Lleida
11/24° C (sol i núvols)
97% 26 km/h

Actualitat sobre el coronavirus


L’aigua més cobejada de l’Alt Urgell



El cabal de les fonts de Gos i Reguers enfronta des de fa temps a dos nuclis veïns, Berén i Argestues, de les Valls d’Aguilar


L’observació general número 15 del Pacte Internacional del Dret Econòmic, Social i Cultura realitzat pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides comença dient en la seva introducció que “l’aigua és un recurs natural i un bé públic fonamental per la vida i la salut. El dret humà a l’aigua és indispensable per viure dignament i és condició prèvia per la realització d’altres drets humans”. La seva importància l’ha convertit en un focus de conflicte en tot el món. Mostra d’això és l’actual disputa existent entre Berén i Argestues, dos nuclis pertanyents a les Vall d’Aguilar on l’aigua de les fonts de Gos i Reguers s’ha convertit en el be més cobejat.

L’Ajuntament de les Valls d’Aguilar, amb l’alcaldessa Rosa Fàbrega, vol que l’aigua de la qual actualment gaudeix únicament Berén sigui “compartida” amb Argestues, al·legant que “tradicionalment els dos pobles s’abastien d’aquestes fonts, però Berén va canalitzar el cabal de l’aigua. Amés,allàfauns50o60anys que no hi viu ningú més enllà de les dues o tres setmanes que puguin anar-hi les persones que s’hi han reconstruït una casa i tenen un petit hort, però no hi ha ni pagesia ni animals, i l’aigua que no s’utilitza es llença cap a l’altre barranc. En canvi, a Argestues sí que hi viu gent que està empadronada i també tenim cases rurals, i és necessari que arribi l’aigua, ja que hi ha molta de les dues fonts”.

Per la seva part, el 24 de gener d’aquest any el president de la Comunitat de Regants de Berén, Manel Sànchez, va posar en coneixement de la Conferència d’Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) el conflicte, ja que la citada comunitat té la concessió de les dues fonts. En l’escrit manifesta que “hi ha menys cabal d’aigua en les fonts que la concedida i amb aquesta menor quantitat es rega la to-talitat de les hectàrees concedides. Per tant, s’hauria de tenir en compte que si la concessió realment té un dèficit d’aigua, això fa impossible donar aigua a la resta del municipi, més quan el mateix ja podria disposar de les seves pròpies fonts”.

A més, d’ençà que es va instal·lar el comptador d’aigua, el 10 de desembre de 2012, fins al 27 d’agost de 2017 a l’entrada del dipòsit es van acumular 70.239 m3. “Això significa una cabal mitjà de 14.913 m3 l’any, una quantitat inferior a la concedida a la Comunitat de Regants de Berén, que va ser de 41.692,53 m3”. I es va estipular que la quantitat d’aigua que baixa per les fonts era de 24,5 litres per minut, “escassa per l’ús actual de Berén”.

El nucli de Berén consta de 10 habitatges i dos més s’estan reformant, així com d’un local social, sumant 54 persones, que arribaran a les 59 amb la finalització de les dues reformes, expliquen des de la Comunitat de Regants, i es fa un us domèstic o de boca de l’aigua. “Hi ha un ressorgiment, ja que hi ha famílies interessades a reformar les seves cases o construir una nova, un fet que en un futur comportaria un ús de boca més elevat i per tant es fa més incompatible compartir el cabal de les fonts amb l’Ajuntament de les Valls d’Aguilar per abastir Argestues, nucli que disposa d’un cabal més que suficient”, indica.

A més, afegeix que el 5 de gener de 2018 un enginyer tècnic “va comprovar que la quantitat d’aigua que baixa pel naixement d’aigua del torrent d’Argestues era de 30 litres/minut, xifra superior a la controlada el mateix dia a Berén”, a més de tractar-se d’un torrent “amb més d’un punt de naixement que es pot canalitzar adequadament per portar-lo a la població”.

D’avant d’això, des de la Comunitat de Regants de Berén s’indica que “es fa evident, per tant, que en l’actuació municipal pot haver-hi un indici de desviació de poder en la mesura que no es volen utilitzar els recursos pro-

pis de què es podrien disposar, i sí d’aquells dels que gaudeix aquesta Comunitat, i com ha reiterat i ha acceptat la CHE, són limitats”. A més, en el document s’ajunten imatges de piscines en cases rurals que hi ha Argestues i que s’utilitzen a l’agost, i de pous privats que ha fet l’alcaldessa, Rosa Fàbrega, en el citat municipi.

D’altra banda, la Comunitat de Regants de Berén també es nega a una expropiació que vol fer l’Ajuntament per tal de gaudir d’aquesta aigua. “De conformitat a la Llei d’Expropiació Forçosa i el seu reglament, és necessari que l’actuació de l’Administració vingui avalada per una causa d’interès públic que sustenti la limitació de drets que es pot efectuar. En el present cas, és més que evident que l’Ajuntament de les Valls d’Aguilar no disposi d’aquesta facultat, ja que té alternatives més que viables per abastir a la població del municipi”. Per tant, va sol·licitar a la CHE que deixi sense efecte la citada proposta, es mantingui l’autorització d’usos de la Comunitat de Berén i obligui a l’Ajuntament de les Valls d’Aguilar a tramitar una autorització d’aprofitament que provingui del naixement d’Argestues.

UN CONFLICTE LLARG

Enfront de la defensa realitzada per la Comunitat de Regants de Berén, l’alcaldessa de les Valls d’Aguilar, Rosa Fàbrega, manifesta que “en el seu moment la CHE va cometre errors, perquè va donar la concessió d’una gran quantitat d’aigua per regar unes cinc hectàrees, quan en realitat es rega menys d’una, ja que la resta de superfície són arbustos i terrenys on és impossible regar.

