Lleida
8-19° C (sol i núvols)
97% 26 km/h


La pedra seca, un llegat amb més d’un segle d’història



Torrebesses és la punta de llança de la lluita per revaloritzar aquesta mostra de l’arquitectura popular reconeguda per la UNESCO


Els marges de pedra, les cabanes de volta, els aljubs i les basses empedrades han format part del paisatge agrícola quotidià de comarques com el Segrià i les Garrigues des de fa més d’un segle. Aquests elements distribuïts per les terres de secà de la Plana de Lleida i construïts sota la tècnica de la pedra seca constitueixen un exemple de l’arquitectura popular vinculada a la pagesia durant el segle XIX i principis del XX. Aquestes construccions són un llegat important de l’activitat agrícola que ajuden a completar i concretar la història dels pobles que les acullen. Durant molts anys aquest patrimoni ha restat pràcticament oblidat. D’uns anys cap aquí però aquesta tendència ha començat a canviar i algunes iniciatives s’han proposat recuperar - no sense dificultat- aquest patrimoni per donar-li la rellevància que es mereix. Ha ajudat en aquest objectiu el fet que a finals de l’any passat la UNESCO inclogués la tècnica de construcció de la pedra seca dins de la seva llista de Patrimoni Immaterial de la Humanitat. L’exemple més clar és el del municipi de Torrebesses que amb el seu Centre d’Interpretació de la Pedra Seca s’ha convertit en la punta de llança de la lluita per posar en valor l’arquitectura popular vinculada amb la pagesia i convertir-la en un reclam turístic. Amb més de 500 quilòmetres de marges de pedra seca, unes 70 cabanes de volta i 67 aljubs, entre altres elements com basses empedrades, pous o forns de calç, inventariats al seu terme municipal, Torrebesses ha articulat un projecte turístic que pretén donar a conèixer tot aquest conjunt patrimonial alhora obre la porta a la diversificació econòmica en una població de marcat caràcter rural. La proposta de Torrebesses inclou visites guiades de diferents distàncies (5 i 13 kilòmetres aproximats), a peu o en cotxe, a més d’una explicació completa del què són i per a què servien aquestes construccions en una època en què els pagesos no tenien tractors i es desplaçaven amb animals com els rucs o les mules. Les cabanes de volta els servien de refugi pels animals i també per a ells en cas de quedar-se a menjar o a dormir al camp, per això algunes compten amb abeuradors, amb sortides pel fum o inclús espais habilitats per dormir. En terra de secà la gestió de l’aigua és clau i d’aquí la importància que tenien els pous i les basses empedrades on es recollia l’aigua de la pluja i en la seva versió més complexa, els aljubs que també recollien l’aigua de la pluja però en aquest cas estaven coberts per mantenir-la en millor estat i evitar l’evaporació. Així el pagesos és garantien aigua potable per a ells i per als seus animals. I finalment les espones o marges també construïts amb pedra seca que organitzen el paisatge agrícola d’aquesta zona creant bancals plans més òptims per al seu cultiu i reordenant així el territori. En el cas concret de Torrebesses, el seu terme municipal és molt ric en pedra natural i, per tant, aquest tipus de construccions eren, a més de sostenibles mediambientalment, gratuïtes ja que el material estava al mateix terreny. Només calia saber-lo treballar. Amb l’arribada de la mecanització i els tractors que milloraven la mobilitat al món agrícola i que poc a poc es van anar popularitzant i van acabar per substituir els animals en les feines del camp, les cabanes de volta i la resta de construccions van perdre la seva funció principal. Però gràcies a la gent del territori que les ha conservat en peu durant aquests anys ara s’obre la porta a tornar a treure’n rendiment, aquest cop convertides però en un atractiu turístic. 

El Centre d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses ha vist incrementat el seu nombre de visitants després des de que l’any passat la UNESCO declarés la tècnica de construcció de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat. Un dels tècnics i guies del centre, l’historiador Jordi Berenguer, explica que encara no tenen xifres oficials però que hi va haver un ‘boom’ de visitants inicial després de la declaració i de l’impacte mediàtic que va suposar la notícia. “Ara s’ha estabilitzat”, comenta. El perfil del visitant que més és repeteix respòn al d’un públic sobretot familiar i procedent en gran majoria d’altres poblacions catalanes. Tot i així, també en alguns casos han rebut la visita de turistes estrangers de diferents nacionalitats tot i que, de moment, són gairebé anecdòtics. Una de les feines que encara tenen per fer, segons explica el mateix Berenguer, és la de treballar per atreure més visites organitzades d’escolars o d’altres col·lectius com fan molts equipaments de característiques similars. Les visites guiades sobre el terreny són el puntal de la proposta turística que s’ha articulat al voltant de la pedra seca. A més s’han adaptat diferents itineraris per a tot tipus de públic, més llarg o més curt, segons les ganes de caminar o la preparació física de cada persona. També hi ha la possibilitat de fer-ne una part en cotxe. La visita és pot complementar amb una visita al Molí del Bep de Canut, una instal·lació del segle XIX, i també hi ha l’opció de visitar la Col·lecció Etnològica de la localitat.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats