La vuelta por España” de 1873 es fa referència a la Batalla de Lleida i es diu que el Marquès de Leganés va acampar el seu exèrcit “delante de Lérida, en el llano de las Horcas”. Però allà l’esperaven 12.000 homes del mariscal La

Mothe, “apostados en una colina llamada de los Cuatro Pilares”. És a dir, una nova vinculació entre les forques i els Quatre Pilans. Ja s’ha dit que aquesta accepció pot originar-se en els pilars dels patíbuls, però altres teories ho desmenteixen.

L’historiador Joan Ramon González, per exemple, sosté que el topònim fa referència a les columnes d’un peristil de la vil·la romana trobada a Torre Andreu, al costat de la carretera d’Albatàrrec. Segons ell, se suposa que durant un temps algunes de les columnes (possiblement quatre) van estar en peu.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



Articles relacionats