A més, la mitja de l’aigua que es dona pels cultius és de 3.500 m3/hectàrea, però a la Comunitat de Regants de Berén se’ls hi va atorgar 7.893 m3/hectàrea”. Així mateix, assenyala que “no és habitual que la concessió per consumir aigua de boca ho gestioni la comunitat de regants, ja que és una qüestió que li pertany a l’ajuntament”. Per aquest motiu, “la causa principal de dolor és que la CHE va fer una concessió incorrecta, sobredimensionada com si aquí hi hagués les mateixes plantacions que hi ha al sud d’Espanya, com és el cas d’Almeria, quan en realitat hi ha només horts de jubilats i no hi ha cap pagès”.

Però aquest no és un conflicte nou. Fàbrega recorda que “l’any 2003 es va fer un primer expedient amb el Consell Comarcal i amb una resolució de la CHE en la que es deia que l’aigua de boca era prioritària i havia d’abastir a Berén i Argestues”. Així mateix, juntament amb aquell expedient, comenta que “en el seu moment es va decidir fer un únic dipòsit d’aigua entre els dos nuclis i tothom estava d’acord en això”. Però “la que llavors era alcaldessa, Dolors Vidal, va decidir fer el dipòsit a Berén i aquest es va executar l’any 2010, negant-se a fer-lo pels dos pobles”.

Davant d’aquesta situació Rosa Fàbrega manté que “l’aigua no és de ningú i s’ha de distribuir en funció del moment que es visqui, i ara és necessària a Argestues. De fet, tot el poble de Berén consumeix menys aigua que una casa de qualsevol altre poble”. A més, l’actual alcaldessa de les Vall d’Aguilar també apunta que “la Comunitat de Regants de Berén va fer unes al·legacions amb un informe fer per un tècnic buscat per ells que va mesurar que en les fonts hi havia 2,5 litres/segon. Qualsevol altre tècnic pot traduir això en què amb aquesta quantitat es pot abastir una localitat on viuen en pisos 1.200 persones o 360 persones si viuen en cases on hi ha gardins i horts”. A més, indica que “la CHE ens ha reconegut que la concessió va ser desorbitada i que va haver-hi un error, sent dura amb la seva resolució”.

Per aquesta raó, Fàbrega anuncia que l’ajuntament ja està ultimant tots els detalls per la construcció d’un nou dipòsit d’aigua a Argestues, “estan ja en l’últim tram per poder-ho fer. L’Ajuntament de les Valls d’Aguilar ja té les subvencions del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) de la Generalitat i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i també se seguiran les directrius de la CHE”. De fet, en el Ple de l’Ajuntament de les Valls d’Aguilar del dijous es va fer “l’aprovació definitiva del projecte de portada d’aigua potable als pobles d’Argestues i Berén per 4 vots a favor i 2 en contra”. Per aquest motiu, “el 2021 s’executaran les obres i es demostrarà que hi ha aigua suficient per als dos nuclis. Serà llavors quan els ànims es calmaran”.

A més, l’actual alcaldessa del terme municipal també indica que “l’ajuntament només vol expropiar el dret de pas d’on està l’actual dipòsit de Berén i el terrenyquehihaasotapertalde poder fer les reparacions, no tota la superfície”.

VERSIONS CONTRAPOSADES

L’oposició en l’Ajuntament de les Valls d’Aguilar es troba al costat de la Comunitat de Regants de Berén. Dolors Vidal, que és exalcaldessa i regidora en el consistori, insisteix que “Berén i la seva comunitat de regants té raó, perquè l’aigua els hi pertany com ja ho van legalitzar fa 150 anys. L’alcaldessa vol l’aigua per ella, vol canalitzar-la pel seu bé i el de les seves cases rurals. L’oposició no cedirem, perquè la CHE també diu que si tens aigua en un poble no l’has d’agafar d’un altre”.

En aquest sentit, Vidal ataca a Fàbrega en dir que “ella té l’ambició de tenir més aigua a Argestues per no quedar-se sense, ja que fins i tot té una piscina. En aquell poble no hi viu ningú, són cases de pagès que havien estat abandonades i les va convertir en turisme rural. A Berén sempre hi ha gent i es regan les explotacions agrícoles que funcionen perfectament. A més, el dipòsit es va fer a Berén perquè li pertany l’aigua i perquè en el seu moment el terreny es va cedir a l’ajuntament”.

Dolors Vidal també exposa que “la CHE ha reconegut que la concessió és de la Comunitat de Regants de Berén. A més, mai s’ha fet una expropiació com la que es vol fer per un interès particular. El que s’ha de fer és canalitzar l’aigua d’Argestues, que l’alcaldessa es gasti diners en legalitzar-ho i fer-ho bé”, afegeix.

Ens trobem davant d’un conflicte entre Berén i Argestues per un bé preuat i necessari, l’aigua. “El dret a l’aigua comporta tan llibertats com a drets. Les llibertats són el dret a mantenir l’accés a un subministrament d’aigua necessari per exercir el dret a l’aigua i el dret a no ser objecte d’ingerències, com per exemple, a no patir talls arbitraris del subministrament o a la no contaminació dels recursos hídrics.

En canvi, els drets comprenen el dret a un sistema d’abastament i gestió de l’aigua que ofereixi a la població iguals oportunitats de gaudir del dret a l’aigua”, assenyala l’observació general número 15 del Pacte Internacional del Dret Econòmic, Social i Cultura realitzat pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals de les Nacions Unides en l’article 10, pertanyent al punt 2 ‘Contingut normatiu del dret a l’aigua’.

Més notícies a l'edició de LA MAÑANA en paper



SOBRE L'AUTOR

Articles relacionats